COM S'HO FARAN LES ESCOLES?

A l'Estat espanyol som en procés de retorn al que s'està anomenant la "nova normalitat". Si no hi ha un rebrot, la cosa anirà millorant perquè les dades són bones i els territoris van entrant en etapes successives de superació de les restriccions. Un tema que, dia si i dia també, apareix als mitjans de comunicació és el del retorn a l'escola. Sense entrar en si hi haurà algun tipus de retorn parcial en el que queda d'aquest curs, la qüestió que més preocupa és que passarà al setembre, quan ha de començar el nou curs. Hi ha tres possibilitats: que el virus hagi desaparegut del tot (pràcticament ningú ho creu), que torni i obligui a mesures dràstiques semblants a les que hem viscut els darrers mesos (no es preveu que passi al setembre tot i que, potser, si més endavant) i que s'hagin d'implantar mesures de prevenció per evitar un rebrot preocupant. L'Administració educativa es prepara per aquesta darrera possibilitat, la més probable.

Les directrius que s'estan divulgant parlen de classes reduïdes (al voltant de 12 a 15 alumnes) i de mantenir la distància social de seguretat a les classes i al pati, entre altres. Tot ensenyant és conscient de les dificultats que suposen mesures com aquestes (altres, com la higiene o disminuir els documents en paper, són més fàcils d'aplicar). Com es redueixen les ràtios? On són els espais i el professorat necessaris i, si l'opció és compaginar presencialitat i virtualitat, com s'ho fan les famílies amb els nens a casa? Com és possible una relació amb l'alumnat (especialment en les edats més baixes) mantenint dos metres de distància? I entre ells? Tothom espera que arribi la vacuna, encara que tardi una mica, i, per tant, es tracta de mesures transitòries... si no sorgeix alguna altra sorpresa, per dir-ho d'alguna manera. Això, en certa manera, potser encara dificulta més trobar alternatives viables. El desconcert no el té només al sector educatiu, és cert, però en el cas de l'educació escolar les repercussions de la situació afecten l'alumnat, el professorat i les famílies, amb múltiples connotacions més enllà de l'estricte problema educatiu, que també és força important. No voldria estar en la pell dels que, en aquests moments, tenen la responsabilitat de prendre decisions però això no obsta perquè, segons quines siguin aquestes decisions, es pugui arribar a generar un important conflicte social.