Ja tenim en marxa un nou projecte de llei d’educació per a l’Estat
espanyol. L’any 1970, en la darrera etapa del franquisme, es va posar en marxa
la denominada Llei General d’Educació (LGE). El 1980 es va aprovar la Llei Orgànica
d’Estatuts de Centres Escolars, la LOECE, elaborada pel govern del primer
president de la recuperada democràcia, Adolfo Suárez (UCD), però el PSOE la va
recórrer per no respectar l’esperit de la recent aprovada Constitució espanyola
i el Tribunal Constitucional li va donar la raó; la UCD havia de revisar
profundament la llei però el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 i la
posterior victòria electoral del PSOE ho va impedir i la llei no va arribar a
entrar en vigència. El 1985 tenim una nova llei: la Llei Orgànica del Dret a l’Educació
(LODE), del PSOE, que incorpora el sistema d’escola concertada. El1990 arriba una
nova llei del PSOE que, en aquest cas, suposa un canvi de fons: és la Llei d’Ordenació
General del Sistema Educatiu (LOGSE) que posa fi al que quedava de la LGE
franquista, estableix l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys i l’Educació
Secundària Obligatòria (ESO) i, entre altres moltes coses, dona un paper
important a les comunitats autònomes en la concreció del currículum. Cinc anys
més tard, el 1995, també el PSOE posa en marxa la Llei Orgànica de Participació,
Avaluació i Govern de Centres Docents (LOPEG), una llei molt polèmica que va
ser rebutjada pels sindicats de professorat perquè consideraven que obria la
porta a la privatització de l’ensenyament públic. El 2002 és el PP, el gran
partit de la dreta espanyola, que aprova la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació
(LOCE) però la victòria electoral del PSOE impedeix que s’apliqui. El 2006, és
aquest partit que posa en marxa la Llei Orgànica d’Educació (LOE) que va ser
aprovada amb una àmplia majoria al Congrés; aquesta llei incloïa la nova
assignatura d’Educació per a la
Ciutadania i els Drets Humans que
va suscitar força polèmica. El 2013,amb una amplíssima oposició en el món
educatiu, s’aprova la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa,
una reforma en profunditat impulsada pel
ministre Wert del PP que ha estat qualificada de retrògrada, discriminatòria, sectària
i centralitzadora i que va desencadenar manifestacions, concentracions i vagues
(una de general) de professorat i alumnat.
Ara la ministra socialista Isabel Celaá impulsa una nova llei que ha
superat el primer tràmit parlamentari, amb l’oposició dels partits de la dreta
espanyola. No es tracta tant de que hi hagi un suport al redactat de la nova
llei per part de tots els grups que votaran a favor sinó acord en la necessitat
de derogar amb urgència la llei Wert. Sense entrar ara en el text de la
proposta –ja hi haurà oportunitat de fer-ho- i estant d’acord que és bo derogar
la nefasta llei del PP, el cert és que no es pot obviar que es tracta de la
vuitena llei des del 1970, el que vol dir una nova llei cada sis anys i tres
mesos. En entrades anteriors d’aquest blog he escrit que “entre els docents és
un clamor la necessitat d’un període d’estabilitat legislativa que permeti
treballar amb tranquil·litat i coherència” i “que l’educació és massa important
per a un país com perquè no existeixi un mínim consens sobre ella”. Doncs, això: una llei nova cada sis anys i
tres mesos.