dimecres, 18 de setembre de 2019

UN NOU ESPORT


Les activitats físiques i esportives són imprescindibles per al bon desenvolupament de la infància. Tot i això, una part de la població infantil no en fa o en fa molt poques i les nenes menys que els nens. Per altra part, en l’esport en equip la coeducació es dona molt poc perquè els equips acostumen a ser masculins o femenins. Per consideracions com les anteriors, m’ha semblat interessant una iniciativa nascuda en una escola de Sevilla el 2017 que s’ha anat estenent per Espanya i Llatinoamèrica: el RinGol, un nou esport que facilita la participació de tots tipus de nens i nenes (els equips són mixtos). 


El RingGol recull aspectes del futbol, el bàsquet, l’handbol, el voleibol i el rugbi amb unes normes que faciliten la participació de tots els practicants (per exemple: un mateix jugador no pot tocar la pilota més d’una vegada seguida, com a norma general no es pot agafar la pilota amb les dues mans...). L’objectiu del joc és marcar gol a la porteria o a una cistella. La pilota es pot tocar amb qualsevol part del cos, excepte amb el cap o els punys. El cop amb el peu ha de ser en forma de paràbola. Es pot trobar més informació a:

Per les seves normes, aquest esport obliga a un autèntic treball en equip i, a més, els nens i nenes amb mobilitat reduïda tenen una zona d’influència especial amb unes normes afavoridores. Des del punt de vista educatiu i de l’atenció a la diversitat, sembla un esport molt recomanable.

dimecres, 11 de setembre de 2019

“PRESSUPOST DEL BENESTAR”


Mentre els mitjans de comunicació s’omplen de notícies tràgiques (canvi climàtic, violència masclista, crisi migratòria...), a finals de juliol en vaig llegir una que no sé on anirà a parar però que, d’entrada, m’ha semblat interessant: el govern de Nova Zelanda de la laborista Jacinda Arden va presentar el primer pressupost del benestar. Aquest pressupost implica que totes les despeses noves han de promoure una de les cinc àrees prioritàries del Govern: millora de la salut mental, reducció de la pobresa infantil, abordatge de les desigualtats que pateixen els indígenes maoris, prosperar en l’era digital i transitar a una economia sostenible mediambientalment i baixa en emissions. Es tracta d’una decisió que concorda amb l’opinió d’experts que proposen prioritzar les millores de qualitat de vida individual front dels interessos econòmics. Ja fa uns anys, el 2008, el regne de Butan va institucionalitzar l’índex de felicitat nacional a la seva Constitució.

El benestar, entès en el sentit de sentir-se bé i satisfet amb un mateix i content de la vida que es viu, depèn de múltiples factors: la salut, la professió, les relacions socials, la tranquil·litat econòmica, la sensació de poder assolir les pròpies metes… Plantejar-se afavorir aquest benestar com a fita política d’un govern crec que ajuda a recuperar la confiança en les institucions.

La decisió del govern de Nova Zelanda ha suscitat crítiques de l’oposició i han aparegut opinions una mica escèptiques per por que tot es quedi en bones intencions. Veurem, però que un govern es plantegi prioritats enfocades al benestar personal de la població per sobre dels interessos econòmics és un bon senyal en aquest món tan convuls i crec que val la pena aprofitar-ho per a parlar sobre la qüestió de fons. 

dimecres, 4 de setembre de 2019

RETORN


En el context català i espanyol, setembre assenyala el final de les vacances per al món educatiu. Tot i que hi ha qui ha treballat durant l’agost o ha dedicat uns dies a la formació personal, el gruix del sector educatiu es reincorpora ara a la feina. Fins i tot els jubilats que exercim d’avis notarem el canvi així que comencin les escoles i, si encara fem alguna que altra feina professional, ara la reprenem. La veritat és que el nou curs es presenta ple d’incerteses, com ja va sent habitual: el panorama polític és confús, sonen alarmes respecte de la situació econòmica, Europa sembla incapaç d’afrontar problemes gravíssims... i el món educatiu es mou en un mar d’incògnites.
A l’estiu, sempre fem un parell de cremats: rom negre, cafè en gra, sucre, pell de llimona i canyella en una cassola de terra. La clau: cremar el rom en el punt just... però ves a saber quin és aquest punt. La gràcia: compartir la màgia del foc i el gust dolç de la beguda sota el cel estrellat.
Sort que la desconnexió estiuenca sembla que actua com a regeneradora, com si haguéssim posat les bateries a recarregar. Potser haurem pogut viatjar a algun lloc interessant (que no vol dir necessàriament llunyà), haurem tingut temps per fer petar la xerrada tranquil·la, per passejar, per fer agradables migdiades o per submergir-nos en nits amb cels estrellats. Sí, també ha fet calor... i això ens ha neguitejat pel malestar i perquè ens porta a pensar què estem fent amb la Terra... però millor que ens quedem amb els records positius i que aprofitem els primers dies de retorn per compartir-los amb companys i companyes; per preocupar-nos pels problemes segur que hi haurà temps. Ara, agafem-nos als bons records i entomem el curs amb voluntat de ser positius, de veure el costat bo de les coses. Voler insuflar-nos d’aquest esperit ens pot fer la tornada molt més agradable perquè les coses són diferents segons com les interpretem. Almenys jo ho veig així.