dimecres, 30 d’octubre de 2019

MANTENIR LES FESTES TRADICIONALS, UNA QÜESTIÓ DE FONS


L'escola i altres entitats educatives eduquen amb el que diuen però, sobretot, amb el que fan. En aquest sentit, molts centres educatius contribueixen a mantenir vives algunes tradicions de la cultura popular que cada vegada es veuen més arraconades per substituts globalitzats. Aquests dies vivim un exemple amb la festa de la Castanyada del 31 d'octubre / 1 de novembre. Es tracta d'una festa popular pròpia de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears. Per aquestes dates, a diversos llocs del nord d'Espanya se celebra la festa del Magosto, a Canàries La Noche de los Finaos, a Extremadura la Chaquetía o al País Basc el Gaztainerre. Totes elles giren al voltant de la menja de castanyes i altres fruits de la tardor, mentre als carres han aparegut les parades de castanyeres i castanyers. Són les festes de la tardor, quan s'acosta el fred, els dies es fan més curts i la natura entra en una època de mort aparent, mentre es recorden les persones que ens han deixat. 

Des de fa uns anys, aquestes festes han de conviure amb Halloween, una festivitat pròpia dels països anglosaxons que ja ha pres carta de naturalesa a casa nostra. Aquesta irrupció de tradicions provinents d'altres llocs és bo que pugui conviure amb les tradicions pròpies per no perdre les nostres arrels. Per tal que aquesta convivència sigui possible cal una certa militància perquè la tendència és que les diferents parts del món cada vegada s'assemblin més, també en els costums i les celebracions festives. No hem d'oblidar que les comunitats prenen consistència gràcies a allò que els és propi. I tampoc podem deixar de banda que el desenvolupament comunitari és clau per a l'empoderament i la socialització compromesa amb la millora de la societat, començant pel propi territori.

dimecres, 23 d’octubre de 2019

MANIFEST CONJUNT DE LES UNIVERSITATS CATALANES DE REBUIG DE LES CONDEMNES DELS PRESOS POLÍTICS CATALANS I DE LA JUDICIALITZACIÓ DE LA POLÍTICA


1.Davant la sentència que ha condemnat membres del Govern, cessats per l’aplicació de l’article 155, així com la presidenta del Parlament, el president d’Òmnium i l’expresident de l’ANC, membres de les diverses universitats catalanes presentem un text de protesta i de crida a la mobilització pacífica, cívica i democràtica

2.La situació creada arran de la sentència és excepcionalment greu. S’ha judicialitzat una qüestió estrictament política,i els poders de l’Estat han forçat l’ordenament jurídic,amb l’aplicació abusiva i punitiva de la presó preventiva(denunciada pel Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU)i la condemna per sedició, un delicte que ja no existeix en les altres democràcies europees del segle XXI, aplicant el càstig reservat per a delictes com l’homicidi. No oblidem els informes sobre el desenvolupament del judici emesos per institucions i observadors internacionals en referència a la vulneració de drets, que són la base de l'estat de dret. Allò que està amenaçat no és només el sobiranisme català. L’amenaça gravita sobre la integritat de les llibertats i drets fonamentals com els de manifestació i d’expressió, per una deriva autoritària que criminalitza la dissidència. Aquesta excepcionalitat fa necessària i urgent una resposta cívica i institucional clara.

3. La Universitat sempre ha estat un espai autònom respecte del poder econòmic i polític. Un espai de llibertat de creació i de pensament, i d’estímul d’actituds crítiques. Per això mateix, tots els Estatuts de les universitats catalanes es refereixen explícitament a principis com els de llibertat, democràcia, justícia, igualtat o solidaritat. Principis que es concreten en el foment del pensament crític, la cultura de la llibertat, el respecte al pluralisme i l’educació en els valors cívics propis d’una societat democràtica. En moments com els que està passant la societat catalana, l’observació d’aquests principis i valors ens obliguen a un compromís actiu, ferm i sostingut amb la defensa dels valors democràtics i dels drets fonamentals

En conseqüència, el Claustre de la Universitat

Declara que no hi ha marge per al silenci de la institució universitària davant la situació actual de repressió i l’erosió de les llibertats i els drets civils i polítics. I, alhora, renova el seu compromís públic amb la defensa de les llibertats i els drets personals i col·lectius, el d’autodeterminació entre aquests.

