dimecres, 17 de desembre de 2014

FELIÇ NADAL

La nostra vida es nodreix d'experiències noves però també del retrobament periòdic amb vivències que troben el seu ple sentit en el fet que es repeteixen. Les festes nadalenques són una d'elles. La seva repetició anual ens permet esperar-les, uns amb millors expectatives que altres. Amb Nadal tanquem un cicle y potser ens adonem de que, en la majoria d'ocasions, la nostra vida avança de cercle en cercle.

Ni tot el món viu aquestes festes positivament ni, lamentablement, tots les podem gaudir amb igual intensitat. M'agradaria ser capaç de transmetre el meu desig de felicitat als lectors i lectores d'aquest blog. M'agradaria que no fossin paraules buides. M'agradaria que aquest desig fos compartit per moltes persones i que això ens proporcionés energia que conduís a anar construint una societat millor. No és fàcil, però m'agradaria.

Bones festes i a veure si tenim sort amb el proper any.

dilluns, 8 de desembre de 2014

CAL•LIGRAFIA


L'educació a Finlàndia s'ha convertit en una referència habitual quan es parla de millorar l'educació a Espanya i a Catalunya. Ara sembla ser que aquell país ha decidit abandonar l'ensenyament de la cal·ligrafia tradicional i substituir-la per la cal·ligrafia amb lletra de pal i per l'escriptura amb l'ordinador, tot i que el professorat tindrà potestat per mantenir l'ensenyament de la cal·ligrafia tradicional. El temps escolar és limitat i s'opta per substituir el dedicat a l'aprenentatge de l'escriptura amb lletra lligada per un tipus d'escriptura més fàcil d'aprendre i per l'adequació a uns temps on majoritàriament es fa servir l'ordinador, la tauleta o el mòbil per comunicar-se per escrit.

La decisió suposa adaptar-se a una societat en la qual les tecnologies són preeminents però, al meu entendre, escriure a mà proporciona una sensació diferent que fer-ho a màquina (tenint en compte la relació entre pensament i llenguatge això no és anecdòtic) i afavoreix una escriptura més reflexiva, més íntima, menys mecànica. El ritme més lent ens permet fer més propi allò que escrivim, anar-ho construint pas a pas. Evidentment, pels correus i per tasques més o menys burocràtiques l'ordinador suposa un gran avenç. Per a les  notes més personals i per observacions i reflexions segueixo fent servir la ploma estilogràfica o el llapis, segons els casos.

El debat està servit perquè si alguna cosa es mou en l'educació finesa, quelcom es mourà en els nostres debats educatius.

dimarts, 2 de desembre de 2014

ESTUDIANTS EN EL CONTEXT LABORAL ACTUAL



Les causes del fracàs escolar són múltiples. Abans de la crisi actual, s’explicava que molt alumnat que no trobava suficient satisfacció en la institució escolar, optava – així que l’edat ho permetia- per posar-se a treballar, abandonant els estudis. La retribució immediata que li proporcionava la feina era molt més gratificant que l’escola. Ara les coses han canviat perquè no és fàcil trobar feina, però això no significa que l’opció de perllongar els estudis estigui motivant suficientment als majors de 16 anys.

Actualment trobem estudiants cada cop més formats (avui dia, cursar un o dos màsters després de la formació de grau ha esdevingut quasi una necessitat) però, a la vegada, es percep a l’ambient un cert desànim: els estudis i els títols ja no semblen garantir una opció de futur. Com a mal menor, caldrà anar a cercar possibilitats en altres països. De vegades, dóna la sensació que alguns estudiants són en el sistema educatiu perquè no tenen una opció millor, una mica per inèrcia. L’altre dia comentava amb una professora que pots trobar-te estudiants que no es presenten a un examen o a una activitat important pel curs perquè aquell dia estan treballant i no volen arriscar-se a perdre la feina. Abans, probablement, els hauries dit: has de prendre una opció. Però tal com estan les coses, potser haurem de fer alguns replantejaments sobre la manera d’ensenyar.

dimarts, 25 de novembre de 2014

UNA INCIATIVA QUE PODRIA SER MOLT INTERESSANT



El passat 20 de novembre, 25è aniversari de la Convenció sobre els Drets de la Infància, es va constituir el Consell Nacional de la Infància i l'Adolescència de Catalunya (CNIAC). Es tracta d'un òrgan consultiu i participatiu que haurà de fer propostes i opinar sobre polítiques que afecten a infants i a adolescents. Impulsat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat, amb el suport de grups de recerca de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, el CNIAC està constituït per 43 membres, entre 8 i 17 anys. La iniciativa suposa un pas més respecte dels consells d'infància que tenen 23 municipis catalans.

