El 23 d'abril és la diada de Sant Jordi, una festivitat ben especial: és un
dia laborable que es viu en un ambient festiu, amb els carrers plens de
llibres, roses i gent. Moltes escoles celebren Jocs Florals i altres activitats
al voltant del llibre (actes amb escriptors, parades de llibres, dramatització
de la llegenda de Sant Jordi i el Drac...). Un dia singular que, qui no
l'ha viscut a Catalunya, no es pot acabar d'imaginar prou bé.
Aquesta festa té molts elements que m'agraden. Veure els
carrers literalment plens de parades de llibres i de roses crea una certa emoció
(més enllà de la fàcil crítica de que no n'hi ha prou amb un dia com aquest i
que el que es necessitaria és que més gent llegís habitualment) però el que em
sembla de més valor és que Sant Jordi és una festa de les persones, de la
societat civil, de la gent. Aquesta diada la fem (en el sentit de fer-la
possible tal com és) entre totes i tots, entre la multitud que passeja amunt i
avall, amb una rosa a la mà i un llibre sota el braç. Quan arriba el 23
d'abril, ho veiem com quelcom tan habitual que potser no sabem valorar prou el
sentit comunitari de la celebració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada