ANEM CAP AMUNT... ESPERO

L'estat anímic, amb la pandèmia, va amunt i avall. Ara el tinc bastant pujat i ben segur que alguna cosa hi té a veure que m'estic recuperant, poc a poc, de la ciàtica que em dificulta caminar. La pujada anímica també es deu a que anem entrant en fases successives cap a una "nova normalitat" arran de la disminució de l'impacte contagiós del coronavirus. Sense que el moment sigui per a l'eufòria ens podem agafar a sensacions positives, com la perspectiva d'una vacuna elaborada per la farmacèutica nord-americana Moderna, l'acord franco-alemany d'un fons per a la reconstrucció d'Europa de mig bilió d'euros i, és clar, a una disminució molt gran, a l'Estat espanyol, dels nous contagis i de les defuncions (tot i que, lamentablement, encara n'hi ha). No tot són bones sensacions (crispació política, contradiccions en les directrius, perill d'una segona onada d'infeccions la propera tardor o a l'hivern...) però em vull quedar amb el got mig ple. Ja dic que són sensacions perquè no es pot evitar la percepció de que no ens arriba tota la informació... espero que, almenys, als qui han de prendre les decisions sí que els hi arribi.

Aquest camí cap al retrobament amb moltes petites coses que havíem perdut durant el confinament total, és un bon moment per mirar endarrere, cap aquests dos mesos i mig que molts hem passat tancats a casa. Hi ha hagut angoixa, inseguretat, desconfiança... però també moltes coses bones (les accions de molts professionals que han fet més del que es podia fer i de moltes persones voluntàries o la responsabilitat social de la gran majoria de la població, per exemple). En l'àmbit més estrictament personal, m'ha agradat molt rebre alguns missatges interessant-se per si estava bé de, per exemple, doctores de Xile i de l'Equador a les que, en el seu moment, vaig dirigir la tesi doctoral. Els moments dolents són també oportunitats per al retrobament.