dimarts, 29 d’abril de 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (10)



Aquests dies són estranys. Dilluns va ser festiu a Catalunya, l'anomenat dilluns de Pasqua, el dia de la mona. A més, aquest any va coincidir amb el meu aniversari de noces. Dimarts per mi també va ser festiu perquè la Facultat de Pedagogia havia decidit que un dels dos ponts que cada any es recullen en el seu calendari, correspondria a aquest dia. Això del pont entre festius també és quelcom digne d'estudi, molt característic per altra part de la nostra terra però incomprensible per a mentalitats d'altres països, com els del nord d'Europa.

Va ser pont perquè dimecres vàrem celebrar la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Ja fa uns anys, la Universitat de Barcelona va decidir que aquest dia seria el dia de festa de la Universitat, substituint a festivitats patronals que havien perdut el seu sentit. Sant Jordi és un dia molt especial, per moltes raons. Una d'elles, per ser un dia laborable en el que tothom troba la manera d'escapar-se una estona del treball per passejar per les parades de llibres i roses. La festivitat en la Universitat facilita gaudir de la jornada però no tinc gaire clar que sigui la millor opció, donat que priva de les celebracions culturals que es feien aquest dia en la nostra institució.

Total: una setmana amb dos dies laborables. Això sí: plens d'activitat. Com que només hi havia dos dies tot s'havia de concentrar: classe, reunió amb el grup de recerca, tutories, despatx amb algun professor... i correus i més correus electrònics. En casos com aquests, si arribéssim als dies laborables sense haver avançat treball en els festius podria arribar el col·lapse. Això fa que molts festius no ho siguin del tot però és propi de la nostra professió i es veu molt afavorit per la presència continuada a les nostres vides de les tecnologies de la informació. Per bé o per mal.

dijous, 24 d’abril de 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (9)

Setmana de vacances amb els edificis de la universitat tancats per estalviar. Aprofito per acompanyar la meva filla que passarà uns dies amb nosaltres abans de tornar a la seva feina a Noruega. És una més de les que han tingut que anar a buscar treball fora.

 
Sense despertador. Tot i que no em llevo tard, la llibertat de fer-ho a l’hora que em ve de gust és impagable. Com que no puc evitar mirar el correu electrònic, veig que hi ha professorat que treballa i rebo alguns escrits d’estudiants. Contesto, però potser no ho hauria de fer. Aprofito per convocar alguna reunió i posar-me al dia en alguna altra qüestió.

 
Dijous surto cap el poble, on va néixer la meva muller i en el que hi tenim una casa. Aquests dies me’ls prenc més estrictament com a festius. Visitem les salines de Vilanova de la sal. Hi ha un moviment de recuperació de les velles salines, amb finalitats culturals i de recuperació del patrimoni.

 


 
El bon temps ens acompanya fins diumenge. Aquest dia, fem un vermut a casa d’uns amics i, per la tarda, tornem a Barcelona. Hem carregat les piles i la veritat és que el trimestre que ara comença es farà molt curt.

dimarts, 15 d’abril de 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (8)

Aquesta setmana m'ha tocat revisar els informes del projecte que estan realitzant els estudiants del grau.  En aquest cas no qualifico, només he de preparar un bon retorn que els ajudi a seguir avançant. Dijous vàrem dedicar cinc hores seguides, junt amb la professora de l'altra assignatura amb la que ens coordinem, per fer la devolució a cada grup, una mitja hora aproximadament en cada cas. Aquestes devolucions crec que són molt útils però, de vegades, són una mica desesperants, perquè veus que alguns estudiants no tenen clares algunes qüestions a les que hi hem dedicat un bon temps de les classes. Crec que el problema -i així els hi comento- és que no llegeixen ni estudien i no n'hi ha prou amb assistir a classe... i no parlem de qui quasi  ni apareix.  Dóna la sensació de que, en algunes titulacions, una part de l'alumnat no té del tot clar que significa ser estudiant universitari. És una sensació compartida amb molts altres professors i professores.

Abans de dijous, a banda d'allò més habitual, vaig assistir a una reunió de coordinació del treball final de grau, vaig treballar en el projecte casos en xarxa... i vaig seguir, una part per la ràdio i una altra per televisió, el debat en el parlament espanyol a partir de la petició del parlament català de transferència de l'autorització per celebrar una consulta sobre la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya. També vaig assistir a una part d'una interessant jornada sobre experiències en el camp de l'educació social que vam coorganitzar diverses assignatures. Em va cridar l'atenció la idea, cada vegada amb més força a Europa, de que per donar alternatives reals a la població sense llar se li ha d'oferir un pis on es pugui viure sol, amb algunes condicions, entre les quals acceptar com a mínim una visita setmanal d'un educador.

Dimecres la Junta de la Facultat de Formació del Professorat i la de la Facultat de Pedagogia vam aprovar, en paral·lel, la Memòria per a la constitució de la nova Facultat d'Educació. Per la tarda, faig classe en el Màster i, tot seguit, dues tutories de treball de final de grau.


El matí de divendres el puc dedicar sencer a treball de despatx, només amb alguna visita curta. A les dues i mitja tanco la persiana. Començo vacances donat que, tot i que no ho volgués fer, la propera setmana la Universitat de Barcelona tanca tots els edificis, per estalviar. Ha estat un trimestre llarg.

dimarts, 8 d’abril de 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (7)

Després d'una classe de grau i d'una estona al despatx, cap a la una del migdia de dilluns sortia cap Amposta per a realitzar la meva quarta sessió d'assessorament sobre la competència de treball en grup en l'institut de secundària Ramon Berenguer: una hora amb el claustre i dues hores amb el seminari. Tot i que el desplaçament no és curt (dues hores llargues de cotxe des de Barcelona sense comptar la parada per a dinar) resulta gratificant perquè et permet interaccionar amb professorat preocupat per millorar, dia a dia, la docència. La competència de treball en grup, per altra part, suposa un desafiament perquè porta a replantejar algunes concepcions que solen estar força arrelades a la secundària. Del que es tracta és d'aprendre a treballar en grups cooperatius en els que "los objetivos de los participantes se encuentran estrechamente vinculados, de tal manera que cada uno de ellos pueda llegar a sus objetivos si y sólo si los demás consiguen los suyos" (J. Rué El trabajo ccoperativo. Barcelona: Barcanova, 1991). Si l'objectiu és aquest, com es combina amb l'avaluació individual que tant ens acostuma a preocupar?

Dimecres, la ràdio que acompanya les meves primeres hores cada jornada, aquelles hores que no saps amb certesa si estàs despert o dormit, informava que l'alumnat espanyol novament ha obtingut resultats dolents en un informe PISA, en aquesta ocasió en proves d'habilitats pràctiques. Penso que, sense descartar l'interès d'aquests estudis, és fàcil caure en esquematismes i en la cerca de causes i de culpables que simplifiquen en alt grau una realitat molt complexa.

El dia següent envio dos correus electrònics a Xile, a dues doctorandes a les que dirigeixo la tesis, en solidaritat amb les conseqüències dels terratrèmols que estan patint al nord del país. A la nostra Facultat, comencen a aflorar nervis i angoixes davant la inestabilitat del professorat que, un curs més, no sap si podrà seguir a la Universitat. Per la tarda, treballo a casa, el que em permet posar-me una mica al dia amb les lectures pendents.

Divendres tenim reunió de la comissió permanent del comitè científic del CIDUI, el Congrés de docència universitària i innovació del proper juliol. També aquí hem viscut la desídia que, de vegades, apareix a la Universitat: el darrer dia del termini perquè els revisors enviessin els seus informes sobre les comunicacions, alguns -uns quants- resulta que no havien fet ni farien cap revisió. Evidentment són una minoria però encara no surto de la meva sorpresa.  

dimarts, 1 d’abril de 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (6)

La classe de dilluns va ser una mica diferent perquè, amb una altra assignatura amb la que treballem conjuntament, vàrem organitzar una conferència sobre un projecte d'animació sociocultural d'una fundació dedicada a la integració social i a la millora de la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual:

http://ensanti.blogspot.com.es/p/qui-soc.html



Després, vam fer una nova reunió del grup d'innovació docent: vam quedar per dinar i tot seguit ens vàrem reunir. Ens vam felicitar per haver estat reconeguts com a grup d'innovació docent consolidat per la nostra Universitat. La Rosa ens va explicar un projecte d'investigació sobre entorns personalitzats d'aprenentatge en el que està participant. Entre altres coses, vam revisar la web del grup:

http://www.ub.edu/transedu/

Dimecres vaig començar la docència a una assignatura optativa del Màster d'Investigació i canvi educatiu. Com sempre, la docència en el màster em resulta molt gratificant: els estudiants són pocs i amb un nivell que facilita la reflexió i l'aprofundiment.

La classe de grau de dijous la vaig realitzar amb normalitat però altres classes no es van fer perquè una part dels estudiants es va sumar a la vaga convocada contra la política de l'inefable ministre d'educació.

Divendres vaig tenir reunió amb la presidenta del comitè organitzador del VI Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI) que se celebrarà aquest proper juliol, i el comitè científic del qual presideixo.

Quan miro endarrere i veig com ha transcorregut la setmana (a la que cal afegir-hi tutories, alguna que altra reunió i tasques diverses) constato una vegada més que tinc una professió que m'obliga a tocar moltes tecles el que, si bé és cert que de vegades et fa saltar d'una cosa a l'altra abans del que voldries, per altra part et proporciona una varietat d'activitats i de responsabilitats, cadascuna d'elles interessants i, en el seu conjunt, personalment força enriquidores. Serà que m'agrada la meva professió.