dimecres, 24 de maig de 2017

UNA PART DE LA POBLACIÓ CADA VEGADA ESTÀ MÉS EXCLOSA




Fa uns anys vaig llegir alguns textos que parlàvem de que ens encaminàvem cap a la societat dels dos terços: un terç de persones que es podran permetre luxes (apareixeran empreses dedicades a servir-les, com per exemple les que els portaran l'esmorzar a casa), un terç que treballaran en feines inestables i un terç de "pobres" que anirà quedant al marge de la vida social. Tot i que sembla que vivim en una societat on és possible "ascendir en l'escala social" la realitat -llegia aleshores- serà que cadascun dels tres terços s'anirà estancant i no serà tan fàcil la mobilitat social.
 
Eren uns textos profètics perquè reflectien ben bé com s'està constituint la societat actual: els pobres cada vegada són més pobres. La pobresa extrema representa avui al voltant del 10% de la població de Catalunya i el percentatge va en augment. Es tracta de famílies amb ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana. En les condicions actuals del mercat laboral, tenir una feina ja no garanteix poder sortir de la pobresa. Proliferen els contractes de setembre a juliol, els contractes per mesos i, fins i tot, per dies. Un percentatge molt alt dels desocupats porten més de dos anys a l'atur i han esgotat les prestacions. A Catalunya, s'acaba d'arribar a un acord per garantir una renda mínima, en casos com aquests, però això no fa que la situació no sigui prou greu. Per cert, que se n'ha fet d'allò que s'anomenava "dret al treball"?... i ja no diguem del dret a un treball mínimament digne.

dimecres, 17 de maig de 2017

UN PROJECTE INTEDISCIPLINAR



A la Universitat fem docència, gestió i recerca. En aquest darrer àmbit, estem desenvolupant dos projectes que em semblen molt interessants. Un d'ells, consisteix en treballar un mateix cas a cinc classes de cinc titulacions diferents: mestre, pedagogia, educació social, psicologia i psicopedagogia. Aquestes titulacions formen a futurs professionals que poden intervenir a l'escola i que haurien d'haver aprés a treballar interdisciplinàriament entre ells. I d'això precisament va el projecte: volem estudiar quines són les microcompetències que els ajudarien a aprendre a treballar d'aquesta manera.

Primer, a cada classe, s'analitza el cas (una situació problemàtica en una classe d'educació primària) i s'elabora un document amb l'anàlisi i propostes d'acció que es penja a un campus compartit amb els estudiants de les altres titulacions, que al seu torn han de penjar els seus respectius documents. Aleshores, s'obre un període per debatre en un fòrum (per grups interdisciplinaris) els documents i mirar de consensuar una anàlisi i propostes d'acció. Finalment, en una sessió presencial (amb els estudiants que hi poden assistir) i cadascú amb el bagatge del debat al fòrum, s'intenta consensuar una acció (en petit grup multidicsiplinar) per donar resposta a la situació plantejada en el cas. En paral·lel, es passen qüestionaris als estudiants al llarg del procés, es recullen relats del professorat i informes de les diferents fases del projecte per tal d'esbrinar quines serien les microcompetències per millorar (o per introduir, potser) el treball en equip interdisciplinari a la formació universitària. Estem en ple desenvolupament del projecte, a veure què en traurem.

dimecres, 10 de maig de 2017

EDUCAR PER A UNA SOCIETAT FUTURA QUE DESCONEIXEM COM SERÀ



Tot i que això de la prospectiva no sempre és fiable, es diu que 3 de cada 4 de les professions actuals no existiran d’aquí uns anys. És dubtós si el percentatge serà aquest però molt probablement anirà per aquí. Als supermercats s’aplicaran sistemes automàtics de cobrament, els trens es conduiran sense conductor, la gestió bancària serà cada cop més online... En canvi apareixeran professions noves, relacionades amb les tecnologies (experts en anàlisi de macro-dades en temps real, vigilants del món digital...), especialistes en millorar la qualitat de vida de persones amb malalties com l’Alzheimer o diabetis atenent a que cada vegada es viurà més anys o especialistes en mercats internacionals, entre altres.  

No sé si a l’educació ens ho acabem de creure. Sovint sembla que encara estiguem formant per a un món estàtic, ple de seguretats, on és molt important assolir uns coneixements molt específics. És clar que potser el que passa és que educar pel canvi, per l’adaptació creativa a nous reptes i per un món que no sabem com serà és molt més difícil. Significa trencar amb certs hàbits i posar en dubte moltes seguretats. Voler veure (sí, voler-ho) que hem de preparar per a una realitat desconeguda i que aprendre a aprendre és més que un eslògan ens demana certa valentia. Per sortir de la “nostra zona de confort” s’ha de ser una mica valent perquè s’ha d’assumir que ens trobarem amb dubtes i inseguretats. Per poder donar el pas cap aquestes inseguretats primer hem de ser conscients de que la seguretat actual és una falsa seguretat.

dimecres, 3 de maig de 2017

LA BANALITZACIÓ DEL TERCER REICH



Per no fer la salutació nazi o per fer una broma sobre el Tercer Reich o un acudit sobre Hitler la Gestapo tenia prou motiu per fer una detenció. Jueus, capellans catòlics i protestants, homosexuals, alcohòlics, gitanos, comunistes i un llarg etcètera eren perseguits. Segons l'historiador Frank McDonough, que va investigar durant quatre anys en fonts originals alemanyes per publicar La Gestapo (Crítica), el 26% de les denúncies s'iniciaven per la denúncia d'un civil, hi havia dones que denunciaven els seus marits (per venjar-se d'infidelitats, alcoholisme i maltractaments) i, segons aquest investigador, el 37% de les denúncies eren per resoldre conflictes personals amb parents i veïns. 

Potser val la pena recordar dades com aquestes davant de la banalització del nazisme quan sentim, cada cop més sovint, acusacions de feixisme i nazisme per actuacions que poden ser valorades positivament o negativament i que poden agradar més o menys però que no tenen res a veure ni amb una cosa ni amb l'altra. L'aplicació d'aquests qualificatius a aquells polítics que defensen la independència de Catalunya n'és un exemple però n'hi ha més. Deixar-ho passar em sembla molt perillós, especialment en un moment de forta pujada de l'extrema dreta en alguns països.

dimecres, 26 d’abril de 2017

ES PODRAN FER SERVIR LES DADES DELS USUARIS A LA XARXA



La presidència de Trump als Estats Units dóna per múltiples comentaris perquè les seves decisions tenen moltes conseqüències pel seu país i per altres. En el nostre entorn, potser ha passat una mica desapercebuda una d’aquestes decisions: no fa pas massa el Congrés d’Estats Units (només amb els vots dels republicans) va aprovar una llei que permet als proveïdors d’Internet emmagatzemar i vendre les dades dels usuaris sense el seu consentiment. És una nova decisió que en desmantella una d’Obama en sentit contrari. La desregulació aprovada permetrà a les grans companyies usar lliurement la ingent informació a la que tenen accés: historial de navegació, localització, ús d’aplicacions en mòbils... Aquestes dades les podran usar i vendre a empreses que es dediquin a l’explotació de dades.

Ja abans d’aquesta decisió érem conscients de que les empreses que controlen les xarxes socials estaven agafant un poder excessiu sobre els usuaris d’aquestes xarxes amb el risc de perdre bona part de la nostra intimitat (a no ser que ens convertim en anacoretes). Ara la llei les empara i estimula l’ús de les nostres dades. No és fàcil saber com respondre en els nostres hàbits relacionats amb la xarxa davant d’aquesta situació però, en tot cas, cal ser conscients de quin és l’estat de la qüestió.