dimarts, 23 d’abril de 2019

SANT JORDI


El 23 d'abril és la diada de Sant Jordi, una festivitat ben especial: és un dia laborable que es viu en un ambient festiu, amb els carrers plens de llibres, roses i gent. Moltes escoles celebren Jocs Florals i altres activitats al voltant del llibre (actes amb escriptors, parades de llibres, dramatització de la llegenda de Sant Jordi i el Drac...). Un dia singular que, qui no l'ha viscut a Catalunya, no es pot acabar d'imaginar prou bé.

Aquesta festa té molts elements que m'agraden. Veure els carrers literalment plens de parades de llibres i de roses crea una certa emoció (més enllà de la fàcil crítica de que no n'hi ha prou amb un dia com aquest i que el que es necessitaria és que més gent llegís habitualment) però el que em sembla de més valor és que Sant Jordi és una festa de les persones, de la societat civil, de la gent. Aquesta diada la fem (en el sentit de fer-la possible tal com és) entre totes i tots, entre la multitud que passeja amunt i avall, amb una rosa a la mà i un llibre sota el braç. Quan arriba el 23 d'abril, ho veiem com quelcom tan habitual que potser no sabem valorar prou el sentit comunitari de la celebració.

dimecres, 17 d’abril de 2019

LLIBRES “INCORRECTES”


Quin rebombori que ha originat una decisió de l’escola Tàber, un centre públic de Barcelona! La comissió de gènere va decidir retirar de la biblioteca escolar un 30% dels llibres de Parvulari, uns 200, per contenir històries tòxiques des de la perspectiva de gènere, segons llegeixo a La Vanguardia del 12 d’abril del 2019. Segons diu la notícia, els pares van detectar fins a un 60% de llibres amb caràcter masclista però només van retirar aquells que “reprodueixen rols que els nens poden naturalitzar” i que contenen estereotips que “poden acabar creant violència masclista”.

Aquesta decisió ha generat diversos articles a la premsa, alguns de favorables i altres de contraris. Hi ha qui opina que “els contes populars tenen un valor en si mateixos, formen part (...) d’una tradició mil·lenària que ajuda els nens a comprendre la realitat”. En aquesta línia, es considera una opció millor que la censura acompanyar els infants en la lectura d’aquests textos per ajudar-los a desenvolupar el pensament crític. És una qüestió complexa que no es pot reduir a censura sí o censura no i, en tot cas, s’ha de tenir present que estem parlant d’obres per a nenes i nens molt petits. Un tema interessant per a pensar-hi.  

dimecres, 10 d’abril de 2019

APRENENTATGES PROFUND I SUPERFICIAL


Segueixo desgranant temes per a millorar un ensenyament universitari (l’entrada anterior d’aquesta temàtica és del 13 de març del 2019) abordant la qüestió de l’aprenentatge profund i de l’aprenentatge superficial. Els estudiants utilitzen diferents tipus d’aprenentatge segons el grau de significació i sentit d’aquest. Els dos extrems són el profund (encarat a aprendre) i el superficial (encarat a obtenir una qualificació suficient). També hi ha qui parla d’aprenentatge estratègic que entenc com una variant del superficial. Així mateix, hi ha diversos tipus de docent: el “divo” (tot gira al seu voltant) que fa la seva explicació i deixa l’aprenentatge com una responsabilitat exclusiva dels estudiants, el que es preocupa per “fer-ho bé” (bones explicacions, selecció de bons recursos...) i el que prioritza “ajudar” als estudiants perquè aprenguin més i millor. Per incrementar el percentatge d’estudiants que opten per un aprenentatge profund és clau la coherència i la visibilitat de la relació entre objectius i avaluació i ajuda quan el o la docent és de la tercera tipologia. 

En l’anàlisi de la titulació específica que va desencadenar tractar d’aquestes temàtiques, vaig ressaltar com a punt fort que, en moltes assignatures, hi ha coherència entre les intencions formatives, l’avaluació i la metodologia i aquesta, com s’ha dit, és una qüestió central... i no sempre fàcil. Com a aspectes a millorar, en algunes assignatures no sembla que hi hagi aquesta coherència; cal plantejar-se a fons (millor en equip docent) com compaginar un model docent preocupat per ajudar l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge i no trobar-se desbordat per la quantitat d’alumnat; i també cal treballar sobre com afrontar didàcticament l’aprenentatge superficial i com afavorir la seva transformació cap a un aprenentatge profund. En aquesta línia, en la ponència vaig proposar començar per analitzar si és possible algun canvi estructural per afavorir l’aprenentatge profund.

dimecres, 3 d’abril de 2019

DIVENDRES PER AL FUTUR


Quin fenomen! Greta Thunberg, una adolescent sueca de 16 anys, l’agost del 2018 va iniciar una vaga escolar tots els divendres per a lluitar contra el canvi climàtic i ara la segueixen centenars de milers de joves a tot el planeta. Seguint-la, a més de 2050 ciutats de 123 països, molts joves han demanat canvis immediats en política mediambiental, entenent que es tracta d’un tema de supervivència. Divendres per al futur, vaga escolar pel clima són els eslògans d’aquest moviment. 

El que està passant té interès tant pel que suposa de moviment juvenil (cada vegada més nombrós), com per la gravetat del tema que els preocupa.