dimarts, 28 de gener del 2014

CENSURA A LA TELEVISIÓ (Recull de premsa)

Avui em limito a reproduir una denúncia. Educar en la lectura crítica dels missatges dels mitjans de comunicació és una de les tasques de l'educació formal i social. Exemples com aquest ajuden a recordar-ho.

EL PERIÓDICO 22 de gener de 2014
POLÈMICA INFORMATIVA

TVE censura notícies de la Família Reial i el 'cas Bárcenas'

El Consell d'Informatius de RTVE.ES denuncia "canvis" imposats per la direcció de la televisió estatal


El Consell d'Informatius de Mitjans Interactius de RTVE ha denunciat els canvis imposats per la direcció d'aquesta àrea en notícies publicades a la web de la corporació sobre la Família Reial, el 'cas Bárcenas' i els ERO d'Andalusia. L'òrgan de representació professional dels periodistes d'Interactius de RTVE plasma aquestes denúncies en l'acta de la seva última reunió, celebrada aquest dimarts, en què ha analitzat diverses queixes que ha rebut al llarg de les últimes setmanes.

Una d'aquestes queixes es refereix al fet que RTVE.es va publicar un article sobre el discurs de la nit de Nadal del Rei en què es deia que Joan Carles no va fer referència al 'cas Noos', malgrat que la seva filla Cristina hi està involucrada. El Consell ha recuperat la versió de la directora d'Informació de RTVE.es, Josefa Paredes, i la inclou en l'acta de la reunió: "El motiu pel qual es va decidir no publicar l'extensa i detallada referència al 'cas Nóos' inclosa en un principi a la peça sobre el discurs del Rei és només un i molt senzill: El Rei no es va referir al 'cas Nóos'. La direcció considera que l'obligació dels Serveis Informatius de TVE, en aquest cas, és informar els seus espectadors i lectors de que el Rei diu, no del que el Rei no diu, aprofitant per mencionar de forma improcedent com a relacionada amb la corrupció una persona que en aquest moment no està ni tan sols imputada amb el pretext d'una del tot innecessària contextualització".

El Consell d'Informatius sosté que els discursos del Rei sempre se sotmeten a interpretacions i altres mitjans van analitzar aquest any la no referència al 'cas Noos'. "¿Per què havia de ser menys RTVE.es, que és un mitjà públic i independent? -manté el Consell-. En defensa del rigor al qual al·ludeix la directora d'informació, potser el millor hauria estat no fer cap article, penjar a la web el discurs íntegre, cosa que també es va fer, i deixar les diferents interpretacions a l'elecció del públic".

També lamenta el Consell que la direcció tragués una foto de Cristina d'un text que es va publicar sobre els esdeveniments més importants de l'any. Mentre al Consell li sembla pertinent "i més que justificada" la inclusió d'una imatge de la infanta en aquella peça, a la direcció li sembla que "il·lustrar amb la imatge d'una persona que no està imputada un cas de corrupció, està absolutament fora de lloc". Per aquest mateix motiu, aclareix que "es va sol·licitar la retirada de la foto que s'havia inclòs per il·lustrar el cas dels ERO d'Andalusia: una imatge de Griñán i Chaves, tampoc imputats, en una pràctica igual d'incorrecta i per això la fotografia també va ser substituïda".

"REGISTRE", ELIMINAT


El Consell d'Informatius també ha rebut una queixa sobre el tractament en portada de la notícia sobre el registre de la seu del PP el passat 20 de desembre, en què l'expressió "registre" va ser substituïda en portada per "la policia reuneix informació", mentre que dintre de la notícia es mantenia el terme original. Passades les hores, i una vegada conegut l'acte que autoritzava el registre, aquesta paraula va tornar a la portada. "Descriure l'actuació policial abans de ser conegut l'acte judicial podria ser considerada una "dada imprecisa" o que provocava un "descrèdit injustificat" al PP. Però mantenir invariable la notícia no és coherent amb els vaivens de portada i, tenint en compte el context informatiu ('cas Bárcenas'), era perfectament assumible treballar amb la hipòtesi d'un "registre" com un fet cert; així va ser confirmat posteriorment".

Al Consell tampoc li ha agradat que no s'esmentés a la peça de resum de l'any el tancament de la televisió valenciana o que s'instés els autors a "eliminar els totals d'Ana Botella en la presentació de la candidatura olímpica de Madrid 2020 ("relaxing cup of café con leche") i de Mariano Rajoy en la seva compareixença davant el Congrés sobre el 'cas Bárcenas'.

"Aquestes circumstàncies, unides a les pressions que contínuament ens reporten des de les àrees de Nacional i Economia, fan que ens resulti molt difícil posar la mà al foc per la imparcialitat i la neutralitat dels responsables d'informació de RTVE.es", subratlla l'acta del Consell d'Informatius de Mitjans Interactius. "La mostra més recent" -afegeix- ha estat aquest 16 de gener amb la insistència a publicar un vídeo amb un total del president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, com a element destacat de la notícia sobre la seva entrevista a 'Los desayunos de TVE' (realitzada pel director d'Informatius de TVE, Julio Somoano). En l'esmentat vídeo que va arribar a estar obrint la portada fins que es van conèixer les nominacions als premis Oscar, Durao Barroso felicita "els espanyols i el Govern pels seus esforços", com també resumia el titular que es va usar en portada.

