dimecres, 29 de novembre de 2017

INTERDISCIPLINARIETAT A LA UNIVERSITAT



Fa poc dies vam organitzar una jornada per difondre els resultats d’un projecte d’innovació i d’una recerca que ara estem acabant d’analitzar. La jornada es va titular: El treball en equip interdisciplinari a la Universitat: formació per a la col·laboració interprofessional. I d’això va el projecte: d’estudiar com es podria desenvolupar el treball en equip interdisciplinari (quines serien les microcompetències a treballar, quins els elements afavoridos i quines les dificultats) entre estudiants de diferents titulacions que després podran trobar-se en la necessitat de treballar en equip en la pràctica professional. Estudiants de diverses assignatures de titulacions diferents (Formació del professorat, Psicologia escolar, Pedagogia, Educació social i màster de Psicopedagogia) van analitzar el mateix cas; primer cadascú en la seva aula, després en equips virtuals mixtos (amb estudiants de les diferents titulacions) i, finalment, en una trobada presencial on també van treballar en equips interdisciplinaris per trobar una resposta consensuada al cas. En paral·lel es van anar recollint les opinions dels estudiants mitjançant qüestionaris i la del professorat mitjançant informes, i es va analitzar el treball virtual interdisciplinari realitzat, entre altres aspectes. 



En la jornada, tres professionals d’àmbits diferents van explicar-nos quines eren les seves experiències de treball interdisciplinari, a continuació es va presentar el projecte i els resultats provisionals de la recerca i, finalment, es va obrir un debat amb els assistents (tots ells, professorat convidat d’àrees diverses, amb responsabilitats de gestió docent de nivells diferents) per veure què era transferible del que s’havia presentat. Va ser molt interessant i hi va haver un acord general en que la Universitat ha de trobar maneres d’abordar la interdisciplinarietat per respondre als reptes de la societat actual. Es van recollir algunes idees, incloent experiències d’altres països. S’hi ha de seguir treballant.

dimecres, 22 de novembre de 2017

DECLARACIÓ DEL CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA



El Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit el dia 15 de novembre de 2017, manifesta 
 
-que la universitat, com a centre de recerca i de transmissió de saber, ha de ser també motor social i ha de fer sentir la seva veu en defensa de la llibertat, la democràcia, la pau i el diàleg. 

-que creu en l’acció pacífica per reclamar el respecte als drets del poble català i a les seves institucions legítimes, i en el diàleg per resoldre les diferències. Ens manifestem en contra de totes les mesures que signifiquin privació de llibertat o restricció de drets individuals i col·lectius, i a favor de les institucions catalanes i dels seus representants escollits legítimament. 

-que s’oposa radicalment a l’aplicació de l’article 155 i denuncia els greus perjudicis que s’han derivat de l’aplicació de l’esmentat article, tant per a la societat catalana com per a la universitat i la seva autonomia. 

És per tot això que aquest Claustre reclama 

a) l’alliberament dels senyors Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural, respectivament, i dels senyors Oriol Junqueras, vicepresident del govern de la Generalitat, de les senyores Dolors Bassa i Meritxell Borràs, conselleres, i dels senyors Joaquim Forn, Carles Mundó, Raül Romeva, Jordi Turull, consellers del govern de la Generalitat de Catalunya, actualment en presó preventiva, i la retirada de qualsevol procés penal contra ells. 

b) la retirada de qualsevol procés penal iniciat contra la presidenta del Parlament, senyora Carme Forcadell, contra les senyores Ramona Barrufet i Anna Simó i els senyors Lluís Corominas, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, membres de la mesa del Parlament, i contra les persones implicades en el referèndum del dia 1 d’octubre i en la consulta del dia 9 de novembre de 2014. 

Barcelona, 15 de novembre de 2017

dimecres, 15 de novembre de 2017

MASSA HABITUAL




En algun moment, la premsa s'ha fet ressò d'algun aldarull especialment greu però he esperat a comentar el tema quan no hi hagués aquest ressò mediàtic per no donar la sensació de que es tracta d'una qüestió puntual. Lamentablement, és quelcom molt més habitual del que seria desitjable: nens i nenes que juguen a futbol i alguns pares que es comporten en aquests partits (que no ho oblidem: són activitats formatives) com ho fan alguns aficionats en partits d'adults: es desfoguen insultant a l'àrbitre i als rivals. Hi ha incidents greus però, en moltes d'aquestes activitats formatives, hi ha actituds persistents que no transcendeixen però que no són admissibles. Segurament tampoc ho són en el futbol adult però molt menys quan els qui juguen són nens o nenes. Algunes federacions territorials de futbol han posat en marxa campanyes, des de fa anys, per incitar al joc net, al respecte i al rebuig de la intolerància i del racisme. Algunes d'aquestes campanyes han tingut més èxit que altres.

Fins a la categoria cadet, els problemes de violència no estan al camp, són a la grada. Això es dóna especialment en el futbol perquè és l'esport majoritari però reflecteix la competitivitat de la nostra societat i la sobreprotecció dels fills. Que aquesta situació s'hagi donat sempre no és motiu per tolerar-la. El futbol aleví i infantil és quelcom molt habitual i, per tant, una activitat amb notable incidència en la formació de la infància. Tots els esforços per evitar proporcionar models de conducta com els que comento són lloables però l'esforç principal hauria d'anar encaminat a no acceptar com a normal i inevitable una situació educativa que contradiu valors essencials per aconseguir una societat més convivencial.

dimecres, 8 de novembre de 2017

CATALUNYA I ESPANYA



Al segle XIV va néixer la Diputació del General o Generalitat de Catalunya. Durant els segles XVI i XVII aquesta institució va ser el govern de Catalunya. Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir totes les institucions catalanes d'autogovern. Fins el 1913 Catalunya no va poder recuperar un òrgan d'autogovern: va ser la Mancomunitat de Catalunya. El dictador Primo de Rivera la va abolir el 1925. El 1931 es va instituir la Generalitat de Catalunya fins que el 1938 el dictador Franco la va suprimir, després de la Guerra Civil. La legitimitat de la Generalitat es va mantenir en l'exili fins que el 1977 es va reinstaurar provisionalment, abans de l'aprovació de la Constitució espanyola. Ara, el 2017, el govern i els tribunals espanyols destitueixen i empresonen el govern de la Generalitat i dissolen el Parlament, la institució inviolable que representa al poble de Catalunya. 

Una gran part de la població catalana està de dol però no pas resignada. La població de la resta de l'Estat hauria d'estar molt alerta del que pot suposar la potestat d'aplicar el ja famós article 155 de la Constitució (els darrers dies ja s'han sentit amenaces diverses) i del perill que suposa la no separació de poders que, com a mínim, està en entredit. Estem revivint situacions que ens retornen molts anys endarrere. Els fets ens omplen d'una profunda tristesa, una gran preocupació i el convenciment de que estan en joc moltes coses, molt més enllà del tema de la República Catalana. Qüestions que ens retrotrauen a moments molt foscos de la nostra Història, de la catalana i de l'espanyola.