Exigeix la immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional i el sobreseïment de tots els processos penals en curs relacionats, i el retorn de les persones exiliades.

Expressa el seu suport a les mobilitzacions cíviques i pacífiques plantejades en favor dels drets civils i per la llibertat de les persones condemnades, processades i privades de llibertat.

Rebutja la repressió i la violència policial, que ja ha ocasionat greus lesions a manifestants, amb l’agreujant d’haver emprat mètodes prohibits en diferents normatives, pròpies i internacionals.
 
Manifesta la convicció que en una cultura democràtica madura no hi ha altra via per a la solució dels conflictes i les diferències polítiques que el diàleg, la negociació i el respecte a l’expressió democràtica de la voluntat popular.  

I insta els òrgans de govern de la universitat a fer la màxima difusió pública d’aquesta declaració.

Barcelona, 15 d’octubre del 2019

MOBILITZACIÓ A CATALUNYA


Després de recórrer 100 quilòmetres cadascuna, cinc "Marxes per a la llibertat" amb milers de persones van confluir a Barcelona el passat 18 d'octubre mentre es desenvolupava una vaga general amb diferents graus d'afectació, milers d'estudiants es manifestaven per uns carrers mentre que per altres ho feien els estibadors del port; una altra concentració obligava a tancar les visites a la Sagrada Família... A la tarda una immensa concentració va reunir més de mig milió de persones a Barcelona i molts milers a altres ciutats catalanes. Era el cinquè dia de manifestacions multitudinàries i pacífiques; també hi ha hagut alguns grups violents que han fet destrosses a les ciutats i s'han enfrontat amb la policia. Els dies següents han seguit les mobilitzacions.

Milions de catalans (i no només els independentistes) estan molt indignats per la sentència del Tribunal Suprem que el 14 d'octubre va condemnar a polítics i líders socials independentistes a penes que, en conjunt, sumen gairebé 100 anys de presó. No sé que passarà a partir d'ara però Catalunya i Espanya tenen un problema gravíssim i no sembla que hi hagi cap pont de diàleg, menys encara quan ens trobem en període pre-electoral. Avui havia d'escriure sobre això perquè aquests dies la situació que estem vivint els catalans impregna la nostra vida. Era de preveure que una sentència tan forta per a persones que no han comés cap acte de violència i la condemna per sedició provocaria un terrabastall a Catalunya. Amb la repressió, sense un diàleg que tingui en compte la complexitat de la situació, no es veu pas una perspectiva de disminució del problema; potser tot el contrari. 

PS. El passat 21 d'octubre el Claustre de la Universitat de Barcelona va aprovar el manifest que reprodueixo en l'entrada següent, per 111 vots a favor, 6 en contra i 7 en blanc.

dimecres, 16 d’octubre de 2019

DIFICULTATS DE LA JOVENTUT PER EMANCIPAR-SE


Vaig dinar amb uns amics i, entre altres, va sortir el tema dels fills i filles i de si encara vivien o no a casa, amb els pares. Aquesta qüestió anava lligada a altres com a quina edat màxima haurien de posar-se a treballar o com es gestionava el tema de les pagues familiars mentre no treballaven. Les dades ens diuen que, a Espanya, un 65,1% de la joventut entre 16 i 34 anys segueix vivint a la llar familiar, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2018. Entre els 30 i els 34 anys, encara viuen amb la família més d'1 de cada 4 joves (el 28,6%) i entre els 25  i 29 anys més de la meitat (el 59,2%).

Ara diuen que s'acosta una recessió econòmica, el que no ajuda precisament a pensar que la situació pot canviar gaire... o canviarà incrementant encara més les dificultats per emancipar-se. Tenir una bona formació afavoreix les possibilitats de deixar el nucli familiar com també les afavoreix el desenvolupament de l'autonomia personal. Aquí, l'educació hi té una funció tot i que el context no posi les coses fàcils.