BONES FESTES

Ja som a Nadal, a les festes nadalenques que arribaran fins la diada de Reis. Aquestes festes hi ha qui les espera i hi ha qui voldria (i segons qui ho fa) desaparèixer durant aquests dies. Malauradament també hi ha qui desitjaria celebrar-les i no pot. Pels docents és un període de vacances tot i que hi ha qui desconnecta més i qui no acaba de fer-ho del tot. En el meu cas m’agafaré uns dies de festa, des del dia 24, i tornaré a “connectar-me” des de cap d’any.

Tinc la sort que podré gaudir de les festes amb la família, fins i tot amb els que viuen fora (ja se sap: tornar a casa per Nadal) i, tot i que les celebracions també suposen un cert estrès, el considero àmpliament compensat perquè jo sóc dels que tinc la sort de gaudir amb Nadal. Et desitjo molt bones festes... i, si ets dels qui voldríeu fugir: només et puc desitjar paciència. Aquest blog també farà vacances, per cert.  

MOLT PER ANALITZAR I REFLEXIONAR

Ara que estem acabant l'any reviso la documentació que he anat acumulant per tenir material on escollir quan he de fer la meva entrada setmanal en aquest blog. La veritat és que he acumulat molts temes d'interès: l'evolució del moviment de renovació o d'innovació pedagògica que s'està vivint a Catalunya, els seus punts forts i alguns dubtes; la satisfacció pels últims resultats de les escoles espanyoles en l'informe PISA, probablement tan exagerada com ho era l'extrem negativisme quan els resultats eren pitjors; el pessimisme que manifesten en les enquestes els joves espanyoles a l'hora de buscar feina; l'insuficient despesa en educació a Espanya; les preocupants bosses de pobresa; l'alerta de l'ONU davant l'auge del feixisme a Europa i Estats Units; la possibilitat d'un pacte educatiu a Espanya (veurem ...); l'inici del debat sobre la possibilitat d'estendre l'educació obligatòria fins als 18 anys, entre d'altres.

Tal quantitat de temes rellevants al voltant de l'educació i del context social en què aquesta es desenvolupa és, d'una banda, positiu, ja que posa aquests temes en el debat social però, d'altra banda, és preocupant perquè moltes d'aquestes qüestions retraten una realitat que no afavoreix gaire l'optimisme. Aquesta quantitat de temes té un risc: que l'aparició de noves qüestions de manera continuada converteixi en caducs assumptes que no haurien de desaparèixer del debat social. Tornaré a algunes de les qüestions abans apuntades però m'ha semblat que també és important aturar-se en algun moment per revisar tot el que hi ha damunt la taula.

PERSONES NO HUMANES

Una jutgessa argentina ha acceptat una petició a favor de la ximpanzé Cecilia, que es troba al zoològic de Mendoza (Argentina): ha ordenat la seva excarceració i el seu trasllat a una reserva natural amb l’argument que es tracta d’una “persona no humana”. És el primer cop que un jutge ordena l’alliberament d’un animal amb aquest argument. L’any 2015, un altre jutge argentí també va considerar persona no humana l’orangutan Sandra i va ordenar que s’ampliessin les instal·lacions que l’acollien al zoo de Buenos Aires. En el cas de la Cecilia, la jutgessa ha dictaminat que s’ha “d’acceptar i entendre d’una bona vegada que aquests éssers vius són subjectes de drets”, entre altres “el dret fonamental a néixer, a viure, a créixer i morir al medi que els és propi segons la seva espècie”.

El tema dels drets dels animals no és pas una qüestió superficial. Alguns filòsofs han defensat que els animals –com les persones- tenen drets fonamentals (que no implica que siguin els mateixos drets que els dels humans) i ho justifiquen per la capacitat que tenen els animals de patir i de sentir alegria. Si s’accepta que moralment els animals han de tenir drets que s’han de respectar ens trobem enfrontats a molts dubtes respecte del nostre comportament envers ells. Avui en dia, hi ha qui diu que l’evolució positiva de la humanitat haurà d’implicar, entre altres coses, replantejar la nostra relació amb els animals no humans. Tot això genera dilemes sobre els quals val la pena donar-hi algunes voltes.