dimarts, 8 d’abril del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (7)

Després d'una classe de grau i d'una estona al despatx, cap a la una del migdia de dilluns sortia cap Amposta per a realitzar la meva quarta sessió d'assessorament sobre la competència de treball en grup en l'institut de secundària Ramon Berenguer: una hora amb el claustre i dues hores amb el seminari. Tot i que el desplaçament no és curt (dues hores llargues de cotxe des de Barcelona sense comptar la parada per a dinar) resulta gratificant perquè et permet interaccionar amb professorat preocupat per millorar, dia a dia, la docència. La competència de treball en grup, per altra part, suposa un desafiament perquè porta a replantejar algunes concepcions que solen estar força arrelades a la secundària. Del que es tracta és d'aprendre a treballar en grups cooperatius en els que "los objetivos de los participantes se encuentran estrechamente vinculados, de tal manera que cada uno de ellos pueda llegar a sus objetivos si y sólo si los demás consiguen los suyos" (J. Rué El trabajo ccoperativo. Barcelona: Barcanova, 1991). Si l'objectiu és aquest, com es combina amb l'avaluació individual que tant ens acostuma a preocupar?

Dimecres, la ràdio que acompanya les meves primeres hores cada jornada, aquelles hores que no saps amb certesa si estàs despert o dormit, informava que l'alumnat espanyol novament ha obtingut resultats dolents en un informe PISA, en aquesta ocasió en proves d'habilitats pràctiques. Penso que, sense descartar l'interès d'aquests estudis, és fàcil caure en esquematismes i en la cerca de causes i de culpables que simplifiquen en alt grau una realitat molt complexa.

El dia següent envio dos correus electrònics a Xile, a dues doctorandes a les que dirigeixo la tesis, en solidaritat amb les conseqüències dels terratrèmols que estan patint al nord del país. A la nostra Facultat, comencen a aflorar nervis i angoixes davant la inestabilitat del professorat que, un curs més, no sap si podrà seguir a la Universitat. Per la tarda, treballo a casa, el que em permet posar-me una mica al dia amb les lectures pendents.

Divendres tenim reunió de la comissió permanent del comitè científic del CIDUI, el Congrés de docència universitària i innovació del proper juliol. També aquí hem viscut la desídia que, de vegades, apareix a la Universitat: el darrer dia del termini perquè els revisors enviessin els seus informes sobre les comunicacions, alguns -uns quants- resulta que no havien fet ni farien cap revisió. Evidentment són una minoria però encara no surto de la meva sorpresa.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada