APRENENTATGES PROFUND I SUPERFICIAL

Segueixo desgranant temes per a millorar un ensenyament universitari (l’entrada anterior d’aquesta temàtica és del 13 de març del 2019) abordant la qüestió de l’aprenentatge profund i de l’aprenentatge superficial. Els estudiants utilitzen diferents tipus d’aprenentatge segons el grau de significació i sentit d’aquest. Els dos extrems són el profund (encarat a aprendre) i el superficial (encarat a obtenir una qualificació suficient). També hi ha qui parla d’aprenentatge estratègic que entenc com una variant del superficial. Així mateix, hi ha diversos tipus de docent: el “divo” (tot gira al seu voltant) que fa la seva explicació i deixa l’aprenentatge com una responsabilitat exclusiva dels estudiants, el que es preocupa per “fer-ho bé” (bones explicacions, selecció de bons recursos...) i el que prioritza “ajudar” als estudiants perquè aprenguin més i millor. Per incrementar el percentatge d’estudiants que opten per un aprenentatge profund és clau la coherència i la visibilitat de la relació entre objectius i avaluació i ajuda quan el o la docent és de la tercera tipologia. 

En l’anàlisi de la titulació específica que va desencadenar tractar d’aquestes temàtiques, vaig ressaltar com a punt fort que, en moltes assignatures, hi ha coherència entre les intencions formatives, l’avaluació i la metodologia i aquesta, com s’ha dit, és una qüestió central... i no sempre fàcil. Com a aspectes a millorar, en algunes assignatures no sembla que hi hagi aquesta coherència; cal plantejar-se a fons (millor en equip docent) com compaginar un model docent preocupat per ajudar l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge i no trobar-se desbordat per la quantitat d’alumnat; i també cal treballar sobre com afrontar didàcticament l’aprenentatge superficial i com afavorir la seva transformació cap a un aprenentatge profund. En aquesta línia, en la ponència vaig proposar començar per analitzar si és possible algun canvi estructural per afavorir l’aprenentatge profund.