La participació que es pretén és una idea més que lloable que entronca amb la filosofia de moviments com la ciutat dels nens que té en l'italià Tonucci un dels seus referents. Es pretén considerar aquesta part de la població i donar-li la paraula, a la vegada que es desenvolupa un model de participació ciutadana. Només hi veig un risc: que a l'hora de la veritat el CNIAC esdevingui més una política d'imatge que una veritable participació. Em sembla un risc gens menyspreable perquè s'estaria manipulant aquests nens i adolescents. El pas donat és rellevant però cal acompanyar-lo d'un esforç per anar construint el canvi de mentalitat que comporta la iniciativa; per creure de veritat que cal escoltar les seves veus i tenir-les en compte. S'ha donat el pas formal, a veure si també es dóna el pas de fons.  

dimarts, 18 de novembre de 2014

PER UNA VEGADA...

Comparteixo la preocupació manifestada en alguns articles apareguts recentment a la premsa per una evolució social que ens està portant als pitjors auguris de 1984, la famosa i visionària novel·la de George Orwell. La privacitat i la intimitat cada cop són menors i les tecnologies de la informació i la comunicació, que sens dubte han suposat moltes coses positives, han contribuït molt notablement a aguditzar aquesta situació. Al meu entendre, el més greu és que dóna la sensació que una part molt significativa de la població no només es resigna a perdre un espai propi allunyat de les mirades alienes, sinó que hi contribueix, més o menys conscientment.

El que està succeint no és un fenomen menor. És per això, que m'ha semblat rellevant que s'hagi produït un moviment social que ha portat a WhatsApp a fer marxa endarrere en el control de lectura instal·lat en la seva darrera versió, que fa que els usuaris sàpiguen quan un missatge ha estat llegit. Aquesta reacció que, per una vegada, disminueix el control social sobre les nostres accions més personals, és important perquè estem parlant d'una eina utilitzada per 450 milions de persones (23 milions a l'Estat Espanyol). Em sembla difícil que la tendència a la "socialització extrema" a la que estem assistint tingui tornada endarrere però, en tot cas, el que ha passat aporta un bri d'esperança.

dimarts, 11 de novembre de 2014

WERT "EL REBUTJAT"



El passat 7 de novembre vam saber que Colita renunciava al premi Nacional de Fotografia per la política desenvolupada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, que com és sabut té al front el ministre Wert. En la seva carta de renúncia, la fotògrafa deia que “La situación de la cultura y la educación en España, cómo expresarlo, es de pena, vergüenza y dolor de corazón” i que “Así, pues, de momento, sr. Wert, no me apetece salir con vd. en la foto”.

Pocs dies abans, el 30 d’octubre, vam conèixer que Jordi Savall no acceptava el premi Nacional de Música, en la modalitat d’interpretació, concedit pel mateix ministeri, donat que la distinció procedeix d’una institució que és responsable del “dramático desinterés y de la grave incompetencia en la defensa y la promoción del arte y de sus creadores”. 

No recordo on vaig llegir que, a aquest pas, el ministre serà recordat com Wert el rebutjat. Potser Wert pugui pensar que alguna cosa està passant amb la seva política tot i que, pel que sabem d’ell, no sembla probable. Aparenta molta seguretat en les seves decisions i no dóna la sensació d’importar-li gaire el que pensin els que no pensen com ell… almenys, mentre al Partit Popular no se li acabi la majoria absoluta, el que sembla estar a la volta de la cantonada.

dimarts, 4 de novembre de 2014

DIVERSITAT I EQUITAT

Arrel d'una conferència sobre educació social i discapacitat, a classe vam estar parlant sobre diversitat, normalitat i equitat. No és una qüestió només teòrica, donat que té moltes implicacions en el moment de dissenyar i portar a terme accions educatives. Conceptualitzar i posicionar-nos sobre aquestes qüestions és clau per a la intervenció educativa. Per la seva transversalitat, afecta el conjunt de les decisions educatives.

Sovint, quan es parla de diversitat es fa un reduccionisme al referir aquest concepte només al tema de la discapacitat o de les necessitats educatives especials. La diversitat de les persones (i de les situacions) és una qüestió general, que ens afecta a tots i a totes. Per tant, atendre la diversitat no significa només atendre una part d'aquesta diversitat. Per exemple, es conegut que l'alumnat amb determinats estils cognitius o el que viu en determinats contextos té més facilitats en la institució escolar que altres alumnes. Per altra part, atendre la diversitat pot tenir un risc: generar situacions no equitatives en oferir possibilitats d'aprenentatge diferents de manera que algunes persones puguin progressar més que altres.

És una qüestió molt complexa però, a la vegada, de gran transcendència. Al voltant de l'atenció a la diversitat hi ha aspectes tècnics però la tècnica sempre ha d'estar al servei d'unes intencions que, al seu torn, necessàriament es fonamenten en concepcions de fons. El que no seria de rebut és no reflexionar sobre això i no fer un esforç per construir criteris sobre com afrontar-ho educativament, donat que correríem el risc de deixar-nos portar per concepcions culturalment predominants però que no per això significa que ens hagin de semblar correctes, si reflexionem sobre elles.  

dimarts, 28 d’octubre de 2014

ANALFABETISME, ESPECIALMENT FEMENÍ

En el darrer número de la revista Aula de innovación educativa (número 235, octubre 2014) es recull un estudi de l'Atlas de l'Alfabetització de la UNESCO que posa de manifest que 781 milions de persones adultes són analfabetes i que el 64% d'elles són dones. Entre l'analfabetisme juvenil (15 a 24 anys), el percentatge arriba al 77%. El Diario de la educación, per la seva part, recull que a Espanya hi ha 724.000 persones analfabetes, de les que un 69% són dones.

Aquestes dades són preocupants perquè la situació no sembla millorar massa, al llarg del temps. L'UNESCO considera que l'educació de les nenes és fonamental per a la millora laboral i per sortir de la pobresa. També ho és per millorar les condicions de salut, de les pròpies dones i la dels seus fills i filles.

Sovint ens tanquem massa en el nostre microcontext i no som suficientment conscients de problemes greus, com el de l'analfabetisme i la seva especial incidència en la població femenina. Fer visibles aquests fets és també una tasca educativa.  

dimarts, 21 d’octubre de 2014

QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT ÉS EL PROPI DE LA INSTITUCIÓ EDUCATIVA?

El coneixement quotidià o vulgar (sense cap sentit pejoratiu) és el que tenim les persones com a fruit de les nostres experiències en la vida de cada dia. Aquest no és el coneixement que s'hauria d'aprendre en les institucions educatives. Tampoc podem pretendre que s'adquireixi coneixement científic. Ja fa bastants anys, el professor Ángel Pérez Gómez etiquetava el coneixement que s'ensenya en el sistema educatiu com coneixement acadèmic.

Aquest tipus de coneixement és sistemàtic i complex, no anecdòtic. És el coneixement que ens ajuda a analitzar els fets, a elaborar conceptes, a emetre judicis argumentats i fonamentats. A les meves classes a la Universitat, constato que no és fàcil adquirir-lo. No ho és, entre altres raons, perquè sovint els i les estudiants - també nosaltres, sens dubte- tenen tendència a emetre judicis i a establir conclusions a partir de prejudicis i preconcepcions. Vivim en una societat on ràpidament etiquetem i classifiquem.

Per adquirir coneixement acadèmic es requereix una mentalitat oberta i, fins i tot, un esforç conscient per trobar l'imprevist. Com deia el presocràtic Heràclit, si no esperes l'inesperat, no ho trobaràs. El coneixement acadèmic demanda estar predisposat a buscar informació, intentant que els nostres preconceptes no ens facin interpretar-la malament o ens portin a conclusions precipitades; saber escoltar; analitzar amb rigor i amb la consciència de que la realitat és complexa i no és acceptable forçar la seva simplificació. És a partir d'aquest procés obert, sistemàtic i rigorós, que hauríem d'elaborar els nostres judicis. No és gens fàcil, però construir coneixement en la institució escolar no crec que pugui entendre's d'una altra manera.  

dimarts, 14 d’octubre de 2014

LA VEU DEL POBLE

A Catalunya estem vivint moments convulsos. Ens trobem en una cruïlla en la que topa la demanda popular i de la majoria del parlament català de que ciutadans i ciutadanes puguem opinar sobre el futur de Catalunya contra la resistència del govern espanyol i d'una part minoritària de la població catalana a que es pugui manifestar aquesta opinió a les urnes.

La situació actual, altament complexa, pot evolucionar de maneres diverses però no sembla que pugui resoldre's sense que, finalment, la ciutadania catalana pugui expressar-se a les urnes. Som molts els que creiem que el govern espanyol està demostrant miopia amb un tancament absolut que està afavorint l'increment del sentiment independentista.

Entenc, tot i que no ho comparteixo, que consultar al poble sobre determinades qüestions pot resultar per alguns poc -o gens- agradable. La meva opinió és clara: no puc admetre que aquest procés no acabi amb la manifestació de l'opinió a les urnes. Crec que a Catalunya som una majoria àmplia els que no ho podem acceptar.

dimarts, 7 d’octubre de 2014

NO PER HABITUAL...

L'altre dia vàrem recollir aquesta publicitat davant de la Facultat de Psicologia:


Les acadèmies que ofereixen a l'estudiantat aprendre a aprovar, seguint estrictament el temari de determinada assignatura que s'imparteix en un centre universitari, és quelcom molt habitual en els estudis de ciències. Es tracta d'un ensenyament paral·lel que probablement resulti molt lucratiu per a les acadèmies que s'hi dediquen. Per a un nombre important d'estudiants són una bona oportunitat per "treure's" una assignatura.

 Els estudiants han de buscar fora per aprendre o, almenys, per aprendre a aprovar. Si aquestes acadèmies es mantenen és, potser, perquè la Universitat no és capaç de preocupar-se realment per l'aprenentatge del seu estudiantat. El fet que aquesta pràctica vingui de lluny no hauria de ser un obstacle perquè el professorat i els gestors universitaris pensem en el que està passant i en com podríem contribuir a millorar un problema del qual les acadèmies en són el símptoma.

dimarts, 30 de setembre de 2014

NO N'HI HA PROU AMB L'ETIQUETA DE FACULTAT D'EDUCACIÓ

El passat 25 de setembre es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l'ordre de creació de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Ja tenim Facultat nova, resultat de la fusió de les facultats de Pedagogia i de Formació del Professorat.

La noticia ha arribat quan encara tenim alguns professors que no han signat el seu contracte el que fa que hi hagi classes que no s'estan impartint. Aquesta situació és una petita mostra del greu problema amb el que neix aquesta Facultat: el percentatge de professorat estable és molt baix i no sembla de rebut que la Facultat d'Educació s'hagi de sustentar, en gran part, amb professorat associat. Per altra part, la continuïtat d'alguns docents que han acabat el seu període de professorat lector està a l'aire. I tot això quan ja fa dies que el curs ha començat.
 
El naixement de la Facultat hauria de ser motiu de goig però quan la situació docent és tan preocupant es fa difícil estar feliços com deuríem estar-ho.  El professorat és essencial per tal que la Facultat arribi a ser un centre de qualitat docent i investigadora i aquí tenim gravíssims problemes deguts a les duríssimes restriccions en aquest capítol. Existeix la sensació generalitzada de que, en aquestes condicions, el present és difícil i el futur més que incert. Ho és per raons objectives però també per la sensació de desànim que sovint s'escampa entre el professorat. Comencem amb mal peu.

dimarts, 23 de setembre de 2014

ELS DILEMES SOCIALS TAMBÉ A L'EDUCACIÓ

Airbnb, empresa que des d'Estats Units comercialitza allotjaments particulars com oferta turística, ha estat multada per la Generalitat de Catalunya per comercialitzar una oferta il·legal. Aquesta notícia se suma a la polèmica provocada per Uber, una firma de taxis particulars que opera també per Internet.

La col·laboració entre internautes quan es tracta d'adquirir serveis turístics i les vendes directes semblen un fenomen sense aturador que xoca amb la legalitat vigent. El tema és complex i planteja alguns dilemes. El cert és que fàcilment s'evoluciona de l'intercanvi de béns entre particulars a plataformes de comercialització entre persones.  

Es tracta d'una qüestió actual que, com el tema dels drets d'autor a Internet per exemple, suscita opinions contraposades. Al voltant d'aquests temes es plantegen les possibilitats de les tecnologies, l'ordenament social, el desenvolupament d'accions comunitàries i realitats emergents que posen d'evidència el canvi permanent a la nostra societat, amb les seves conseqüents crisis.
 
Crec que tot això s'hauria de tractar en els processos formatius. Són qüestions molt rellevants, presents en la realitat quotidiana d'educands i educandes i que requereixen de pensament profund. El debat és a la societat. Les institucions educatives no haurien de restar al marge d'allò que succeeix en l'entorn, especialment quan es tracta de qüestions que estan reconfigurant la societat.

dimarts, 16 de setembre de 2014

EL PROFESSORAT D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Ara que comença un nou curs, m'ha arribat un article publicat en el The New York Times, a principis d'estiu, sobre un estudi que reflecteix que una part important del professorat d'educació secundària europeu i dels Estats Units sent la seva tasca com a mal valorada per la societat, a diferència del que passa en alguns països asiàtics. Aquesta sensació no significa que el professorat no se senti satisfet amb la seva professió. Què està passant perquè una professió altament vocacional tingui una percepció d'escàs reconeixement social? Alguna cosa no estem fent bé com a societat. L'estudi recull altres coses interessants.  


Per cert, gràcies per haver-me fet arribar el text, Agnès.

http://www.nytimes.com/2014/06/30/world/europe/many-teachers-feel-undervalued-survey-finds.html

dimarts, 9 de setembre de 2014

ENGANXATS A LES MÀQUINES

La contra de La Vanguardia sovint porta entrevistes interessants. La del passat 27 d'agost a Milad Doueihi, "crític de la transhumanització digital", n'és una mostra. Diu coses com aquestes:


"El nostre entorn està totalment modificat per la tecnologia, i això també ha canviat la percepció que tenim de nosaltres mateixos".

 

"Avui estem convergint amb la intel·ligència artificial i cada vegada ens costa més de distingir la nostra ment de les seves pròtesis: el GPS, els smartphones i  tota mena d'ordinadors..."

 

"Les màquines s'estan independitzant de nosaltres i cada vegada interactuen més entre elles sense la nostra mediació, de manera que adquireixen la seva pròpia intel·ligència i certa autonomia".

 

"L'últim absolut és el cos. I ens demanen que ens dissolguem en la màquina i sentim i pensem amb ella".

 

"De moment encara tenim les biblioteques, les hemeroteques i les discoteques i videoteques analògiques, però, poc a poc, tots els nostres testimonis del passat aniran sent digitalitzats i gestionats per intel·ligència artificial".

 

"Google és el déu amagat dels nostres dies, i la seva pretensió de digitalitzar totes les biblioteques del planeta em sembla perillosa".

 

"Avui Geogle ja gestiona la memòria i l'oblit (...). Els arxius d'avui, si continuem així, acabaran convertits en el lloc on les coses ja no hi són ni en el record, i les que hi hagi només seran en un núvol que no gestionarem nosaltres. I això és perillosíssim".

 

El que diu Doueihi no és pas ciència ficció. Tot sembla indicar que anem cap aquí. L'altra dia parlava amb el meu fill sobre si acabarem tenint implantats en el nostre cos els estris tecnològics però, potser, la diferència no seria tanta perquè moltes persones estan fermament enganxades a aquests estris, com podem constatar mirant al nostre voltant... o potser a nosaltres mateixos.

divendres, 5 de setembre de 2014

FARÉ MÉS EXERCICI

Som molts els que ens regim més per l'any acadèmic (de setembre a agost) que pel natural o bé combinem les dues concepcions d'any. Això comporta que, tal com succeeix quan comença gener, en iniciar-se setembre tornem a fer-nos aquells bons propòsits tan difícils de complir. Pels qui no estimem excessivament l'exercici físic pot ser una bona notícia (La Vanguardia, 26 d'agost de 2014) els resultats d'un estudi de la Universitat de Queensland (Austràlia) i de la Universitat Estatal de Louisiana (Estats Units), publicats en la revista Mayo Clinical Proceding, que conclouen que "fer exercici millora la salut, però els seus beneficis tenen un límit. I aquest límit són cinc hores d'esforç intens a la setmana" o 50 quilòmetres corrent en aquest mateix període (sembla ser que seria equivalent a 75 quilòmetres caminant). A partir d'aquí la salut no millorarà de manera significativa.

 
Una altra dada interessant, que s'assenyala en el mateix article, és que l'activitat física recomanada per al conjunt de la població és de 150 minuts d'exercici moderat o de 75 minuts d'exercici intens, a la setmana.

 
No sembla excessiu... com a mínim per aquesta època de bons propòsits.

dimarts, 2 de setembre de 2014

TORNADA

Setembre: acabades les vacances d'estiu, comença un nou curs. Caldrà adaptar-se de nou als horaris laborals, a les tensions del treball i a tornar a trobar satisfacció en les nostres tasques professionals. Com si volgués fer més fàcil aquest procés, aquest mes ens proporciona generalment un temps agradable i l'alegria de les festes majors de ciutats, barris i pobles. És com si es resistís a deixar endarrere els plaers de l'estiu.

 Ara recordem les nostres vacances, millors per a uns, no tan afortunades per a altres. Jo he passat nou dies  en el sud-oest de Suïssa, amb els seus paisatges meravellosos per aquells que gaudim amb la muntanya, i en una escapada a Torino, la ciutat dels carrers porticats amb el seu característic estil. La resta de l'estiu: uns dies a Oslo, on tenim als nostres fills treballant, i a cavall entre Barcelona i un poblet de l'oest de Catalunya, on va  néixer la meva esposa. Tot això amb una climatologia molt agradable.


No passaran gaire dies -en realitat en passaran molt pocs- abans de trobar-nos immergits en una nova realitat que farà que aquests dies de vacances cada vegada semblin més llunyans. En el meu cas, la setmana es presenta amb reavaluació, reunió de l'equip docent, revisió dels treballs de fi de grau i de fi de màster, reunió d'un projecte de col·laboració amb Llatinoamèrica i del grup d'innovació docent... Sí, efectivament, entrarem ràpidament en matèria.

 Feliç curs.

dimarts, 15 de juliol de 2014

S'APROPEN LES VACANCES

Per a mi, aquest juliol està sent molt complicat: comissions diverses de treballs de fi de grau i de màster, diverses reunions del claustre, tancament de les correccions i de les avaluacions, reunions, una jornada de docència, el congrés de docència universitària (CIDUI), preparació d'un projecte de col·laboració amb Llatinoamèrica i, per acabar-ho de brodar: diversos tribunals de places de professorat, alguns (un el presideixo) la darrera setmana de juliol. Això sí que és apurar i a fe que comença a costar una mica.

Però les vacances arribaran, ja s'apropen. Per aquest blog, ja són aquí. Sort que té.

