Dimecres, la ràdio que acompanya les meves
primeres hores cada jornada, aquelles hores que no saps amb certesa si estàs
despert o dormit, informava que l'alumnat espanyol novament ha obtingut
resultats dolents en un informe PISA, en aquesta ocasió en proves d'habilitats
pràctiques. Penso que, sense descartar l'interès d'aquests estudis, és fàcil
caure en esquematismes i en la cerca de causes i de culpables que simplifiquen
en alt grau una realitat molt complexa.
El dia següent envio dos correus electrònics
a Xile, a dues doctorandes a les que dirigeixo la tesis, en solidaritat amb les
conseqüències dels terratrèmols que estan patint al nord del país. A la nostra
Facultat, comencen a aflorar nervis i angoixes davant la inestabilitat del
professorat que, un curs més, no sap si podrà seguir a la Universitat. Per la
tarda, treballo a casa, el que em permet posar-me una mica al dia amb les
lectures pendents.
Divendres tenim reunió de la comissió
permanent del comitè científic del CIDUI, el Congrés de docència universitària
i innovació del proper juliol. També aquí hem viscut la desídia que, de
vegades, apareix a la Universitat: el darrer dia del termini perquè els
revisors enviessin els seus informes sobre les comunicacions, alguns -uns
quants- resulta que no havien fet ni farien cap revisió. Evidentment són una
minoria però encara no surto de la meva sorpresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada