dijous, 20 de desembre de 2012

HE TINGUT LA TEMPTACIÓ…


He tingut la temptació de tornar a escriure sobre la reforma del sistema educatiu i sobre altres problemes i angoixes que estem vivint actualment, però ara, el que vull és desitjar-vos unes festes de Nadal amb pau interior i en companyia de les persones que estimeu. Ja sé que no tothom percep aquestes festes de la mateixa manera però crec que es poden viure molt més enllà dels aires consumistes que les envolten. Penso que s’hi pot trobar –entre altres lectures també possibles- un espai i un temps per conviure amb aquelles persones més pròximes, per a la conversa tranquil·la i també per mostrar als altres el nostre afecte. A mi, almenys, m’agrada veure-ho així. Parlar-vos del que va malament… ja en tindrem altres oportunitats, ben segur.

diumenge, 16 de desembre de 2012

L'OPINIÓ DE TONUCCI SOBRE LA LLEI WERT

La professora Núria Giné m'ha fet arribar aquest vídeo on Francesco Tonucci fa una interessant anàlisi de la proposta de llei del ministre Wert:

http://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI

dissabte, 8 de desembre de 2012

UNA ESCOLA "LOW COST" (Recull de premsa)

La preocupant reforma que vol impulsar el ministre Wert ha fet saltar totes les alarmes. El professor i amic Francesc Imbernón analitza una de les seves dimensions en aquest article publicat al diari El País.


El País, 2-12-12


 


Una escuela ‘low cost’


 
La reforma del Gobierno nos lleva a una educación masificada que repercutirá en la igualdad y la equidad

Francisco Imbernón


En el contexto actual una devaluación de la moneda es imposible, así que el propósito del Gobierno es devaluar el país. ¿Cómo? La reforma laboral es una respuesta. ¿Otra? La disminución del gasto público donde no hay lobbies que puedan impedirlo: educación, sanidad… Los altísimos recortes presupuestarios en educación desde el 2010 pueden herir de muerte el sistema educativo público si, como anuncia el documento presentado a Bruselas (presupuesto bienal 2013-2014), el gasto público en educación se reduce al 3,9% del PIB (debería dedicar el 6% del PIB y entre el 15% y el 20% del total del gasto público según los organismos internacionales).

 Resulta complicado valorar las repercusiones de tantos recortes, porque a los del Gobierno central hay que sumar los de las comunidades autónomas y la lista de despropósitos no tiene fin: recortes en el funcionamiento ordinario de los centros; disminución de las becas y más dificultades para conseguirlas (entre un 20% y un 40% de los estudiantes no podrán renovarla); desaparición del presupuesto para el abandono prematuro, para el programa PROA de apoyo a alumnos y alumnas con dificultades, tan importante para el desarrollo de la equidad; desaparición del programa de inversiones en TIC; de las subvenciones para las asociaciones de madres y padres de alumnos; de las ayudas de acogida matinal; reducción de aulas de compensatoria, de cuidadores para el alumnado con necesidades educativas especiales, etcétera.

Se trata de un programa conservador, ideológico, que nos lleva a una educación masificada, de precarización del trabajo del profesorado y con una reducción de servicios educativos que repercutirán en la igualdad y en la equidad. Es un programa que no conduce a ningún sitio o, en todo caso, a un callejón sin salida. ¿Se puede asegurar con esos recursos la adquisición de los conocimientos, capacidades destrezas y actitudes necesarias para preparar a los niños y niñas para la vida adulta?

 
Y como un gran sarcasmo, o una burla, se nos presenta una reforma educativa. Una reforma educativa outlet, hecha con saldos del siglo pasado, que pretende mejorar la calidad de la enseñanza con menos recursos pero con mucha más demagogia. Porque no solo se trata de mantener los niveles alcanzados, sino de combatir un 30% de fracaso escolar, un 50% de paro juvenil y mejorar los resultados mediocres en exámenes internacionales como el famoso informe PISA. ¿Será eso posible? Con estos presupuestos lo negamos categóricamente.

 

Francisco Imbernón es catedrático de Pedagogía de la Universidad de Barcelona y dirige el Observatorio Internacional de la Profesión Docente

dijous, 29 de novembre de 2012

NO TOT S’HI VAL

El passat dimarts es va celebrar la segona volta de les eleccions al rectorat de la Universitat de Barcelona. Sovint tenim la sensació –de vegades fins i tot exagerada- de que els polítics que ens governen tenen pocs escrúpols per aconseguir el que volen, allò tan conegut de que el fi justifica els mitjans, i de vegades aquest fi no és altre que mantenir-se en el poder. En aquestes eleccions de la UB he tingut una sensació semblant.

M’ha sabut greu, perquè m’estimo la meva Universitat, que gent d’aquesta institució haguem tingut la percepció de que l’objectiu del Rector –finalment guanyador de les eleccions- no fos un altra que aconseguir quatre anys més de mandat, tot i que això obligués a pactes incomprensibles i –el que és greu de veritat- es tolerés, si més no, que per les xarxes socials i en alguna publicació es difonguessin missatges calumniosos respecte de l’altra candidata al rectorat.

A la Universitat ens agrada omplir-nos la boca parlant de la integritat, de l’esperit crític i de l’ètica i aquest cop he tingut la sensació que tot això esdevenien paraules buides. En la lluita per assolir el govern de la nostra Universitat potser ha passat quelcom que succeeix sovint en altres instàncies polítiques però a mi m’ha sabut molt greu que això ho haguem viscut a casa nostra, a la UB.

Potser no m’hauria de sorprendre, però no puc evitar que m’entristeixi.

diumenge, 11 de novembre de 2012

LA DENÚNCIA ENTRE PARTICULARS (Comentari)


Sovint ens trobem amb dilemes ètics. Arrel de la noticia anterior hom es qüestiona quin ha de ser el comportament correcte: denunciar o no denunciar. Tant més quan sembla que algunes Administracions estan impulsant la cultura de la denúncia per part de particulars a conductes d'altres particulars.

A mi, aquesta cultura em sembla extremadament perillosa. Només cal donar una ullada a la història recent per adonar-se de les greus i injustes situacions a què pot portar la denúncia. En el nostre context, el que va passar després de la Guerra Civil en aquest sentit fa venir calfreds.

Una societat on s'instauri la denúncia entre particulars, on les càmeres de vídeo estan enregistrant imatges teves sense que en siguis conscient, on t'has de sotmetre a controls humiliants per a viatjar en avió o per entrar en certes dependències... és una societat malalta, en la que s'ha instaurat la cultura de la por i de la desconfiança. També la història ens ensenya que aquesta cultura pot portar a abusos per part de qui té el poder i que pot posar en perill la fràgil democràcia que tenim.

El dilema llibertat o seguretat ens obliga a pensar quina societat volem. Tot això afecta  l'educació perquè estem educant tenint com a referència un model de societat i un model de persona. Aquests models poden ser més o menys reflexius, però darrera de l'acció educativa sempre hi són. Algú els té clars. La nostra responsabilitat com educadors i educadores ens obliga a pensar quins models prenem com a referència. El dilema esmentat ha de ser una de les peces clau en aquesta reflexió.

LA DENÚNCIA ENTRE PARTICULARS (Recull de premsa)


El Periódico digital:

Hisenda inspecciona mil contribuents denunciats per particulars

L'Agència fomentarà la delació dels que paguin més de 2.500 euros en metàl·lic

 

Dimecres, 31 d'octubre del 2012

ROSA MARÍA SÁNCHEZ / MADRID

L'Agència Tributària (AEAT) ha inclòs aquest any un total de 997 contribuents als seus plans d'inspecció com a conseqüència de les denúncies formulades per particulars. Fonts de l'AEAT han explicat que en els últims anys aquesta xifra era d'una mitjana de 600 contribuents i atribueixen l'alça registrada des de començaments del 2012 a "una consciència fiscal més gran entre els ciutadans". Aquestes mateixes fonts també han destacat que les denúncies particulars són cada vegada "més sòlides i més ben fonamentades", cosa que ha motivat una derivació més gran d'aquests presumptes defraudadors cap als plans d'inspecció.

Llei antifrau

En els pròxims dies, la pàgina web de l'Agència Tributària incorporarà una pestanya específica per facilitar la denúncia dels pagaments en metàl·lic per sobre de 2.500 euros. Ahir va entrar en vigor la nova llei antifrau, si bé l'article que limita a 2.500 euros els pagaments en metàl·lic en operacions en què que participi almenys un empresari o un professional ho farà 20 dies després, el 18 de novembre. La limitació serà de 15.000 euros quan el pagador sigui un particular no resident.

La llei fixa una sanció del 25%, tant per al pagador com el receptor, en cas d'incompliment i estableix que el contribuent que voluntàriament comuniqui l'incompliment a l'Administració abans de tres mesos quedarà exonerat de la sanció. Per facilitar la denúncia per part d'un dels participants en l'operació, l'Agència Tributària habilitarà una pestanya a la seva pàgina web. També podran fer-la servir els que, sense haver participat en l'operació, vulguin denunciar l'existència d'aquest tipus d'infracció, per a la qual cosa hauran d'identificar la seva identitat, així com la de les persones implicades.

divendres, 2 de novembre de 2012

QUÈ PRETÉN REALMENT EL SENYOR WERT?


En diverses ocasions, he opinat -com han fet molts altres- sobre la necessitat d'un acord polític ampli sobre el sistema educatiu que posi fre a l'actual procés de canvi permanent a que està sotmès, a remolc dels canvis electorals.

 
La situació actual no té sentit perquè no facilita en absolut la feina del professorat i, per tant, posa pals a la roda per a una millora real de l'educació. Ara no entro en el contingut d'aquests canvis perquè en aquest cas és ben cert allò que diem sovint quan parlem d'educació: són tan importants -com a mínim- els resultats com els processos.  Ara parlo de processos, tot i que de ben cert que també es podria opinar sobre el contingut dels aires que inspiren el Ministeri d'Educació que, sovint, semblen provinents de temps molts llunyans.

 
Em refereixo a la dinàmica de reformes continuades, una dinàmica que no contribueix precisament a motivar els i les docents. Els canvis legislatius tant sovintejats i tant pendulars -ara cap aquí, ara cap a l'altre costat- ajuden a incrementar una sensació d'inseguretat i de provisionalitat des de la qual es fa difícil portar a terme la tasca d'ensenyar, tant més quan ja hi ha molts altres factors que ajuden a crear incerteses.

 
En el millor dels casos, davant d'aquest allau de canvis constants, el professorat genera mecanismes de resistència a la innovació que li permeten no perdre el nord- el seu nord professional- però, sovint, la reforma permanent porta al desconcert docent i a incrementar la concepció negativa sobre l'escola que té un sector ampli de la societat.

 
Tot això no ho sap l'actual ministre d'educació del govern espanyol? Amb tota seguretat, no ho pot pas ignorar. Aleshores, com s'expliquen les decisions que està prenent, les seves manifestacions i la seva arrogància i menyspreu cap a idees diferents a les seves? On pretén portar l'educació? Què vol aconseguir?

 
La veritat, em costa d'imaginar.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

FRACÀS ESCOLAR (Recull de premsa)

El Periódico digital:

INFORME DE LA UNESCO
Espanya encapçala el fracàs escolar a Europa
Un de cada tres espanyols de 15 a 24 anys va deixar els estudis abans d'acabar l'ensenyament secundari

Dimarts, 16 d'octubre del 2012
AGÈNCIES / París

Espanya és el primer país d'Europa en termes de fracàs escolar i de mala inserció laboral dels seus joves, segons les dades recollides per la Unesco en l'edició 2012 de l'estudi anual Educación para todos (EPT), publicat aquest dimarts.
Un de cada tres joves espanyols d'entre 15 i 24 anys van deixar els estudis abans d'acabar l'ensenyament secundari, davant la mitjana europea, que parla d'un de cada cinc, d'acord amb aquest estudi, que recull el progrés dels objectius educatius fixats a Dakar el 2010 i que té com a data límit de compliment  el 2015.
Pels responsables de l'informe, les xifres d'abandonament escolar a Espanya són "preocupants" tenint en compte que es tracta d'un país "durament castigat" per la crisi i on l'atur juvenil va superar el 50 % el març d'aquest any.
La falta de competències professionals dels joves europeus "els aboca a desaprofitar el seu potencial, els fa perdre oportunitats de feina i els impedeix ajudar els seus respectius països a tornar a la prosperitat", assenyala l'estudi, on s'assegura que, en temps de crisi, dotar-los d'eines és "més essencial que mai".

divendres, 12 d’octubre de 2012

DILEMES ARREL DE LA MOBILITZACIÓ DE L'ESTUDIANTAT UNIVERSITARI


Ahir, alguns estudiants universitaris van fer vaga. En el campus Mundet de la Universitat de Barcelona, potser pel tipus de titulacions que s'hi imparteixen (mestre, educació social, treball social, pedagogia...) sempre hi ha una gran resposta en aquest tipus de convocatòries. Encara recordem el final del passat curs, amb una vaga indefinida i amb tancaments, que van arribar a produir situacions molt tenses i una sensació de desànim de gran part del professorat i de molts estudiants.

 
En els moments que estem vivint, els i les estudiants poden i han d'estar preocupats per moltes coses, i entre elles pel rumb cap el que s'està conduint la Universitat.

 
Al professorat - que estem vivint la situació amb la mateixa preocupació- les vagues estudiantils ens posen davant d'un dilema:  per un costat, entenem que no es resignin, però, per un altre, ens preocupa com pot arribar a repercutir la no impartició de classes en la seva formació.

 
Potser la vaga -o, millor dit, una vaga perllongada com la que es va plantejar l'anterior curs- no sigui l'opció més adient ni pels interessos formatius dels propis estudiants ni per a les seves reivindicacions. Optar per dificultar el procés formatiu que correspon a l'ensenyament universitari no sol comportar adhesions i complicitats que, amb tota seguretat, afavoririen els seus objectius.

 
En tot cas, no és fàcil trobar com compaginar objectius diferents, tot i que aquests siguin en si mateixos molt lloables. Probablement es requereix un esforç especial d'imaginació, i això no és fàcil quan sovint existeixen concepcions i motivacions, per part d'alguns, que no sempre s'expliciten.

 
Coneixem molt bé, especialment els que ho vam viure en altres moments històrics, el difícil que resulta compaginar bones intencions en moviments d'aquestes característiques amb la realitat que, sovint, acaba donant-se. Un exemple en són els moviments assemblearis, on hi sol conviure la potencialitat de les assemblees per a construir acords en comú amb dinàmiques de grup que dificulten la construcció de consensos reals.

 
Tot i que no sigui fàcil, s'ha d'afrontar el repte de trobar estratègies que permetin compaginar la protesta contra unes polítiques que posen en greu perill el concepte d'Universitat pública amb la necessitat de potenciar que aquesta Universitat pugui complir amb una de les seves principals funcions socials: la de contribuir a la formació d'una ciutadania crítica i activa amb una alta preparació professional.

divendres, 5 d’octubre de 2012

ELS NI-NI

Editorial de la revista Aula de innovación educativa, 215, octubre 2012:


LOS NI-NI
 

La combinación de la crisis económica y del fracaso escolar de una parte importante de adolescentes ha dado lugar a un colectivo de jóvenes que no están trabajando ni estudiando; es decir, no tienen ninguna de las dos ocupaciones que se consideran básicas en nuestra sociedad.

Los datos son muy preocupantes: casi un 24% de jóvenes españoles entre 15 y 29 años ni estudian ni trabajan. Se trata de una población a la que se ha etiquetado como los ni-ni. Este porcentaje, notablemente superior al de los países de la OCDE (donde no llega al 16%), es muy preocupante.

La salida tradicional para quienes fracasaban en el sistema escolar era la incorporación temprana al mercado laboral y, a la vez, las posibilidades laborales servían a menudo de estímulo para dejar los estudios. Sin embargo, las dificultades actuales para encontrar trabajo han llevado a muchos jóvenes abandonados por el sistema educativo a encontrarse en un proceso de marginación social, puesto que la sociedad actual se estructura en gran parte sobre los pilares de la ocupación laboral y del conocimiento.

En sintonía con la situación anterior, se mantiene un alto porcentaje (cercano al 30%) de alumnado que no finaliza sus estudios secundarios. La deserción de las aulas se da en bachillerato y en formación profesional.

Con toda seguridad, las causas son diversas, pero urge buscar soluciones. Se trata de uno de los problemas más graves que tiene actualmente nuestro sistema educativo. Como sucede con todos los problemas complejos y sustantivos, la búsqueda de alternativas requiere de un buen diagnóstico de la situación, de estrategias que contemplen su complejidad y de consensos suficientes para remar todos en el mismo sentido o, como mínimo, para evitar hacerlo en sentidos contrapuestos.

Las alternativas dirigidas a mejorar la situación actual, además, deben plantearse desde la equidad. Desviar cuanto antes mejor a una parte del alumnado a la formación profesional y otras propuestas de semejantes características no parecen ni equitativas ni susceptibles de generar el suficiente consenso. Una selección demasiado temprana puede hacer más cómodas algunas situaciones en las aulas pero no es respetuosa con la diversidad y los distintos ritmos de maduración de los adolescentes.

La gravedad de la situación obliga a construir opciones para su mejora pero esta construcción requiere de tiempo. Las respuestas que buscan soluciones rápidas a problemas educativos no tienen excesiva viabilidad.

En estos momentos, parece que la situación de crisis económica, social y política, sirva de justificación para la toma de decisiones que pueden suponer un retroceso significativo en los logros del sistema educativo. Por otra parte, a menudo las políticas de imagen parecen anteponerse a las que realmente pretenden una mejora estructural del sistema.

La necesidad de obtener mejores puntuaciones en las pruebas internacionales y la de disminuir los porcentajes de fracaso escolar, en ningún caso deberían dar lugar a decisiones partidistas que no puedan generar suficientes adhesiones ni a decisiones que atenten contra lo mejor de nuestro sistema educativo. No todo se reduce a mejorar los resultados estrictamente académicos, especialmente si ello se hace a costa de ir “soltando lastre”. 

dissabte, 29 de setembre de 2012

LES TECNOLOGIES I LA MANIPULACIÓ MEDIÀTICA

El 24 de juliol passat, vaig publicar en aquest bloc “Les estratègies de manipulació mediàtica”, un text de Chomsky que resulta molt interessant en els moments actuals.

En Lluís va penjar un comentari on es preguntava si “les noves tecnologies i, especialment, les xarxes socials, ajuden a disminuir els efectes d'algunes d'aquestes tècniques És a dir, ¿la distribució d'informació instantània (per exemple, via Twitter) és un element que redueix el punt 7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad, ja que la informació és compartida més lliurement i de manera més directa o que, altrament, que ajuda al punt: 1. La estrategia de la distracción, per tal com els punts cabdals poden diluir-se en aspectes més secundaris?”.

La reflexió em sembla interessant. Les tecnologies de la informació i la comunicació són una de les peces clau del món actual. Es diu que ens trobem en la societat del coneixement, en la qual aquest esdevé un dels factors més rellevants en l’actual configuració de la societat en capes o classes socials. A més de la incapacitat adquisitiva per accedir a certs recursos tecnològics, hi ha una part de la població que té moltes dificultats per discernir i analitzar críticament els continguts de les xarxes. És el que s’anomena la fractura digital.

Avui en dia la quantitat d’informació és tan gran que hem passat del “qui té la informació, té el poder” al “qui sap llegir i analitzar la informació té el poder”. L’excés d’informació –molta  no contrastada- ens embolcalla en un núvol on es fa molt difícil destriar, tant més si no es té la formació adequada per a fer-ho.

dilluns, 24 de setembre de 2012

A BARCELONA, ESTEM DE FESTA

A Barcelona estem de Festa Major... i ara no em refereixo pas a les repercussions de la manifestació del passat 11 de setembre, en la que un milió i mig de persones es van manifestar per demanar un Estat propi per a Catalunya. Això és una altra història, que les banderes catalanes que omplen com mai les façanes de la ciutat ens recorden constantment.

Parlo de la Festa Major pròpiament dita. Tot i les retallades, quatre dies de festa en les que una bona part dels barcelonins i barcelonines (de la pròpia ciutat i de part de l’àrea metropolitana) surten al carrer. Vam anar a veure un espectacle de so i llum a La Sagrada Família i dubtàvem de si podríem arribar-hi, però al final ho vam poder veure bastant bé.


La meva filla, que treballa a Oslo (les i els arquitectes han hagut de buscar-se la vida a d’altres països), em comentava que li semblava que això de la Festa Major era una celebració molt nostra, o molt mediterrània en tot cas... No ho sé, però el cert és que dóna goig que, almenys per uns dies, ens immergim en una sensació de comunitat, de viure en comú, de compartir sensacions, que sovint brilla per la seva absència en les grans ciutats. Potser és com un emmirallament, però dóna gust.

dijous, 13 de setembre de 2012

EL FRACÀS ESCOLAR DELS ADOLESCENTS, UN FET MOLT PREOCUPANT (Recull de premsa)

EL PERIÓDICO DIGITAL:

Un de cada quatre estudiants catalans abandona l'ESO sense aprovar-la
La crisi contribueix a rebaixar el fracàs escolar, que encara segueix en el 26%
L'Anuari de la Fundació Bofill constata que hi ha 140.000 'ni-nis'

Dimecres, 5 de setembre del 2012
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona
El fracàs escolar a Catalunya s'ha reduït en un 7% en els últims tres anys, pràcticament des que va començar la crisi, segons revela l'Anuari sobre l'Estat de l'Educació a Catalunya presentat aquest dimecres per la Fundació Jaume Bofill. Amb tot, adverteix l'informe, "la taxa d'abandonament escolar prematur seguia sent l'any passat del 26%, lluny encara del 15% que fixa l'Estratègia Europea per al 2020", ha advertit Miquel Martínez, codirector de l'estudi i catedràtic de Teoria de l'Educació a la Universitat de Barcelona (UB). El problema és que "la millora no és conseqüència de la qualitat del sistema educatiu, que encara no és capaç de retenir molts joves, sinó que és fruit de la mala conjuntura del mercat laboral", ha observat Ismael Palacín, director de la fundació que ha encarregat l'anuari.
La situació no és, en absolut, per ser optimista. "A Catalunya, el 2011, el 21,9% dels joves de 16 a 24 anys, gairebé 140.000, ni estudiaven ni treballaven", afegeix l'estudi. El fenomen 'ni-ni', que afecta més els nois que les noies i s'acarnissa amb els que tenen dèficits instructius, a penes ha millorat en els últims tres anys (ha disminuït tan sols 3 punts) en què l'atur juvenil ha passat del 37,1% al 51,6% de finals de juny. 

 

dijous, 30 d’agost de 2012

AMB NOVES ENERGIES

S'han acabat les vacances. Hem fet una escapada al nord de Portugal que recomano als que no coneguin la zona: parc nacional de Peneda-Gerês, Porto, Guimarâes... Com que no acostuma a venir-nos d'alguns quilòmetres amb el cotxe, vam passar també per Lisboa, una ciutat amb un encant especial. La resta dels dies: en un poblet de l'oest de Catalunya, suportant calor, practicant aficions, gaudint de la migdiada, fent algun cremat....



Ara toca tornar a la feina y retrobar-se amb una realitat complexa que no sabem cap on ens voldrà portar. Vam acabar el curs malament. La pausa estiuenca, per a qui n'ha pogut gaudir, sempre serveix per a recuperar energies. Em sembla que les necessitarem.

dimarts, 24 de juliol de 2012

NOAM CHOMSKY: LES 10 ESTRATÈGIES DE MANIPULACIÓ MEDIÀTICA

La professora Núria Giné m'ha passat un text de Chomsky. Les estratègies de manipulació mediàtica que exposa l'autor s'apliquen perfectament al moment que estem vivint.

por el
1. La estrategia de la distracción.
El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción, que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. “Mantener la Atención del
público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales” (cita del texto ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas’).
2. Crear problemas, después ofrecer soluciones.
Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.
3. La estrategia de la gradualidad.
Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que  condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.
4. La estrategia de diferir.
Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.
5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad.
La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar
engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad” (ver ‘Armas silenciosas para guerras tranquilas’).
6. Utilizar el aspecto emocional más que la reflexión.
Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido crítico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones, o inducir comportamientos…
7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.
Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposibles de alcanzar para las clases inferiores” (ver ‘Armas  silenciosas para guerras tranquilas’).
8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.
Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto, malhablado, admirador de gentes sin talento alguno, a despreciar lo intelectual, exagerar el valor delculto al cuerpo y el desprecio por el espíritu…
9. Reforzar la autoculpabilidad.
Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus
capacidades, o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se autodesvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. ¡Y, sin acción, no hay revolución!
10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.
En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídas y utilizados por las elites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la  mayor parte los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.

dilluns, 16 de juliol de 2012

SUPERAR EL DESÀNIM

Editorial d'Aula de Innovación Educativa, 213-214, juliol-agost 2012


En la editorial del anterior número de esta revista nos referíamos a la preocupante situación que está atravesando el sistema educativo, fruto de las decisiones que están tomando quienes gobiernan, a raíz de la situación de crisis económica en la que nos encontramos. Las consecuencias son diversas.

De una de estas consecuencias, a la que quizás no estemos prestando suficiente atención, queremos tratar aquí. Los recortes y la sensación de que se están tomando decisiones que pueden provocar situaciones preocupantes están dando lugar a una consecuencia que, quizás, sea lo más grave de todo lo que está sucediendo: la sensación de desánimo, una sensación cada vez más extendida entre los y las docentes.

En la educación, desde la Infantil a la Universitaria, tenemos problemas graves, muy graves, y es preocupante porque la educación es una pieza esencial para el progreso y la equidad social. La situación es alarmante, pero no sólo en el ámbito educativo: estamos asistiendo a un proceso de involución como nadie se podía imaginar no hace demasiado tiempo.

Tenemos la sensación de que nos estamos dirigiendo a una catástrofe social pero, en lugar de resistir, nos ha invadido un sentimiento de fatalidad que parece paralizarnos. Quienes estamos afectados por este estado de ánimo no somos sólo los docentes, evidentemente. Pero, en profesiones como la nuestra, la actitud y los estados anímicos son algo que, lo queramos o no, influye en nuestra tarea profesional y que, por lo tanto, puede tener repercusiones en las relaciones de enseñanza – aprendizaje.

El momento es muy delicado. Hay que empezar a pensar seriamente en que es necesario articular una respuesta. Tenemos que avanzar del desánimo y la indignación a la protesta articulada. El reto de poner nuestro grano de arena en la configuración de una respuesta social y educativa ante las medidas que se están tomando, tiene que ayudarnos a ver que tiene que ser posible parar –o cuando menos disminuir- el proceso involucionista en que nos encontramos inmersos.

Después de unos años en que las condiciones de la educación en nuestro país han ido mejorando de manera evidente, a pesar de los problemas que aún arrastrábamos, parece que ahora hemos invertido el camino. Es en estos momentos, cuando las cosas pueden ir mal, que se requiere un compromiso personal y colectivo que necesariamente debe abarcar más allá de nuestras aulas.

Quizás esta necesidad de posicionarnos pueda estimularnos y ayudar a superar la sensación de desánimo que, aunque explicable, puede llevar a un fatalismo inhibidor y esto es justo lo que no conviene a nuestra educación.

A la vez, es necesario que construyamos una manera de ver las cosas que permita fijarnos en la potencialidad de la relación educativa, incluso cuando los obstáculos parecen cada día mayores. Aunque suene a tópico, es cierto que a menudo las dificultades se convierten en oportunidades. Tenemos que ser creativos y trabajar colegiadamente para encontrar nuevas maneras de hacer algunas cosas.

Las vacaciones de verano, después de un curso tan complejo como el que ahora finaliza, son también una buena oportunidad para recuperar energías y acometer el inicio del próximo curso con otra mirada. Es posible y es necesario que se haga así.

dilluns, 9 de juliol de 2012

NEGOCI I EDUCACIÓ (Recull de premsa)

LA INFORMACIÓN.COM

Una universidad demanda a un estudiante que se sacó la carrera demasiado rápido

4 julio 2012 - 16:50 - Autor:
Las universidades siempre han estado en contra de los estudiantes lentos; pero cuando alguien se apresura para acabar antes su carrera, de repente tiene que pagar. Es lo que piensa una escuela de negocios alemana, que está demandando a uno de sus estudiantes por la pérdida de ingresos que ha supuesto para ellos que el chico terminara su licenciatura y maestría en alrededor de una cuarta parte del tiempo normal.
El coco se llama Marcel Pohl y completó los 60 exámenes de la carrera en sólo 20 meses, graduándose en agosto de 2011. Cuando el resto de los estudiantes necesitan de media once semestres para terminar, a Marcel apenas le llevó tres.
Este hecho no ha gustado nada a la universidad privada alemana con sede en Essen School of Economics and Management (FOM), que ahora reclama al joven de 22 años que pague sus honorarios de la cuota íntegra de los 5 años y medio del curso, unos 3.000 € extras, a lo que el joven se ha negado en redondo.
“Cuando llegó la demanda, no me lo podía creer”, afirma el joven en un diario alemán, quien ahora trabaja para un banco en Frankfurt y que se pregunta si este es el premio a su excelente rendimiento académico. Marcel completó su licenciatura a velocidad turbo mediante el reparto y fragmentación de todas las clases con dos amigos, entre los que se intercambiaban los apuntes de las asignaturas. Al mismo tiempo, también hizo unas prácticas en un banco.
Sin embargo, la FOM argumenta que sus tarifas son por el precio total de los estudios, independientemente de cuánto tiempo duren. Y que ellos quieren su dinero que para algo son una escuela de negocios, por muy rápido que el chico se haya ventilado los cursos.
El asunto está en los tribunales.

dimecres, 27 de juny de 2012

UN ALTRE PAS ENDARRERA (Recull de premsa)

El periódico digital
LA TISORADA EN EDUCACIÓ
La retallada de Wert eliminarà la meitat de beques a secundària
Uns 3.000 alumnes de FP i batxillerat perdran l'ajuda amb la pujada de la nota a 6
Pares, docents i entitats creuen que la mesura castigarà més els cicles formatius

Dijous, 21 de juny del 2012
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / ANTONIO M. YAGÜE / Barcelona / Madrid

La meitat dels estudiants que aproven l'últim curs de l'educació secundària obligatòria (ESO) a Catalunya ho fan amb una nota inferior a 6. Això, els que aproven, els que se suposa que seguiran estudiant, ja sigui batxillerat, ja sigui un cicle formatiu de grau mitjà. La resta, al voltant d'un 30% dels alumnes de secundària, no aconsegueix ni tan sols aprovar. La menció al 6 no és gratuïta: a partir del curs 2012-2013, el que comença el setembre vinent, els que no arribin a aquesta puntuació no podran optar a una beca per cursar estudis postobligatoris per més que la situació econòmica de la seva família els en faci mereixedors, segons els plans ja avançats pel Ministeri d'Educació, que dirigeix José Ignacio Wert.
Aquest augment d'un punt de la nota mínima per obtenir una de les denominades beques compensatòries (de les quals aquest any s'han beneficiat 6.330 joves) suposarà, segons la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, una retallada d'uns 10 milions d'euros respecte a l'import que aquest curs s'ha repartit entre els alumnes de la postobligatòria a Catalunya, uns 32,5 milions d'euros en total. Algunes estimacions del sector parlen fins i tot d'una tisorada de gairebé 11,5 milions.

diumenge, 17 de juny de 2012

ES REDUEIX L'ABANDONAMENT ESCOLAR (Recull de premsa)

La revista Guix (número 384, maig 2012) publica que...

"En els últims dos anys, l'abandó escolar s'ha reduït en gairebé cinc punts a l'Estat espanyol. L'any 2009, el percentatge de joves d'entre divuit i vint-i-quatre anys que abandonaven els estudis sense haver obtingut cap títol era del 31,2%, xifra que va reduir-se l'any 2010 al 28,4%, i al 26,3% l'any 2011, segons dades de l'EPA. Tot i que la tendència ha experimentat millores indubtables, la xifra és gairebé el doble de la que presenta la mitjana europea, que s'estableix en un 14,4%".

Amb les polítiques actuals no sembla fàcil que la tendència es mantingui.

divendres, 8 de juny de 2012

UNA RESPOSTA PECULIAR DAVANT L'ABSENTISME (Recull de premsa)

UNA WEB DEMANA AJUDA
Texas empresona una estudiant per no anar a classe
La noia, de 17 anys, està entre les millors de la classe però treballa a la nit i els caps de setmana

Dilluns, 28 de maig del 2012 - 18:50h.
EL PERIÓDICO / Barcelona
Diane Tran, una estudiant de 17 anys de Texas seleccionada entre els millors de la classe, va passar una nit empresonada per faltar molt a classe. La noia, que té dos germans a càrrec seu, afirma que té dues feines i que sovint està massa cansada per anar a classe.
Segons la llei de Texas per lluitar contra l'absentisme escolar, si un estudiant té més de 10 faltes d'assistència sense justificar en sis mesos, ha de comparèixer davant un jutjat de districte.
Tran, alumna de la Willis High School, va ser arrestada dimecres passat i haurà de pagar una multa de 100 dòlars, perquè ja havia estat advertida de la situació però seguia faltant. Els seus companys d'institut s'han mobilitzat perquè li retirin la multa i han explicat les seves circumstàncies familiars. 
Filla de pares divorciats que ja no viuen a casa, Tran té dos germans a càrrec seu i simultanieja una feina en una bugaderia al sortir de l'institut amb una altra fent de cambrera en un recinte per a casaments durant els caps de setmana. 
Tot i això, està entre els millors de la classe, que reben una preparació específica per anar a la universitat. "Arriba a estar fins a les set del matí fent deures. I en comptes d'ajudar-la, l'envien a la presó perquè escarmenti. No és just", explica una companya de classe.
Una web, http://helpdianetran.com/, ha emprès una campanya per recollir signatures per canviar la llei i recapta fons per ajudar-la a pagar la multa. Ja han recaptat més de 14.000 dòlars.  

dimarts, 29 de maig de 2012

SITUACIÓ MOLT PREOCUPANT (Recull de premsa)

ELPERIÓDICO DIGITAL 22 maig 2012
INFORME D'UNICEF ESPANYA
Un de cada quatre nens espanyols és pobre
El nombre de famílies amb menors en què tots els adults estan en atur va créixer un 120% entre el 2007 i el 2010

Dilluns, 21 de maig del 2012
EFE / Madrid
El 26% dels menors --2.200.000 nens-- viuen en famílies que estan per sota del llindar de la pobresa, per la qual cosa per primera vegada se situen com el col·lectiu més pobre d'Espanya. Així es desprèn de l'informe L'impacte de la crisi en els nens d'Unicef Espanya, que revela que ha augmentat el nombre de famílies en situació de vulnerabilitat i destaca que en dos anys ha crescut en 205.000 el nombre de nens que viuen en famílies afectades per la pobresa.
L'informe reflecteix així mateix que el nombre de famílies amb nens en què tots els adults estan sense feina ha crescut un 120% entre el 2007 i el 2010. A més, les dades d'Unicef Espanya posen en relleu que s'ha intensificat la pobresa en aquelles famílies que ja patien una situació de pobresa crònica.
Reducció de despeses de primera necessitat
"La pobresa té cara de nen", ha assenyalat la directora d'Unicef Espanya, Paloma Escudero, que ha alertat en la roda de premsa de presentació de l'informe que els nens pateixen la crisi especialment en aquelles famílies que s'han vist obligades a reduir les seves despeses en productes de primera necessitat, com l'alimentació, l'atenció mèdica o el material escolar.