Us desitjo que en gaudiu força. Fins la tornada.

dimarts, 8 de juliol de 2014

SERVEIS COMUNITARIS A L'ESO (Recull de premsa)



EL PERIÓDICO DIGITAL 2-7-2014

Experiència pilot

70.000 estudiants catalans hauran de fer serveis comunitaris per passar l'ESO

Joves de 15 i 16 anys hauran de dedicar almenys 10 hores en un curs al voluntariat

MARÍA JESÚS IBAÑEZ / Barcelona
 
Uns 70.000 estudiants catalans de 15 i 16 anys, alumnes de 1.108 instituts catalans, hauran de fer un mínim de 10 hores de serveis a la comunitat, com a matèria obligatòria per obtenir el títol d'ESO. Aquest és l'objectiu plantejat per d'aquí cinc anys per la Conselleria d'Ensenyament, que aquest dimecres ha presentat un ambiciós pla perquè "els estudiants experimentin i protagonitzin, al llarg de la seva trajectòria escolar, accions de compromís cívic, aprenguin l'exercici actiu de la ciutadania i posin en joc els seus coneixements i les seves capacitats al servei de la comunitat", ha dit la titular d'aquest departament, Irene Rigau.
Després de dos cursos en què el voluntariat social s'ha aplicat com a experiència pilot en un centenar d'instituts, el setembre vinent aquesta activitat ja serà obligatòria en un total de 152 centres (amb uns 5.000 estudiants implicats). Paral·lelament, Ensenyament començarà a impartir formació als professors de 180 instituts perquè, ja el 2015-2016, vagin incorporant-se al programa. La pràctica l'avaluaran les oenagés a les quals vagin els joves com a col·laboradors.
"Els professors designats podran decidir, en col·laboració amb els seus alumnes, en quins projectes de cooperació volen treballar. Prèviament, a l'aula s'analitzaran les necessitats i el context d'aquesta activitat, les causes i com es pot abordar el voluntariat", ha explicat Meritxell Ruiz, directora general d'Atenció a les Famílies i la Comunitat Educativa. Durant els dos anys de pla pilot, un 31% de les iniciatives s'han dedicat a l'intercanvi generacional i un 26% a l'acompanyament i suport a l'escolarització, ha afegit Ruiz. "I s'ha treballat des de disciplines tan diferents com les llengües, les ciències socials, la tecnologia, la plàstica o fins i tot el llatí", ha destacat.
El propòsit, ha subratllat per la seva banda Rigau, "no és incorporar una assignatura maria al currículum de secundària, ni fer que tots els alumnes siguin nois escortes, sinó que adquireixin, en un moment en què els joves fixen l'escala de valors que els guiarà quan siguin adults, nocions com el respecte, l'esforç o el treball en equip".

dimarts, 1 de juliol de 2014

UNA INNOVACIÓ EN EL TREBALL FINAL DE MÁSTER

En el màster Investigació i canvi educatiu que hem iniciat aquest curs en la meva Universitat hem plantejat una novetat en el Treball de fi de màster. Ens preocupava que la presentació d'aquests treballs només fos un examen i que no tinguéssim l'oportunitat de realitzar un intercanvi que pogués enriquir als seus autors i a altres estudiants i al professorat. Després de donar-li algunes voltes, vàrem decidir posar en marxa una sessió amb aquestes finalitats.

Ahir vaig moderar la primera sessió d'aquesta experiència. Es va tractar de que, durant el matí, quatre estudiants esposessin durant 15 minuts el seu treball (abans ens havien enviat un resum de com a màxim tres pàgines). Després de la presentació de cada treball, va intervenir el tutor o tutora. El moderador va apuntar algunes qüestions possibles pel debat i es va iniciar un col·loqui obert entre estudiants, professorat i el o la ponent, durant un màxim de 40 minuts.

Realitzar aquesta presentació és obligatori pels estudiants del màster però la novetat és que ni existeix cap tipus de qualificació ni l'assistència dels altres estudiats (i del professorat) és obligatòria, tot i que sí recomanada. El treball per ser avaluat haurà de ser presentat d'aquí uns 15 dies i serà corregit per dos professors del màster.  

Quan vam començar la sessió teníem la incògnita de com funcionaria aquesta innovació. I va anar molt bé. L'assistència va ser notable, el debat ric i participatiu, i les aportacions pel ponent de valor. Vàrem tenir la sensació que havíem trobat una possibilitat per realitzar un veritable intercanvi acadèmic.  

dijous, 26 de juny de 2014

UN TERÇ DELS INSTITUTS ESPANYOLS NECESSITEN PROFESSORAT MÉS QUALIFICAT SEGONS L'OCDE (Recull de premsa)



EL PERIÓDICO digital

Un terç dels instituts espanyols necessiten professors més qualificats

L'estudi Talis de l'OCDE constata també l'envelliment dels docents de l'ESO a Espanya

MARIA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona
Dimecres, 25 de juny del 2014
Un terç dels instituts espanyols necessiten professors més qualificats o amb un rendiment més alt, segons denuncia l'enquesta Talis que l'OCDE elabora cada cinc anys sobre la formació i la capacitació del professorat i que ha presentat aquest dimecres. L'informe destaca, entre altres elements, que a Espanya, sis de cada 10 professors treballen en centres on falten docents per atendre els estudiants amb necessitats educatives especials. A l'OCDE aquesta proporció és una mica inferior encara que també és elevada (amb cinc de cada 10 professors).
L'informe constata, a més, que l'envelliment dels professors d'ESO espanyols és més acusat que en la mitjana dels països participants en l'enquesta. Al voltant del 59% dels docents de secundària a Espanya són dones, mentre que en la mitjana de l'OCDE les professores representen al voltant del 67%.
En l'estudi Talis d'aquest any hi han participat al voltant de 106.000 de secundària de 33 països diferents. En el cas espanyol, en l'enquesta hi han col·laborat un total de 3.339 professors i 192 directors de 192 centres educatius.

dimarts, 17 de juny de 2014

CAP ENDARRERA



El passat cap de setmana una manifestació a Barcelona (diuen que d’unes 25.000 persones) va reivindicar l’escola catalana. És a dir, un model educatiu que ha servit des de fa molts anys per fomentar l’aprenentatge i la cohesió social a Catalunya. Des de fa uns mesos estem assistint a un important moviment a les illes Balears en contra de la reforma imposada pel govern autonòmic.

Què està passant? Com pot ser que docents, estudiants i famílies haguem de tornar a lluitar pel que es va aconseguir després de la desaparició de Franco? Sembla que haguem retrocedit en el temps i no només en educació. En comptes d’anar endavant, d’avançar a partir d’allò construït, innovant i millorant en un repte de progrés constant, en el moment actual ens trobem en un impasse, en una situació en la que cal movilitzar-se per allò que ja crèiem resolt.

En aquest moviment a Catalunya i les Balears el tema de la llengua és central perquè la llengua és un element identitari fonamental però també perquè és quelcom nuclear per a la inclusió social. De totes maneres, seria un error pensar només en el tema lingüístic donat que el retrocés que es pretén imposar va molt més enllà, afecta a la funció inclusora de la institució escolar.

Potser algú pot pensar que des dels governs implicats no s’és conscient d’això però, des del meu punt de vista, el més preocupant és que crec que són plenament conscients i que estan utilitzant l’escola al servei de determinats interessos on l’educació no importa per si mateixa; es concep només com un instrument al servei d’un model de societat que ningú s’atreveix a defensar en públic. Però existir, existeix… i explica molt del que està passant.

dimarts, 10 de juny de 2014

NOVA FACULTAT D’EDUCACIÓ

El passat 5 de juny, el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona va aprovar la creació d’una nova Facultat d’Educació, resultat de la unió de la Facultat de Pedagogia i de la de Formació del Professorat. El nou centre ha de facilitar la potenciació de la docència i la investigació socioeducativa i millorar la projecció externa. Amb un total de cinc graus i quinze màsters oficials i 5.800 estudiants la nova Facultat culmina un procés iniciat fa uns dos anys.

Des de fa molt de temps he defensat públicament la necessitat d’aquesta nova Facultat. És per això que estic molt satisfet amb el resultat. Tot i que ara s’obre un període complex estic convençut que aconseguirem sumar esforços, apropar visions i anar edificant una nova cultura institucional.

La meva satisfacció no és la mateixa respecte del procés que ens ha portat fins aquí. Crec que s’ha desaprofitat una oportunitat per convertir el procés cap a la nova Facultat en un moment per conèixer-nos millor i construir la nova realitat de manera participativa. El camí no l’ha compartit el conjunt de membres de les dues Facultats. Per això deia que ara s’obre una etapa que no serà fàcil de gestionar i on el principal repte hauria de ser recuperar la participació. Una etapa complexa però apassionant.

dimecres, 4 de juny de 2014

CONVIVÈNCIA I FORMACIÓ

S'han acabat es classes de grau i en el Departament universitari es respira tranquil·litat, excepte quan hi ha alguna reunió... el que passa sovint, i a les hores en que hi ha docència de Màster. Ha arribat el moment de la correcció i l'avaluació.

Treballo en un campus rodejat d'espais verds i amb molt bones vistes sobre Barcelona i la serra de Collserola. És agradable poder fer alguna breu pausa en la tasca de despatx i donar una ullada a l'exterior o arribar-se fins el claustre interior pels passadissos deserts.

 


Llàstima que en aquests anys de crisi s'hagi degradat tant: brutícia, grafits, burilles i deterioraments diversos. Aquesta situació es deu en part a la falta de neteja i manteniment però també a uns hàbits i unes actituds per part dels habitants del campus que haurien de preocupar-nos, encara més si cap quan som formadors que pretenem preparar futurs educadors i educadores. El que succeeix és un reflex dels valors socialment predominants però sorprèn en estudiants d'educació. Al menys, a alguns ens sorprèn... i ens preocupa.

 

dijous, 29 de maig de 2014

FI DE CURS

A la meva Facultat acabem les classes aquesta setmana. Aquests dies els estudiants estan nerviosos i atrafegats amb presentacions de treballs, finalització de tasques i lliuraments i preparació d'exàmens que els esperen el mes de juny.

 
Per la meva part, tinc un allau de tutories d'alumnat de la meva assignatura de grau que compagino amb tutories de l'estudiantat que es troba a pocs dies de lliurar el seu treball final de grau. En paral·lel vaig rebent noves de cara a juny i juliol: corregir treballs de fi de màster, formar part de comissions avaluadores de grau i de màster i presidir una comissió de selecció de professorat. Tot això es suma a les tasques habituals de recerca i de gestió (constitució del nou claustre universitari, per exemple).

 
Aquests dies són intensos i obren la porta a una de les tasques que em resulta més difícil: la correcció per a l'avaluació acreditativa. Crec que prefereixo l'enrenou actual als dies que hauré de dedicar a avaluar els i les estudiants.

dimarts, 13 de maig de 2014

AUTOFORMACIÓ: UNA EXPERIÈNCIA

Tecnologies de la comunicació, aprenentatge autònom, paper dels educadors i de les educadores en l'educació del futur... qüestions cada cop de més actualitat que demanden estudi i reflexió a fons. L'experiència que es recull en el següent enllaç va servir al nostre grup de recerca per treballar sobre aquestes qüestions. Crec que s'ha de contextualitzar i no deixar-se portar per qüestions superficials, però el que s'exposa aporta elements per a discutir:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/buenas-ideas-ted/buenas-ideas-ted-escuelas-nube/2062814/

dimarts, 6 de maig de 2014

LA BRETXA ENTRE RICS I POBRES CADA VEGADA ÉS MÉS GRAN

Un informe internacional ha posat de manifest que Espanya és el país de l’OCDE on més ha augmentat la desigualtat econòmica amb la crisi, degut especialment als alts índexs d’atur i de que el sistema de protecció social ha proporcionat pitjors cobertures als menys protegits. Entre 2007 i 2010 els ingressos de la població espanyola més pobre van caure un 14% de mitjana anual, mentre que en cap altre país de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la caiguda va superar el 10% i només en cinc d’ells va ser superior al 5%. Al contrari, les pèrdues d’ingressos de la població més rica (només d’un 1%) són les mateixes que la mitjana de l’OCDE. Aquests dades quantifiquen una realitat social que podem veure als nostres carrers i complementen les denúncies formulades per diverses ONG.

 
El que succeeix a la societat no és per atzar ni per causes desconegudes; és fruit de decisions humanes i de valors i d’un sistema cultural i social determinats. El que succeirà en la societat d’aquí uns anys també dependrà de les decisions de persones i dels valors i els paràmetres culturals predominants. Els que ens dediquem a l’educació sabem que la seva influència és rellevant per tal que les coses, en un futur, siguin d’una o d’una altra manera. Aquesta influència és precisament la que explica les polítiques educatives i la dificultat per arribar a consensos sobre el sistema educatiu.

 
Cada equip docent té també una quota de responsabilitat i una influència en el tipus d’educació d’educands i educandes. Com que no pot existir l’educació neutra (el que és molt diferent de que l’educació tingui que adoctrinar) i com en les decisions que prenem els i les docents i en el currículum ocult que transmetem estem influint en les capacitats, els valors i les actituds d’educandes i educands, és molt important que la institució i els seus equips docents reflexionin respecte de per a quins models de persona i de societat estem educant.  De no fer-ho, correm el risc d’estar servint de corretja de transmissió dels models que interessen als qui tenen el poder real en la nostra societat.

dimarts, 29 d’abril de 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (10)



Aquests dies són estranys. Dilluns va ser festiu a Catalunya, l'anomenat dilluns de Pasqua, el dia de la mona. A més, aquest any va coincidir amb el meu aniversari de noces. Dimarts per mi també va ser festiu perquè la Facultat de Pedagogia havia decidit que un dels dos ponts que cada any es recullen en el seu calendari, correspondria a aquest dia. Això del pont entre festius també és quelcom digne d'estudi, molt característic per altra part de la nostra terra però incomprensible per a mentalitats d'altres països, com els del nord d'Europa.

Va ser pont perquè dimecres vàrem celebrar la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Ja fa uns anys, la Universitat de Barcelona va decidir que aquest dia seria el dia de festa de la Universitat, substituint a festivitats patronals que havien perdut el seu sentit. Sant Jordi és un dia molt especial, per moltes raons. Una d'elles, per ser un dia laborable en el que tothom troba la manera d'escapar-se una estona del treball per passejar per les parades de llibres i roses. La festivitat en la Universitat facilita gaudir de la jornada però no tinc gaire clar que sigui la millor opció, donat que priva de les celebracions culturals que es feien aquest dia en la nostra institució.

Total: una setmana amb dos dies laborables. Això sí: plens d'activitat. Com que només hi havia dos dies tot s'havia de concentrar: classe, reunió amb el grup de recerca, tutories, despatx amb algun professor... i correus i més correus electrònics. En casos com aquests, si arribéssim als dies laborables sense haver avançat treball en els festius podria arribar el col·lapse. Això fa que molts festius no ho siguin del tot però és propi de la nostra professió i es veu molt afavorit per la presència continuada a les nostres vides de les tecnologies de la informació. Per bé o per mal.