ANIMALS NO HUMANS

Fa uns dies ("La Vanguardia, 24 de desembre) llegia que "un tribunal argentí (...) ha reconegut els drets d'una organgutan femella del zoo de Buenos Aires "com a subjecte no humà". La notícia ha estat rebuda pels defensors dels grans simis (orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos) "com un gran avenç en el dret internacional". L'orangutan en qüestió es diu Sandra, és originària de Sumatra i fa uns vint anys que és al zoo. Sembla ser que l'Associació de Funcionaris i Advocats pels Drets dels Animals (Afada) de l'Argentina va presentar una denúncia per possibles maltractaments i va demanar la seva llibertat, mitjançant l'hàbeas corpus (evitar arrestos i detencions arbitràries). Per Afada, el tancament de la Sandra és injustificat donat que té capacitat cognitiva provada. Aquesta petició ha estat denegada però el tribunal diu que "cal reconèixer a l'animal el caràcter de subjecte de drets". Ara els jutges decidiran si la Sandra ha de ser traslladada a una reserva natural on pugui viure en semillibertat.

Ja fa temps, vaig llegir a Hans Joachim Störig (Historia universal de la Filosofía, Tecnos, p. 783) que va escriure: "En el pasado, muy raramente se ha discutido desde un punto de vista ético la posición de los animales en la Creación, al menos en Europa". A l'època de la Il·lustració, Jeremy Bentham comparava el destí dels animals amb els dels esclaus negres i, en el segle XIX, després de molts debats, Anglaterra va aprovar les primeres lleis de protecció dels animals.

 

Per a Störig "el modo en que nos alimentamos, los métodos de criar animales, matarlos o cazarlos y pescarlos, de experimentar con ellos, utilizarlos para entretenimiento o espectáculo, no es algo ajeno a la moral, sino que está sometido a su juicio (...). Si se acepta el principio de que los animales no carecen por completo de derechos morales ni pueden ser descuidados, surgen pronto graves exigencias para con el propio comportamiento" (obra citada, p. 786-787). Tot i que de vegades hi ha decisions sobre aquest tema que semblen obeir a interessos diversos, el cert és que en el rerefons la qüestió té entitat.