dimecres, 26 de setembre de 2018

TESI DOCTORAL... SENSE PLAGI


Dilluns de la setmana passada una doctoranda a qui li he dirigit la tesi, la va defensar públicament. Tot i que el fet que un tribunal avaluï sempre crea una mica de tensió (encara que es vulgui dissimular), va ser un acte festiu. Com vaig dir en la meva breu intervenció, la defensa de la tesi és un dels moments més agradables de la vida universitària. La presentació va estar molt bé, com també ho estava el document escrit. Arribar fins aquí sempre és el resultat d’un camí plegat d’esforços i que sembla que mai s’acabi. Segurament, el que la tesi sigui una investigació individual –només acompanyada pel director o directora- la fa força més feixuga que altres recerques. Culminar una tesi doctoral demana molt esforç.

I, és clar, en el dinar posterior de celebració no van faltar els comentaris sobre els màsters falsos i les acusacions de plagi sobre algunes tesis. Tot això fa mal a la Universitat en el seu conjunt i no només –que també li’n fa i força- a una Universitat concreta. Segur que són casos aïllats però hi són i, en la societat de la imatge i de les xarxes socials, les generalitzacions són fàcils de fer. La institució universitària està dolguda però no es pot limitar a considerar injustos els atacs sinó que ha d’extremar els controls de qualitat –com em consta que ja està succeint en alguns casos- i ser el més rigorosa possible en les seves certificacions i acreditacions. Més rigorosa encara? Doncs, sí, perquè de vegades passen coses que, al meu criteri, no haurien de passar. Ser més rigorosa no ha de comportar un increment desmesurat de la burocràcia perquè d’aquesta ja n’hi ha massa. Es tracta d’extremar els comportaments ètics, només d’això.

dimecres, 19 de setembre de 2018

EL TELETREBALL COM UN SÍMPTOMA


Un estudi recent (Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció en la Feina) assenyala que s'està incrementant el nombre de treballadors que fan feina des de casa. S'indica que en un 25% dels gairebé 950.000 llocs de treball creats en els darrers dos anys a Espanya s'inclou alguna formula de teletreball. Segons l'estudi, en el segon trimestre del 2018, 1,43 milions de treballadors feien feina, almenys parcialment, des de casa. Segons l'agència de la Comissió Europea Eurofound per a la millora de les condicions laborals, el teletreball es va estenent però de forma desigual: la implantació més alta es dona en els països nòrdics i en empreses tecnològiques i de serveis bancaris.

Aquesta tendència és una bona mostra de com està canviant el món laboral, del paper de les tecnologies i dels nous hàbits socials. Tot i que el treball des de casa encara és minoritari sembla una tendència persistent. Una vegada més, ens és difícil imaginar quina pot ser la situació d'aquí pocs anys i és que, en aquest món tan canviant, es fa molt difícil predir amb un mínim de seguretat com serà el futur. Aquesta dificultat de predicció l'hauríem de tenir molt present els que ens dediquem a l'educació: si no podem saber gaire bé per a quina mena de futur estem educant potser el que ens cal és educar la capacitat d'adaptar-se i d'estar obert críticament al que va succeint en l'entorn.

dimecres, 12 de setembre de 2018

ACTUAR ÈTICAMENT


Llegeixo a La Vanguardia (29 d'agost del 2018): "En un cas extrem de joc net, la Federació Noruega de Piragüisme ha demanat la desqualificació del seu esportista Eivind Vold, que va protagonitzar un vergonyós cas a la final de K1-5.000 al recent Mundial de Portugal. El palista va passar de forma incorrecta per una de les boies i va ser inicialment desqualificat, tot i que la decisió va ser anul·lada després, el que va valer el seu tercer lloc i que obtingués el bronze per davant de l'espanyol Javier Hernanz. Noruega ha revisat el vídeo i ha demanat disculpes personalment al piragüista espanyol, alhora que ha sol·licitat a la Federació Internacional que li restitueixi una medalla que de forma legal i ètica li pertany a ell, i no a Vold ".

Em sembla una bona notícia per reflexionar amb els i les estudiants sobre l'actuació ètica en la vida. Per què ens sorprèn la notícia? ( "un cas extrem de joc net"); Què dificulta aquest tipus de conductes? És casualitat que el fet es doni en un país nòrdic? També s'hagués produït en un esport més majoritari (com el futbol, ​​per exemple)? Hi ha moltes qüestions sobre les quals donar-hi voltes i crec que és bo fer-ho sobre un exemple positiu. De negatius, n'hi ha massa.

dimecres, 5 de setembre de 2018

RETORN


S’han acabat les vacances i toca tornar a la feina. Ens retrobem amb els companys i companyes i comentem que se’ns han fet curtes (tot i que hi ha qui ja fa dies que treballa ni que sigui a mig gas, aprofitant el món virtual), que si hem anat aquí o allà i que –a la majoria- li fa mandra tornar. La nostra vida es regeix per anys acadèmics i això vol dir que es comença un any que no sabem del cert què ens portarà però que, per a la majoria, serà una nova oportunitat de relacionar-se amb estudiants mirant com es pot fer per ajudar-los millor en el seu aprenentatge, de portar endavant innovacions i recerques (de més o menys entitat) i de mirar que la gestió no se’ns mengi.

El meu cas és diferent: torno per un mes. El 30 de setembre em jubilo. Seguiré fent algunes tasques de caire professional però la situació serà totalment diferent. Davant tinc un curt curs de menys de 30 dies i la satisfacció, i a la vegada certa llàstima, per tancar una etapa de la meva vida. Et desitjo que tinguis un bon curs.