dilluns, 26 de gener de 2015

UN CURRÍCULUM MOLT TANCAT



El dia 3 de gener, el BOE va publicar el nou currículum de l'ESO i batxillerat. Aquest currículum, que s'ha formulat sense atendre pràcticament cap de les recomanacions del Consell Escolar de l'Estat, ocupa 378 pàgines, amb una concreció extrema que coarta el paper dels governs autonòmics i dels propis centres. Es tan minuciós que, fins i tot, detalla el tipus d'activitats que ha de fer l'alumnat a classe. S'oblida l'ensenyament per competències i, en canvi, inclou uns estàndards d'aprenentatge molt detallats que indiquen les activitats a realitzar. Naturalment, en un currículum tan tancat hi ha una càrrega ideològica important. 

Esperem que no s'arribi a aplicar perquè hi hagi un canvi després de les properes eleccions però és ben trist que les coses hagin de plantejar-se d'aquesta manera.

dilluns, 19 de gener de 2015

ANIMALS NO HUMANS

Fa uns dies ("La Vanguardia, 24 de desembre) llegia que "un tribunal argentí (...) ha reconegut els drets d'una organgutan femella del zoo de Buenos Aires "com a subjecte no humà". La notícia ha estat rebuda pels defensors dels grans simis (orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos) "com un gran avenç en el dret internacional". L'orangutan en qüestió es diu Sandra, és originària de Sumatra i fa uns vint anys que és al zoo. Sembla ser que l'Associació de Funcionaris i Advocats pels Drets dels Animals (Afada) de l'Argentina va presentar una denúncia per possibles maltractaments i va demanar la seva llibertat, mitjançant l'hàbeas corpus (evitar arrestos i detencions arbitràries). Per Afada, el tancament de la Sandra és injustificat donat que té capacitat cognitiva provada. Aquesta petició ha estat denegada però el tribunal diu que "cal reconèixer a l'animal el caràcter de subjecte de drets". Ara els jutges decidiran si la Sandra ha de ser traslladada a una reserva natural on pugui viure en semillibertat.

Ja fa temps, vaig llegir a Hans Joachim Störig (Historia universal de la Filosofía, Tecnos, p. 783) que va escriure: "En el pasado, muy raramente se ha discutido desde un punto de vista ético la posición de los animales en la Creación, al menos en Europa". A l'època de la Il·lustració, Jeremy Bentham comparava el destí dels animals amb els dels esclaus negres i, en el segle XIX, després de molts debats, Anglaterra va aprovar les primeres lleis de protecció dels animals.

 
Per a Störig "el modo en que nos alimentamos, los métodos de criar animales, matarlos o cazarlos y pescarlos, de experimentar con ellos, utilizarlos para entretenimiento o espectáculo, no es algo ajeno a la moral, sino que está sometido a su juicio (...). Si se acepta el principio de que los animales no carecen por completo de derechos morales ni pueden ser descuidados, surgen pronto graves exigencias para con el propio comportamiento" (obra citada, p. 786-787). Tot i que de vegades hi ha decisions sobre aquest tema que semblen obeir a interessos diversos, el cert és que en el rerefons la qüestió té entitat.   

dimarts, 13 de gener de 2015

RITMES

Un nou any. Dóna la sensació que el temps vola. Tant el temps de vacances com el dedicat a treballar. Quan comença un any és quasi inevitable plantejar-se millorar algunes coses. Potser estaria bé disminuir la sensació de viure amb un ritme massa accelerat i de que no s’acaba d’arribar als temes (de gestionar, de resoldre qüestions...) amb el mínim de tranquil·litat que ajuda a fer les coses millor i a gaudir-ne. No és quelcom fàcil de canviar. El context no ens acostuma a ajudar, al menys el context urbà. Probablement nosaltres tampoc ens ajudem a fer un canvi.

 La nostra docència, sovint, no se salva dels ritmes accelerats. És una llàstima perquè la institució escolar hauria de ser un espai que facilités l’aprenentatge ben construït, pas a pas, reflexivament, acompanyant l’alumnat atenent al temps que aquest necessita. És a dir, aprofitant el temps de veritat, qualitativament. Si en la nostra vida diària no som capaços de trobar moments de pausa, de prendre’ns el temps necessari per aquelles qüestions que no admeten respostes ràpides i superficials, i de disposar d’espais i temps pel diàleg i la conversa reposada amb els nostres companys i companyes, és molt difícil que a les aules les coses es facin amb la tranquil·litat necessària.

 El canvi d’any és una bona excusa per pensar en tot això. Tot i que moltes bones intencions duren pocs dies, no és menys cert que els canvis profunds es generen a partir d’actituds i de petits canvis, de decisions sobre qüestions concretes i abordables. Potser n’hi ha algunes que podem plantejar-nos, que ens sembli viable afrontar.

 Gaudiu del 2015.