dilluns, 25 de gener del 2016

EL CONCEPTE D'AVALUACIÓ CONTINUADA




Fa uns dies, el meu grup d'innovació docent (TRANS.EDU, grup transversal sobre aprenentatge autònom) va organitzar una jornada de formació del professorat que portava per títol: L'avaluació continuada a la Universitat. Funcions i possibilitats a partir de l'anàlisi d'experiències.

S'havien inscrit més de 60 professors i professores i em va resultar sorprenent el perfil dels assistents: va assistir molt professorat amb una llarga trajectòria a la Universitat. No m'esperava aquest perfil. Entenc que és una mostra que el tema de l'avaluació interessa. D'entrada, sembla un bon símptoma.

Al llarg de la jornada va tornar a planejar la confusió entre avaluació continuada i una sèrie d'avaluacions sumatives o finals continuades. Si l'avaluació serveix per eliminar matèria, el que s'ha produït és una avaluació final. Aquest tipus d'avaluació és la que es produeix al final d'una seqüència formativa, coincideixi o no aquest final amb el de l'assignatura. Cal seguir treballant sobre el concepte d'avaluació continuada.

dimarts, 19 de gener del 2016

PROJECTES EN COMPTES D'ASSIGNATURES



Finlàndia, referent en els darrers anys per a molts dels que volen millorar l'educació al nostre país, impulsa un nou canvi en el seu sistema educatiu: els projectes temàtics (Phenomenon Based Learning) substituiran l'organització per matèries disciplinars. Amb aquest canvi, del qual m'ha informat la professora Asun Llena, es pretén trencar amb la fragmentació disciplinar i afavorir l'aprenentatge actiu. Fa temps que s'escriu sobre la necessitat d'un ensenyament més integrat i globalitzat però, fins ara, no coneixia més que experiències aïllades. En aquest cas es tracta d'una aposta de país.

També ho és el Pla Estratègic de Renovació i Millora del Sistema Educatiu Andorrà que, igualment, opta per la metodologia de projectes (l'últim número, el 420, de la revista Guix tracta d'això). Els col·legis de jesuïtes de Catalunya també han començat a aplicar un sistema similar al que anomenen projecte Horitzó 2020. Serà que per fi ens adonem que el model de fragmentació disciplinar està quedant obsolet?

dimarts, 12 de gener del 2016

ESCOLTISME LAIC



Escoltes Catalans, associació laica d'escoltisme, ha fet 40 anys; els va fer el passat 14 de desembre. M'ho recorda la seva revista, que tenen el detall d'enviar-me. A finals de l'any 1975, pocs dies després de la mort del general Franco, ens reuníem acollits pel monestir de Montserrat per constituir Escoltes Catalans, com a resultat de la unió de diverses associacions escoltes. Amb la Núria Giné, érem responsables del Clan de Formació de Caps, que s'havia avançat a la constitució formal de la nova associació acollint futurs caps provinents de diverses associacions. 

En l'esmentada revista (Escoltes Catalans, 17, p. 20), Raül Adroher, que va ser comissari general d'Escoltes Catalans en aquells moments, escriu que "l'escoltisme va constituir una eina específicament constituïda per afavorir l'aparició de resistents a la situació política del moment". Van ser temps de renovació i de canvi, amb una incidència notable en els objectius educatius. L'escoltisme, i Escoltes Catalans en concret, segueix ben viu i manté l'aposta per cercar un equilibri entre la renovació i la fidelitat als ideals escoltes.