dimarts, 8 de maig de 2012

SENSACIÓ DE DESÀNIM


Aquests darrers dies estic captant al meu entorn una sensació preocupant, una sensació de desànim força generalitzada. La veritat és que crec que a mi també m’ha envaït. L’altra dia comentava amb uns companys que tinc una sensació semblant a la d’una baldufa que algú ha llançat i que va donant topades, ara a una paret ara a una altra. No parlo només del meu cas en concret, sinó de la situació general del meu entorn. Algú diu que qui ha llençat la baldufa controla cap on va, però ho dubto.

A l’educació, des de la Infantil a la Universitària, tenim problemes greus, molt greus, i és preocupant perquè l’educació és una peça essencial pel progrés i l’equitat social. La situació és greu, però, més enllà de l’àmbit educatiu: estem assistint a un procés d’involució com ningú es podia imaginar fa no gaire temps.

Tenim la sensació que ens estan caient per totes bandes i que ens estem dirigint cap a una catàstrofe social però, en comptes de resistir, ens ha agafat un sentiment de fatalitat que ens està paralitzant. Una companya comentava que hem de fer un canvi de xip perquè, si seguim així, ens enfonsarem.

El moment és molt delicat. Cal començar a pensar seriosament en que cal articular una resposta però cal fer-ho amb intel·ligència i amb la construcció d'objectius definits i compartits. Hem de lluitar contra uns enemics molt poderosos i si només ens basem en la espontaneïtat ens guanyaran fàcilment. Hem d’avançar de la indignació a la protesta articulada. Això demana voluntat i temps, però no tenim altra remei que començar a treballar-hi. S’ha convertit en un deure ètic.

dimarts, 1 de maig de 2012

ELS DEURES ESCOLARS

En el número 211 d'Aula de innovación educativa, de maig de 2012, es publica la següent editorial:


LOS DEBERES ESCOLARES, UNA CUESTIÓN COMPLEJA


En educación hay temas que, como el río Guadiana, surgen y vuelven a resurgir. El de los deberes en casa es uno de ellos. En esta ocasión es en el país vecino, Francia, donde se ha generado un debate social sobre la cuestión. Han sido asociaciones de padres y madres que se han manifestado contrarías a que los y las escolares tengan que realizar tareas complementarias en casa.

Uno de los argumentos que sustenta esta petición es que resulta injusto para aquellos niños y niñas y adolescentes que no cuentan con el suficiente apoyo familiar para realizar sus deberes escolares, ya sea porqué sus progenitores están trabajando o porqué no tienen la suficiente formación para prestarles orientación. Ante ello, creen que es en la escuela donde se tienen que realizar las tareas escolares y no fuera de ella.

Los deberes suponen una extensión de la actividad escolar, lo cual plantea algunas cuestiones de fondo para la reflexión: ¿son necesarios los deberes escolares?, ¿en qué deberían consistir y cómo deberían hacerse?
Para responder a la primera cuestión, es necesario profundizar en el concepto de aprendizaje significativo o con sentido con relación al aprendizaje repetitivo y mecánico. Los deberes cumplirán funciones distintas según qué tipo de aprendizaje pretendan reforzar. Por otra parte, es cierto que el aprendizaje de procedimientos requiere de ejercitación y ésta supone tiempo, que si en la escuela se dedica a esta ejercitación no se dedicará a otro tipo de actividades de aprendizaje.

Las tareas escolares fuera de la institución escolar sólo pueden justificarse habiéndose planteado cuestiones como las anteriores, puesto que los deberes son una estrategia docente para responder a determinadas funciones y objetivos. Sin embargo, el análisis y la reflexión sobre los deberes escolares no pueden obviar cuestionarse qué significa tiempo escolar y tiempo no escolar, si es adecuado encargar el mismo tipo de tareas en estos dos tiempos, si se garantiza que en la realización de tareas escolares fuera de la escuela el alumno o alumna cuenta con el apoyo adecuado y qué repercusión tiene en su proceso de aprendizaje –y en su evaluación acreditativa- el realizar los deberes de una manera u otra.

Con los deberes, la escuela está invadiendo un espacio que no es suyo y en este espacio no puede intervenir directamente. Ello no debe entenderse en el sentido de negar todo sentido, utilidad y justificación a los deberes, puesto que, bien planteados, probablemente pueden ayudar a un mejor proceso de aprendizaje e, incluso, a una mejor atención a la diversidad.

Lo que debe contemplarse son las peculiaridades de este trabajo escolar fuera de la escuela y ello obliga a reflexionar sobre sus objetivos, su contribución al aprendizaje y las características específicas de cada contexto social y familiar. Es difícil generalizar qué tipo de deberes, qué cantidad y  qué condiciones son los más adecuados porque los contextos son distintos. Lo que sería un error es no dar suficiente importancia a esta cuestión o no verla en su globalidad, dejando de considerar cuestiones como las que se han apuntado.

