Mentre a Europa la pandèmia evoluciona favorablement (a l'Estat Espanyol,
diumenge passat va ser el primer dia sense cap mort pel coronavirus), Amèrica
Llatina s'ho està passant molt malament perquè la seva situació econòmica i
social, junt amb algunes decisions polítiques, ha provocat que esdevingui el
centre actual de la pandèmia. Brasil s'ha convertit en el segon país del món en
quantitat d'infeccions, només per sota dels Estats Units, i supera aquest país
en el nombre diari d'afectats. També Perú, Xile, Mèxic i Equador, entre altres,
estan patint el virus amb força. Les conseqüències seran terribles: mort, pobresa
i exclusió social.
Les infeccions sempre afecten més durament els països en vies de
desenvolupament perquè, com s'acostuma a dir, plou sobre mullat. També en
aquests països el virus acabarà marxant però el rastre de desolació que deixarà
serà intens i s'allargarà en el temps. Des d'Europa, preocupats per la situació
al nostre continent, també hauríem d'aixecar una mica la vista i mirar més
enllà. Suposo que quan es parla d'humanisme europeu també deu voler dir això,
tot i que no sembla que els europeus, en els darrers temps, n'haguem sigut prou
d'humans, si més no com a col·lectivitat. A les escoles i altres institucions
educatives seria bo parlar-ne perquè correm el risc de no veure més enllà del
nostre melic, especialment quan es viuen moments com els actuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada