AMB L’EDUCACIÓ ESCOLAR NO ÉS SUFICIENT

 Vaig llegir que la ministra d’educació espanyola recomanava no fer activitats extraescolars perquè, en ajuntar-se nens i nenes que no conviuen habitualment, s’incrementa el risc de contagi del virus que està canviant les nostres vides. Aquí, de nou, ens trobem en la dualitat entre dret a l’educació i més seguretat sanitària. Sembla que tant el govern espanyol com els de les diferents autonomies de l’Estat han assumit que el dret a l’educació és clau i que, per tant, les institucions escolars han de funcionar i fer-ho, tant com sigui possible, amb ensenyament presencial. Cal minimitzar el risc sanitari però s’ha d’acceptar un cert risc a canvi de garantir el funcionament del sistema educatiu. I aquest funcionament ha de ser amb docència presencial (l’Educació Superior sembla que va per altres camins) perquè s’ha constatat que un nombre important de famílies no tenen l’equipament necessari per poder seguir correctament una educació a distància; que, en molts casos, les condicions de la llar dificulten molt aquest tipus d’educació; i que hi ha famílies amb poca formació i pocs recursos culturals el que no permet que pares i mares puguin jugar satisfactòriament el rol que necessàriament els pertoca en una educació no presencial. 

Sembla que la consciència sobre aquesta situació és ben present entre els que tenen la responsabilitat de prendre decisions en aquests moments tan difícils. El que succeeix és que, actualment, l’educació escolar és un important component del medi cultural però la formació integral de la infància i l’adolescència també depèn de la família, de les xarxes socials, de les amistats... i també de les activitats extraescolars, d’esplai i comunitàries. L’educació no s’acaba quan finalitza l’horari lectiu. És més, en una societat on tothom té el dret i l’obligació de passar per l’escola, l’accés a l’educació fora del temps lectiu es converteix en una peça clau per a l’equitat i la igualtat d’oportunitats. Les dificultats d’accés a aquest tipus d’activitats poden ser una important font de desigualtat social. Cal buscar opcions que disminueixen el risc sanitari però limitar l’educació organitzada al temps lectiu escolar no és la millor decisió. No és una opció justa per a una part de la població.