dimecres, 11 d’abril de 2018

APRENDRE DORMINT


Dormir és imprescindible; ja ho sabem, tot i que sovint ni nosaltres ni els infants ni els adolescents dormim el necessari. En el context català, els horaris i els hàbits socials ho dificulten. Entre els múltiples beneficis del dormir n'hi ha un que potser no es té gaire clar: el son és beneficiós per a la memòria i la memorització és imprescindible per a l'aprenentatge (no pas una memorització mecànica sinó una memorització comprensiva). Allò que aprenem ho hem d'arxivar en la nostra xarxa de memòria.

La seqüència d'activitat neuronal que es produeix quan aprenem es repeteix a la nit i això explica que "la memòria pugui millorar fins i tot quan no l'exercitem conscientment, ja que sovint practiquem també mentre dormim", tal com diu Ignacio Morgado, director de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona en un article a La Vanguardia (1 de gener de 2018). Al dormir, la repetició de l'activitat de les neurones estabilitza la memòria, sense interferències. El son també afavoreix integrar els nous continguts amb els ja existents i "extreure característiques i regles ocultes del conjunt de la informació rebuda" el que afavoreix l'aprenentatge significatiu. Com conclou Morgado: "Tot allò que faciliti un bon descans, a qualsevol edat, serà beneficiós per al manteniment de les capacitats mentals". Més arguments per mirar de racionalitzar una mica més els períodes de dormir.

dimecres, 4 d’abril de 2018

REGALEM LES DADES I ALTRES DECIDEIXEN PER NOSALTRES


Vivim en (dins) un entorn tecnològic en el qual cada moment estem proporcionant dades que algú aprofitarà. Ho fem constantment quan naveguem per Internet però també quan paguem amb una targeta de crèdit, per exemple. Totes les informacions i aplicacions gratuïtes tenen com a contrapartida que estem regalant dades, sense cap control per part nostra. En un article recent a La Vanguardia (29-30 de març de 2018) Carles Mundó es fa ressò d'un estudi del psicòleg i expert en big data Michal Kosinski que conclou que de "l'anàlisi de seixanta-vuit m'agrada a Facebok podia determinar amb un percentatge d'encert que ronda el noranta per cent quin era el color de la pell de l'usuari, les seves afinitats polítiques, la seva orientació sexual o saber si els seus pares estaven divorciats". Ara ha saltat la notícia de que una empresa de dades vinculada a la campanya de Donald Trump en les eleccions del 2016 va recopilar informació privada de més de 50 milions de perfils de Facebook sense que els usuaris ho sabessin; no ens hauria de sorprendre.  

No és res de nou; moltes veus han advertit sobre aquesta situació però el cert és que ningú sembla fer res eficaç per evitar-ho; es considera com un imponderable del món actual. No som prou conscients que estem donant informació perquè algú decideixi per nosaltres. El tema és difícil d'abordar perquè plantejar aquest risc sembla anar contracorrent però qui té responsabilitats educatives (governs però també professorat, educadors socials, pares i mares...) no pot obviar aquesta qüestió. Educar en l'ús de les xarxes segur que no és pas senzill però és una tasca inajornable.

dimecres, 28 de març de 2018

COMUNICAT DELS RECTORS I LA RECTORA DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CATALANES


24/03/2018
Els rectors i la rectora de les universitats públiques catalanes volem fer públic el nostre profund malestar pels empresonaments de diversos dirigents i càrrecs polítics. Considerem que hi ha altres vies per a afrontar la situació política que viu Catalunya en aquests moments i que la presó no és la manera de fer-ho.

Creiem que el diàleg i la negociació sobre la base de les idees haurien de configurar el marc per a afrontar els problemes polítics que ens afecten. D’acord amb aquesta convicció, hem defensat reiteradament el diàleg com a única manera d’abordar aquests problemes i restablir el funcionament ordinari de les institucions d’autogovern de Catalunya. 

La situació extraordinària que viu el nostre país obliga tothom a actuar amb la màxima responsabilitat per propiciar una solució democràtica i dialogada al conflicte.

dimecres, 21 de març de 2018

RECTA FINAL D’UNA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL


La setmana passada vaig sol·licitar la jubilació anticipada pel proper 30 de setembre. El mateix dia, vaig fer la darrera classe en un màster universitari oficial. És una sensació estranya. Per un costat, resulta desagradable haver de moure’s en un entorn on cada any hi ha menys professorat fix amb dedicació a temps complet, on prolifera la burocràcia, falten recursos, s’ha de participar en moltes comissions i tribunals, on els despatxos estan sovint buits i on els companys i companyes es van jubilant. Per altra banda, és engrescador participar en  alguns projectes de recerca i d’innovació docent, col·laborar en la formació del professorat i, sobretot,  acompanyar els i les estudiants en el seu procés d’aprenentatge.

Com passa amb molts moments de la vida per decidir cal sospesar pros i contres i, no ens enganyem, s’ha d’acceptar que la decisió final tindrà molta part de components emocionals. En tot cas, la decisió ja està presa i ara gaudeixo especialment d’aquesta darrera etapa de la meva trajectòria universitària. Aprofito perquè ja no es repetirà.

dimecres, 14 de març de 2018

SEGURETAT EN EL CAMÍ CAP A L’ESCOLA



La principal causa de mort al món entre els menors d’edat de més de 10 anys són les lesions per accidents de trànsit. Molts d’aquests casos (i altres que acaben en lesions greus) succeeixen en el camí cap a l’escola o en el retorn a casa. Per afrontar aquest problema, s’ha impulsat el programa Safe Journey to School (un acord d’Unicef amb l’empresa Abertis) que pretén conscienciar sobre la importància d’un transport més segur. D’entrada, el programa ha posat el focus a les Filipines i a Jamaica. El programa, que s’estendrà a altres països, pretén garantir rutes i transports més segurs, entre altres accions. També es realitzaran campanyes d’educació i conscienciació.

En el meu context més proper, fa anys que s’han posat en marxa els anomenats camins escolars, un projecte urbanístic i educatiu, que implica escoles i veïns per desenvolupar rutes que permetin a nenes i nens anar sols a l’escola. Cal seguir-hi apostant i veure com es poden anar estenent encara més aquests camins.