Aquests dies són estranys. Dilluns va ser festiu a Catalunya, l'anomenat
dilluns de Pasqua, el dia de la mona. A més, aquest any va coincidir amb el meu
aniversari de noces. Dimarts per mi també va ser festiu perquè la Facultat de
Pedagogia havia decidit que un dels dos ponts que cada any es recullen en el
seu calendari, correspondria a aquest dia. Això del pont entre festius també és
quelcom digne d'estudi, molt característic per altra part de la nostra terra
però incomprensible per a mentalitats d'altres països, com els del nord d'Europa.
Va ser pont perquè dimecres vàrem celebrar la diada de Sant Jordi, patró de
Catalunya. Ja fa uns anys, la Universitat de Barcelona va decidir que aquest
dia seria el dia de festa de la Universitat, substituint a festivitats
patronals que havien perdut el seu sentit. Sant Jordi és un dia molt especial,
per moltes raons. Una d'elles, per ser un dia laborable en el que tothom troba
la manera d'escapar-se una estona del treball per passejar per les parades de
llibres i roses. La festivitat en la Universitat facilita gaudir de la jornada però
no tinc gaire clar que sigui la millor opció, donat que priva de les
celebracions culturals que es feien aquest dia en la nostra institució.
Total: una setmana amb dos dies laborables. Això sí: plens d'activitat. Com
que només hi havia dos dies tot s'havia de concentrar: classe, reunió amb el
grup de recerca, tutories, despatx amb algun professor... i correus i més
correus electrònics. En casos com aquests, si arribéssim als dies laborables
sense haver avançat treball en els festius podria arribar el col·lapse. Això fa
que molts festius no ho siguin del tot però és propi de la nostra professió i
es veu molt afavorit per la presència continuada a les nostres vides de les
tecnologies de la informació. Per bé o per mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada