Cronologia

El meu interès pel món educatiu va néixer a l’escoltisme. L’any 1974 es va fundar, a Montserrat, l’associació laica d’escoltisme Escoltes Catalans, en fusionar-se diverses institucions. La nova associació, preocupada per la formació dels seus futurs caps, va crear el Clan de Formació de Caps, que va tenir com a responsables la Núria Giné i jo mateix, provinents respectivament de Boy Scouts de Catalunya i dels Minyons de Muntanya. Amb la Núria, posteriorment, vam ser responsables de la Branca Joves de la institució i, uns anys després, vaig ser cap d’un agrupament ja desaparegut, el Doctor Robert, en el qual m’havia format anteriorment.

L’any 1977, vam decidir posar en marxa una revista catalana d’educació: Guix, elements d’acció educativa. No teníem ni cinc i treure cada número de la revista ens suposava suor (la muntàvem a mà) i llàgrimes (grans angoixes econòmiques). A partir de Guix es va constituir l’editorial Graó, que s’ha convertit en una de les principals editorials en el camp educatiu i, a banda dels llibres, ha arribat a editar nombroses revistes. A Graó vaig ser, en diversos moments, president de la cooperativa, director d’edicions i gerent.

El 1978 vaig entrar a l’escola Itaca, una cooperativa creada l’any anterior. A Itaca també ens tocava arremangar-nos però, pas a pas, vam anar tenint una escola entranyable, treballant junt amb els nens, les nenes i les famílies. Eren moments de moltes iniciatives. Jo em vaig implicar fortament en l’inici dels campaments amb tendes, en la creació d’una emissora interna de ràdio, en una obra de teatre on s’hi va implicar tot el professorat i alumnat de cinquè a vuitè d’EGB... Vaig deixar l’escola després d’uns nou anys per treballar intensament a Graó, a la vegada que iniciava la meva docència a la Universitat, a Vic. Per aquesta època vaig estar escrivint llibres de text, per un projecte molt innovador de l’editorial Teide.

Poc després, vaig escriure un llibre sobre Colònies escolars, mentre compaginava la feina a Graó amb la participació com assessor i formador en nombroses activitats, arrel sobretot de la reforma de la LOGSE. Seguirien nombroses llibres i articles perquè estic convençut que és important que el professorat escrigui.

Llicenciat en psicologia, els meus interessos sempre han estat en el camp educatiu. Vaig entrar com a professor associat a la Universitat de Barcelona, al Departament de Didàctica i Organització Educativa, fent docència a l’Escola de Mestres. L’any 1996 vaig defensar la tesi doctoral, sobre materials curriculars, i l’any següent aconseguia la plaça de professor titular, amb un projecte sobre didàctica a l’educació social.

A la Universitat he compaginat la docència en Educació Social, a Magisteri i a Pedagogia, amb la recerca en els tres àmbits que més m’han interessat: els entorns i materials curriculars, l’educació social i l’educació superior. Sempre preocupat per evitar un aïllament en l’entorn universitari, no he deixat la meva tasca com assessor i formador d’educadors i educadores. Entenent que també la gestió ha de ser una feina del professorat universitari, he estat Vicepresident de la ja desapareguda Divisió de Ciències de l’Educació, director de departament i Vicerector de Política Docent de la Universitat de Barcelona. 

Després de deixar el Vicerectorat, em vaig centrar en la docència a Educació Social i en la coordinació i la docència d'un Màster oficial en Educació Superior que ja no s'imparteix, en projectes de l’EMA, un grup de recerca sobre Entorns i Materials per a l'Aprenentatge, i en projectes d’innovació docent sobre avaluació contínua amb un grup format per professors i professores de vuit facultats, el TRANS.EDU. Amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona he treballat el tema del camí escolar. En l’àmbit de la gestió, he format part del Consell Escolar de Catalunya i d’una comissió de l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i del comitè de direcció de l’ICE de la UB i presideixo el comité científic del Congrés Internacional sobre Docència Universitària i Innovació (CIDUI), que se celebra cada dos anys. Actualment, coordino un projecte de Casos en xarxa per a la formació.

Darrera d’aquesta trajectòria hi ha passió per l’educació, probablement un excés d’interessos massa dispars, confiança en les persones i una mica menys en les institucions, i el repte intel·lectual i emocional de moure’m en un context altament complex, valorant moments i petites coses que en compensen d’altres i, sobretot, havent tingut l’oportunitat d’anar coneixent a algunes persones que, per si soles, justifiquen viure i treballar en el món educatiu. 

Des d'octubre del 2018 estic jubilat, el que em permet seguir treballant en alguns projectes professionals compaginant-los amb algunes aficions i la vida familiar.