"Una felicitació que arriba com a resposta a una pregunta de l'entrevistador, el director d'Informatius de TVE, Julio Somoano, i no 'motu proprio'. Un total d'un minut i 20 segons d'una entrevista de gairebé 20 minuts, que seria de molta utilitat per als gabinets de premsa de Presidència del Govern o el Ministeri d'Economia. Aquest Consell considera que no és labor de RTVE.es ni de cap dels mitjans de la Corporació exalçar el treball de cap gabinet ni fer campanya d'imatge a favor de grup o partit polític".

dilluns, 20 de gener del 2014

REALITAT I FICCIÓ: EL MÓN COM UN TEATRE


Una obra de teatre, Himmelwer del dramaturg Juan Mayorga, m'ha permès conèixer una situació real, en la que es basa el text teatral, que convida a la reflexió. Aquests són els fets: un delegat de la Creu Roja va ser enviat a inspeccionar el camp de concentració de  Theresienstadt, on es deia que s'havia creat una colònia jueva model. El comandant nazi encarregat del camp va ordenar netejar els carrers i va amagar els malalts i va aconseguir la col·laboració del cap de la comunitat jueva i de la resta de presoners per muntar una representació. Va ser tal l'èxit de la farsa que el delegat de la Creu Roja va certificar que es tractava d'una ciutat normal, tot i que en condicions difícils com correspon a les èpoques de guerra.

Quina era la realitat? En aquest camp un terç dels presoners van morir a les cambres de gas i un altre terç per malalties i malnutrició. El cap de la comunitat jueva havia col·laborat esperant guanyar temps i endarrerir la catàstrofe.

En aquesta obra teatral es tracta de la invisibilitat de l'horror. El delegat que va inspeccionar el camp no es va confondre per la qualitat de la representació sinó per la falta de valor per fer les preguntes necessàries i destapar el que ningú destapava. Aquest fet ens porta a pensar sobre la realitat aparent, l'alteració de les percepcions i en com intenten enganyar-nos. També invita a reflexionar sobre els rols que acceptem per evitar donar segons quines passes que ens complicarien la vida. Ja Calderón de la Barca ens mostrava el món com un teatre on cadascú hi representa un paper.

dimarts, 14 de gener del 2014

ATUR JUVENIL A EUROPA

A finals de l'any que acabem de deixar, la Comissió Europea va presentar un informe en el que mostrava la seva preocupació per l'atur juvenil: calcula que a Europa uns 7,5 milions de joves ni treballen ni estudien (uns 3,6 milions a la zona de l'euro). La dada és preocupant per molts motius, fins i tot pel propi futur del projecte europeu.
Cal tenir en compte que només es comptabilitzen aturats fins els 25 anys i que, en aquesta franja, més de la meitat de la població no està activa i no queda reflectida en l'estadística. A més, segons dades de la mateixa Comissió, un 42% dels joves que treballen ho fan amb contractes temporals.
Si la joventut no pot tenir esperances en una vida laboral digna es creen unes expectatives socials que fan imprevisible cap on poden portar a la societat, tant més quan molts d'aquests joves han invertit molts diners en la seva formació i sovint els segueixen invertint en màsters mentre esperen que la cosa millori. No pot ser de cap manera que com a societat acceptem que això pugui durar gaire més. És injust i ens hi estem jugant molt de cara al futur.

dimarts, 7 de gener del 2014

TRACTAR DE LA GUERRA PER AFAVORIR LA CULTURA DE LA PAU

Comencem un any nou i ho fem amb la il·lusió de que sigui millor que l’anterior perquè és important no claudicar en la il·lusió. Per aquesta primera entrada del 2014 en el blog vull referir-me a una commemoració de la que es parlarà en els mitjans de comunicació: el centenari de l’inici de la primera guerra mundial. Es diu ràpid: guerra mundial. He escollit aquest tema perquè quan llegeixo o sento parlar sobre la necessitat de desenvolupar una cultura de la pau acostumo a preguntar-me com es pot realment afavorir aquesta cultura, més enllà de les bones intencions. Ara em sembla que el centenari de la Primera Guerra Mundial pot ser una bona oportunitat, aprofitant el previsible ressò mediàtic.

Aquella guerra va suposar una destrucció massiva sense precedents per la seva extensió però també per la profunditat i l’impacte d’aquesta destrucció. Va suposar també la irrupció de nous valors i va tenir transcendents conseqüències polítiques, econòmiques i culturals. Analitzar i reflexionar sobre la guerra crec que pot ser una bona oportunitat educativa.

Feliç 2014. Que pels meus desitjos no quedi.