dimarts, 28 de juny del 2016

EL PACTE EDUACTIU, UNA NECESSITAT



M’ha tocat proposar l’editorial pel número d’estiu de la revista Aula de Secundaria. En reprodueixo uns fragments:

La inestabilidad que ha llevado hasta las recientes elecciones generales del pasado 26 de junio ha tenido muchas repercusiones, también en el ámbito educativo. En su momento, el Partido Popular aprobó y puso en marcha una nueva reforma del sistema educativo, la LOMCE. Desde el primer momento, la ley suscitó una amplia oposición, tanto en el Parlamento como en el sector profesional de la docencia.

Una vez más, surgía una nueva ley educativa sin consenso y que respondía a  intereses partidistas. El profesorado, en primer lugar, y las familias a continuación, volvían a vivir la situación con desasosiego. Entre los docentes es un clamor la necesidad de un periodo de estabilidad legislativa que permita trabajar con tranquilidad y coherencia.
(...)

En el caso de la LOMCE hay que añadir que se legisló una ley que responde a un modelo de sociedad y de persona muy determinado, tal como se ha denunciado en múltiples foros. No es necesario ahondar en ello. Ahora la situación ha cambiado: nuevos partidos en el escenario político y nuevas correlaciones de fuerzas en muchas comunidades autónomas han incrementado el rechazo a la LOMCE.
(...)

La evidencia de la necesidad de un pacto educativo ha llevado a los partidos que han concurrido a las recientes elecciones a explicitar esta necesidad. No es la primera vez que ello sucede pero, después de constatar tantas veces cómo evoluciona el tema cuando se han terminado las elecciones, surgen muchas dudas sobre si puede existir realmente una alternativa a esta situación tan repetida y cada vez más acentuada.

Hay que insistir, repitiéndolo las veces que haga falta, en que la educación es demasiado importante para un país como para que no exista un mínimo consenso alrededor de ella.

dimarts, 21 de juny del 2016

REPENSAR L'EDUCACIÓ



He estat llegint amb calma l'informe de la UNESCO Repensar l'educació. Vers un bé comú mundial, fet públic l'any passat. Després dels influents informes Aprendre a ser. El món de l'educació avui i demà (1972) i L'aprenentatge: Hi ha un tresor amagat a dins (1996), l'informe de 2015 pretén apuntar quines haurien de ser les noves prioritats en matèria educativa atenent als canvis que s'estan produint en el món. El nou informe mostra una gran sensibilitat pel paper que pot jugar l'educació davant de qüestions com el desenvolupament sostenible i aposta per una visió humanista de l'educació i per la necessitat de formular polítiques educatives que tinguin en compte la complexitat del món actual.

L'informe proposa moltes qüestions per a pensar-hi -tal com diu el seu títol- i, entre elles, els riscos d'algunes situacions que s'estan donant actualment. Vull fer esment a una realitat que la UNESCO detecta i que ens preocupa a molts: "el discurs actual internacional sobre l'educació, en termes d'aprenentatge, està centrat essencialment en els resultats dels processos educatius i tendeix a deixar de banda el procés d'aprenentatge". Sovint, la qualitat en educació, es lliga als resultats en proves que només mesuren els outputs (informes PISA, Espai Europeu d'Educació Superior...). 

Tal com es diu a l'informe, es "tendeix a ignorar un espectre molt més ampli de resultats d'aprenentatge, que inclouen coneixement, competències, valors i actituds que es poden considerar importants per al desenvolupament individual i social" i s'ignoren "sobre la base que no es poden mesurar fàcilment". Hem de reivindicar que el procés educatiu és molt més ric que els seus resultats, donat que les característiques de l'educació fan que els resultats només puguin ser un indicador parcial del que realment ha succeint en l'aprenentatge. Un indicador important però no pas suficient. És encoratjador que la UNESCO ho reculli en el seu informe.

dimarts, 14 de juny del 2016

CAMPAMENTS URBANS



A Barcelona hi ha nens i nenes que han nascut a aquesta ciutat o que hi són des de fa molts anys i que mai han trepitjat la platja i, encara menys, han anat a un museu. No s'han mogut del seu barri. Tampoc per l'època de vacances. Per infants com aquests i, en general, per als que formen part de famílies sense recursos suficients, l'Ajuntament de la ciutat, en col·laboració amb el Consorci d'Educació, ha engegat els campaments urbans per aquest proper estiu.

L'experiència, que forma part d'un pla de xoc educatiu (que contempla altres mesures), s'iniciarà en tres zones de la ciutat (amb els barris de Trinitat Nova, Bon Pastor, Baró de Viver i Besòs-Maresme) i, més endavant, s'estendrà a 18 àrees identificades com d'actuació prioritària. Els campaments urbans pretenen que els participants descobreixin la seva ciutat (amb visites que es realitzaran al matí) i que, després del dinar servit pels organitzadors, treballin en un projecte comunitari per transformar el seu entorn més proper. 

Em sembla una bona iniciativa que palesa una situació de la qual sovint no en som prou conscients i que mostra que des dels ajuntaments és possible fer política social. Seguirem l'experiència.

dimarts, 7 de juny del 2016

ASSIGNACIÓ DE PRÀCTIQUES



La setmana passada vàrem acabar les classes de grau però ara estem immersos en les assignacions als estudiants de pràctiques externes. A Educació social hi ha molts tipus de centres d'àmbits diferents i tenim Pràctiques 1 i Pràctiques 2 amb aproximadament 300 estudiants. Total: una feinada plegada de múltiples casuístiques. 

Hem demanat als estudiants que facin una priorització d'àmbits on els agradaria fer les pràctiques i intentem, dins del possible, donar resposta als seus interessos. No és fàcil, perquè hi ha determinats àmbits amb molta més demanda que oferta. També hi ha errors (demanar Pràctiques 2 quan s'havia de demanar Pràctiques 1, per exemple). A això cal afegir-hi que alguns estudiants es posen molt neguitosos amb aquest procés.

Al llarg del temps, s'han provat fórmules diverses per fer l'assignació i, tot i que es va millorant, la conclusió és que facis com ho facis sempre hi haurà estudiants descontents. És el problema de qualsevol gestor: mai aconseguiràs que tothom estigui d'acord amb les teves decisions, tot i que miris de prendre-les amb la màxima transparència i sent molt coherent en l'aplicació dels criteris. Les coses s'acostumen a veure des de la perspectiva de cadascú i les perspectives són molt diverses. No m'estranya que costi tant trobar professorat disposat a coordinar pràctiques. Ho farem el millor que sapiguem.