dimecres, 20 de març de 2019

L’AIGUA POTABLE, UN BÉ ESCÀS


El 22 de març se celebra el dia mundial de l’Aigua, un recurs indispensable per a la vida que està en perill d’extinció. Potser no en som massa conscients, però sembla que així és. Tot i que a la Terra hi ha molta aigua, només un 2,5% és aigua dolça i no arriba al 0,5% l’aigua potable. Segons la darrera cimera mundial del clima, es preveu que l’any 2048 més del 45% de la població mundial no tindrà accés a l’aigua potable. L’existència d’aigua sempre ha estat un element determinant per a l’assentament de les poblacions i la seva absència desencadena moviments migratoris. L’ONU prediu que, en els propers 25 anys, l’aigua serà la primera causa de conflictes i guerres en les regions africanes en les quals rius i llacs pertanyen a diversos països.

El dia mundial de l’Aigua pot ser una bona oportunitat per treballar educativament sobre aquest tema i ajudar a fer-nos conscients de la problemàtica.

dimecres, 13 de març de 2019

TEORIA I PRÀCTICA


Seguint amb els temes proposats per a millorar un ensenyament universitari (entrades d’aquest blog del 13 i del 27 de febrer del 2019), avui faig referència a la relació entre teoria i pràctica. Els i les estudiants sovint es queixen del caire poc pràctic dels ensenyaments i els costa veure la relació entre la teoria i la pràctica. No existeix una pràctica que no es basi en una teoria –sovint, implícita- i la teoria es construeix basant-se en els coneixements obtinguts de l’anàlisi i la reflexió sobre la pràctica. Aquesta relació, però, moltes vegades no es visibilitza suficientment. En els ensenyaments més clarament professionalitzadors aquesta relació entre teoria i pràctica hauria de ser encara més visible, si cap. La Universitat forma per a exercir una professió i un professional es defineix, a banda de per altres característiques, per la capacitat de prendre decisions amb autonomia i per ser competent per afrontar els reptes propis de la seva pràctica professional. Tant per poder prendre decisions de manera autònoma com per ser competent és indispensable una formació on la pràctica i la teoria estiguin ben lligades.

En l’anàlisi que vaig fer referit a un ensenyament específic, com a punts forts destacava la sensibilitat per part de molt professorat per incloure la vessant pràctica en les assignatures, el valor que s’atorgava al pràcticum i la seva remodelació per tal que compleixi millor les seves funcions claus i la potencialitat del treball final de grau per la seva vessant d’aplicació. Com a qüestions que potser es podrien millorar vaig fer referència a l’existència d’assignatures molt teòriques, sense lligams amb la pràctica; la percepció per part de l’estudiantat de la falta de relació entre una teoria descontextualitzada i el que ells i elles consideren la realitat; la detecció, en el treball de final de grau, de mancances en l’assoliment  previ d’alguns continguts, tot i que aquests continguts sovint s’han impartit al llarg de la titulació; el repte d’aprofitar el pràcticum per treballar amb les i els estudiants a partir de les seves experiències per analitzar-les aprofitant els continguts de caire teòric de diverses assignatures. Millorar la relació entre teoria i pràctica en el procés d’ensenyament i aprenentatge no sembla una qüestió senzilla perquè és un tema recurrent però cal abordar-la, començant per algun dels punts que es podrien millorar. Potser una bona manera seria començar per veure com es pot potenciar la relació entre les vivències del pràcticum i els continguts de diverses assignatures.

dimecres, 6 de març de 2019

INFÀNCIA AMENAÇADA


Segons l’informe Acció humanitària per a la infància 2019 de l’UNICEF, la infància pateix l’amenaça més gran per al seu desenvolupament des de fa 30 anys, quan es va signar la Convenció sobre els Drets del Nen. La gran proliferació de conflictes interns o amb altres estats en diversos països, afecta especialment la Infància, les víctimes més vulnerables de les guerres i les crisis humanitàries. La malnutrició aguda, xarampió, falta d’aigua i problemes d’higiene, pobresa extrema, situacions d’abusos sexuals i violència de gènere, segrestos, reclutament en grups paramilitars… són problemes greus que afecten a centenars de milers de nenes i nens.  

Algunes persones vivim en contextos socials on ens pot costar copsar aquesta realitat. És funció de les institucions educatives ampliar la mirada per fer conscients les i els educands de realitats que, de vegades, no són properes o que, sent-ho, costen de visibilitzar. Si educar ha de pretendre formar ciutadanes i ciutadans crítics i responsables, cal obrir la mirada més enllà de les parets de l’aula.