dimecres, 25 de març de 2020

CONFINATS


Des que el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma pel coronavirus, estem confinats, tancats a casa, com passa a molts altres països. En aquests moments, Internet s'ha convertit en el principal mitjà de comunicació. Estar tancat a casa per obligació és una mica dur però ho és més quan ningú sap quant pot durar aquest confinament i, el que és pitjor, com evolucionarà l'epidèmia.

Davant d'una epidèmia que recorda les grans pestes i malalties de la història, les reaccions són diverses. Una de les extremes, ha estat la gran compra d'armes que s'ha produït als Estats Units (pel temor al desconegut) que ha exhaurit les existències de moltes armeries... per sort, en el meu context, la gent el que exhauria era el paper higiènic. En l'extrem positiu, estem vivint un important moviment de voluntariat per ajudar als centres sanitaris i a la gent amb dificultats. Són moltes les persones que estan ajudant tot el que poden. Quedem-nos amb aquesta imatge i esperem a veure com evolucionen les coses.

divendres, 13 de març de 2020

DESCONCERT


Poc ens podíem imaginar que ens trobaríem en una situació com l’actual, amb el coronavirus. Escoles, instituts i universitats tancades i la sensació que això encara pot anar a més. Se’ns recomana restar a casa quant més temps millor. Es tracta d’una crisi sanitària, social i econòmica que afecta a multitud de països i que palesa la nostra fragilitat, com a espècie.

Estem desconcertats i no es poden evitar els dubtes sobre si les mesures són realment necessàries i, si ho són, si no s’haurien d’haver implantat abans. A veure com evoluciona la situació. De moment, crec que –tot i els dubtes- ens toca mirar de contribuir a no propagar la infecció, evitant els contactes que no siguin imprescindibles.

dimecres, 11 de març de 2020

MÉS ENLLÀ DEL 8 DE MARÇ


El passat diumenge, 8 de març, es va celebrar el dia internacional de la Dona amb manifestacions i actes diversos. Aquesta celebració recent pot ser una bona excusa per a preguntar-se, als centres educatius, perquè hi ha un dia com aquest i reflexionar sobre la necessitat d'anar molt més enllà d'una data concreta en aquesta qüestió. Cal parlar-ne perquè el que no s'analitza i es viu com a quotidià i repetit esdevé normal. Avui en dia podem manejar moltes dades per analitzar, contrastar i reflexionar sobre el paper de la dona a la nostra societat (i a d'altres), sobre el seu progrés però també respecte del camí que encara queda per recórrer per a una situació equitativa, no discriminatòria.

Hi ha dades que podem consultar a fonts diverses però també hi ha les dades i observacions que poden proporcionar les educandes i els educands de la seva realitat propera. Dades sobre la conciliació, el llenguatge que es fa servir, el que es considera acceptable en un home i no en una dona (per exemple: el caràcter dur i certa agressivitat), la violència física i psíquica envers les dones, el paternalisme i el control... Parlar-ne pot no ser suficient però el que és clar és que no si no se'n parla es contribueix a mantenir una situació injusta en molts aspectes.  

dimecres, 4 de març de 2020

CORONAVIRUS, EL TEMA DEL MOMENT


No podia deixar de referir-me al que és el gran tema des de fa dies: el coronavirus (Covid 19). És una qüestió omnipresent en els mitjans de comunicació però també en les nostres relacions socials i en el nostre dia a dia. Segons un comunicat de la Federació d'Associacions en Defensa de la Sanitat Pública d'Espanya, aquesta infecció "està sent magnificada pels mitjans de comunicació", quan el més previsible és que la seva incidència no suposi un problema de salut més gran que l'epidèmia de grip estacional. L'alarmisme és, com a mínim, tan perillós com pot ser-ho una epidèmia que, certament, suposa molts interrogants perquè és nova i es desconeix l'origen del brot. De tota manera, hi ha una contradicció evident entre els missatges dels responsables sanitaris que pretenen ser tranquil·litzadors i les mesures d'aïllament imposades als casos detectats i als seus contactes identificats.

No hi ha dubte que les institucions educatives han d'abordar aquest tema: no poden obviar-ho perquè fer-ho seria pretendre viure al marge de la realitat però, a més, tenen una responsabilitat educativa. La preocupació social pel coronavirus té diferents vessants: enfrontar-se a la incertesa, el paper dels mitjans de comunicació, les epidèmies en una societat globalitzada, la divulgació de falsedats i les seves conseqüències (el cas de l'esgotament dels estocs de màscares i fins i tot del seu robatori, per exemple), les repercussions econòmiques de la crisi, les recomanacions sanitàries (rentar-se sovint les mans, per exemple) o l'aparició de d'humor a les xarxes. Tota aquesta complexitat i interrelació d'aspectes s'ha d'abordar a l'escola i a altres institucions educatives. No es tracta de transmetre un missatge a educands i educandes sinó d'ensenyar-los a analitzar i a comprendre la realitat i afavorir el desenvolupament de la seva capacitat crítica.