El tema se ha puesto de nuevo de actualidad a partir del movimiento que se ha dado en Francia pero, independientemente de ello, ahora es un buen momento de tratarlo puesto que pronto se tendrá que decidir sobre unos deberes que tienen unas características peculiares, los de verano, pero que requieren de la misma reflexión sobre su porqué y su cómo. Las decisiones, en temas educativos, siempre son complejas y necesitan de una reflexión compartida. Los deberes escolares no escapan a esta necesidad.  

diumenge, 22 d’abril de 2012

EL FUTUR EN PERILL (Recull de premsa)

EL PERIÓDICO DIGITAL 21-4-12


COM PREVEU EL GOVERN
L'Eurocambra critica les retallades a la universitat i la pujada de matrícules
Els eurodiputats adverteixen que es posa en perill la competitivitat i la capacitat de creixement futures

Divendres, 20 de abril del 2012
ELISEO OLIVERAS / Brussel·les
El Parlament Europeu ha criticat les retallades pressupostàries que s'estan produint en diferents països de la Unió Europea (UE), com Espanya, en l'àmbit de l'educació superior i “la constant pujada de les matrícules universitàries".
L'Eurocambra ha aprovat per amplíssima majoria un text crític amb les retallades que amenacen la competitivitat futura i el creixement econòmic dels països el mateix dia en què el Govern espanyol aprova un fort encariment de les matrícules universitàries.
L'informe, aprovat per 464 vots a favor, 34 en contra i 33 abstencions, subratlla que la inversió en educació superior és essencial per superar l'actual crisi econòmica, i recorda als 27 estats de la UE la seva obligació d'assegurar una inversió del 2% del producte interior brut (PIB) en matèria d'educació.
El futur en perill
Els eurodiputats han lamentat “les importants retallades pressupostàries en l'àmbit de l'educació efectuades en diversos estats, així com per la constant pujada de les matrícules, que està provocant un augment massiu de la precarietat entre els estudiants".
L'Eurocambra ha recordat als governs europeus que les previsions econòmiques indiquen que el 2020 es necessitaran treballadors altament qualificats en el 35% dels llocs de treball al conjunt de la UE i que amb les retallades en les despeses públiques universitàries es corre el risc que els països no disposin del nombre suficient de personal qualificat.

dissabte, 14 d’abril de 2012

REFORMA DE LA UNIVERSITAT (Recull de premsa)

El periódico digital:
CANVIS EN L'ENSENYAMENT SUPERIOR
El Govern forma una comissió per reformar el sistema universitari
L'Executiu admet que la universitat espanyola està "molt lluny" del nivell europeu

Divendres, 13 de abril del 2012
EUROPA PRESS / Madrid
La ministra de la presidència, vicepresidenta i portaveu del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, han anunciat aquest divendres la posada en marxa d'una comissió de 12 experts que haurà d'elevar en 6 mesos una proposta per a la reforma del sistema universitari.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Sáenz de Santamaría ha explicat que aquesta comissió, constituïda aquest mateix divendres, té l'objectiu fonamental de col·locar la universitat espanyola als nivells d'altres universitats europees i del món en general", dels quals, ha assegurat, està "molt lluny".
Els nivells de l'OCDE
La comissió --composta per 11 vocals i presidida per la catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Complutense de Madrid i presidenta de la Reial Acadèmia de Farmàcia Teresa Miras-- avaluarà durant un termini de 6 mesos la situació del sistema universitari i elevarà al Govern recomanacions per a la seva millora, en aspectes com l'"organització i governança", la "selecció i acreditació del professorat o elecció dels alumnes", i l'àmbit financer.
Així ho ha explicat el titular d'Educació, que ha afirmat que "la situació és molt susceptible de millora" a les universitats, on, segons la seva opinió, hi ha una "desproporció entre resultats i inversió" perquè, "tot i l'extensió i ingents recursos, la situació no es pot qualificar de satisfactòria".
En aquest sentit, ha apuntat que el nombre d'alumnes, que supera el milió i mig, ja compleix els objectius de l'Estratègia 2020 i ha destacat que la despesa pública en educació superior en relació amb el PIB se situa en els nivells de l'OCDE i la despesa per estudiant està molt a prop de la mitjana.
Tot i això, ha destacat que "només un terç dels estudiants acaben un títol sense repetir cap curs", mitjana que a l'OCDE està en el 40%, i la taxa d'abandonament a la universitat és del 30%, el doble que a Europa. "Si això ho convertim en diners, significa que estem tirant uns 3.000 milions d'euros per culpa d'aquest abandonament universitari", ha afegit.
La comparació amb Califòrnia
Wert ha apuntat que "no hi ha cap universitat espanyola entre les 150 millors del món", el sistema està "molt poc internacionalitzat", amb menys d'un 5% d'alumnes estrangers, i té una proporció "molt elevada" de professorat que no té un sexenni viu, "és a dir, que no està investigant ni generant coneixements". El dirigent també ha incidit que un cop acabats els estudis, els resultats tampoc són satisfactoris, com, segons la seva opinió, mostra que "entre els aturats en el tram d'edat de 25 a 29 anys, el 21% són universitaris". "Si ampliem l'observació per parlar de subempleats, tindríem un panorama més complicat", ha assegurat.
Segons ell, aquests resultats són per "moltes causes" i, entre elles, l'extensió "peculiar" que ha tingut el sistema universitari a Espanya, on actualment hi ha 79 universitats públiques i privades i 236 campus universitaris, en comparació amb els 10 centres que funcionen a Califòrnia, estat dels EUA amb una població similar a l'espanyola.
En aquesta línia, ha desgranat que l'oferta acadèmica a Espanya és de 2.413 graus, 2.758 màsters i 1.680 doctorats. "Òbviament, el resultat és que gairebé el 30% dels títols tenen menys de cinquanta alumnes de nou ingrés, és a dir, una mica més de la quarta part dels títols tenen una massa crítica inferior al mínim d'eficiència que es considera en les comparacions internacionals", ha apuntat.
"La mateixa Conferència de Rectors reconeix que hi ha una oferta sobrant de prop del 13%", ha assenyalat el ministre. Wert ha incidit que tenir una elevada taxa d'alumnes universitaris respecte del total d'estudiants és "excel·lent", però no si després de llicenciats tenen problemes per treballar. Segons la seva opinió, una de les conseqüències directes d'aquesta situació de sobreoferta de títols i universitats és "l'absoluta falta de mobilitat" dels estudiants espanyols, ja que "només el 7% canvia de districte universitari", pel 52% que es desplaça al Regne Unit.