dimecres, 8 d’abril de 2020

NO ENS TOCA MÉS REMEI QUE FER DOCÈNCIA A DISTÀNCIA


Mentre observo, des de casa, els carrers buits tan impropis d'un Diumenge de Rams, penso en coses bones que ens pot haver portar la situació que estem vivint. Potser una d'elles, és que el professorat s'ha vist obligat a fer una immersió en la docència no presencial. Companys i companyes em comenten que estan tenint dificultats per adaptar-se a aquesta nova manera de treballar però que ho estan fent. El curs presencial a la Universitat catalana sembla acabat i no seria estrany que passés el mateix a la resta del sistema educatiu. Per tant, no hi ha alternativa: cal fer docència no presencial. Potser aquest canvi obligat, pot portar en el futur una major harmonia entre la presencialitat i la no presencialitat, més enllà de penjar documents a un campus virtual.

En una publicació recent que he coordinat, a la que ja vaig fer referència en una entrada anterior d'aquest blog (Planificación de la docencia universitaria. Barcelona: Octaedro - ICE UB), es dedica un capítol a parlar de la semipresencialitat i, entre altres coses, s'apunta que:
 El diseño semipresencial comporta optar por una manera distinta de organizar el proceso de enseñanza-aprendizaje. Se trata de aprovechar las posibilidades de los entornos virtuales para favorecer el aprendizaje autónomo del estudiante.
(...)
Planificar una asignatura o parte de ella como semipresencial comporta tener en cuenta las siguientes consideraciones:
a)    En el plan docente tienen que estar claramente descritas las actividades presenciales y las no presenciales y, en el programa, tienen que especificarse las características de estas actividades y los plazos para su realización.
b)    Tiene que preverse un sistema de comunicación virtual entre alumnado y profesorado y entre el propio alumnado.
c)    Los materiales de apoyo al aprendizaje tienen que ser ajustados a las características de la semipresencialidad.
d)    La evaluación del proceso de aprendizaje debería incluir evidencias que se recojan presencialmente y evidencias fruto de las actividades virtuales. Es recomendable que las actividades no presenciales también tengan peso en la calificación final.
e)    El seguimiento tutorial por parte del docente podrá hacerse presencialmente o a distancia. En todo caso, debe quedar claramente especificado en el plan o guía docente de la asignatura.
Algunes d'aquestes consideracions no es poden aplicar per l'excepcionalitat de la situació actual però, potser, es poden tenir en compte per aprofitar el que ha passat per, més endavant, donar més pes i més sentit a la no presencialitat en les nostres assignatures.

dimecres, 1 d’abril de 2020

LA PANDÈMIA UN DIA S'ACABARÀ...


Seguim confinats i no sabem quan durarà aquesta reclusió ni què passarà quan s'acabi (hi haurà un rebrot d'infeccions?). El confinament es comença a fer dur, especialment per a les persones que viuen en pitjors condicions. A l'Estat Espanyol, a diferència d'altres països, no es permet sortir a fer esport o a caminar, ni tan sols anant sol. Sembla ser que la violència domèstica s'ha disparat. El personal sanitari està treballant en unes condicions extremes i, en molts casos, sense la protecció que hauria de tenir perquè no li arriba material de seguretat (mascaretes, ulleres de protecció...). Es comença a parlar de la crisi econòmica que arribarà, de proporcions imprevisibles, i a la qual no sembla pas que la Unió Europea, ara per ara, vulgui enfrontar-se de manera unitària, més aviat tot el contrari. L'extrema dreta ja es prepara per assolir més protagonisme.

Daniel Innerarity ha escrit: el coronavirus no és la fi del món però sí la fi d'un món. Manuel Castells ha dit que "podem desembocar en una crisi econòmica o en una nova cultura de l'ésser, necessària per sobreviure". Serem capaços de sortir-ne amb un canvi cultural o es compliran els pitjors presagis?  



dimecres, 25 de març de 2020

CONFINATS


Des que el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma pel coronavirus, estem confinats, tancats a casa, com passa a molts altres països. En aquests moments, Internet s'ha convertit en el principal mitjà de comunicació. Estar tancat a casa per obligació és una mica dur però ho és més quan ningú sap quant pot durar aquest confinament i, el que és pitjor, com evolucionarà l'epidèmia.

Davant d'una epidèmia que recorda les grans pestes i malalties de la història, les reaccions són diverses. Una de les extremes, ha estat la gran compra d'armes que s'ha produït als Estats Units (pel temor al desconegut) que ha exhaurit les existències de moltes armeries... per sort, en el meu context, la gent el que exhauria era el paper higiènic. En l'extrem positiu, estem vivint un important moviment de voluntariat per ajudar als centres sanitaris i a la gent amb dificultats. Són moltes les persones que estan ajudant tot el que poden. Quedem-nos amb aquesta imatge i esperem a veure com evolucionen les coses.

divendres, 13 de març de 2020

DESCONCERT


Poc ens podíem imaginar que ens trobaríem en una situació com l’actual, amb el coronavirus. Escoles, instituts i universitats tancades i la sensació que això encara pot anar a més. Se’ns recomana restar a casa quant més temps millor. Es tracta d’una crisi sanitària, social i econòmica que afecta a multitud de països i que palesa la nostra fragilitat, com a espècie.

Estem desconcertats i no es poden evitar els dubtes sobre si les mesures són realment necessàries i, si ho són, si no s’haurien d’haver implantat abans. A veure com evoluciona la situació. De moment, crec que –tot i els dubtes- ens toca mirar de contribuir a no propagar la infecció, evitant els contactes que no siguin imprescindibles.