dimecres, 17 de desembre del 2014

FELIÇ NADAL

La nostra vida es nodreix d'experiències noves però també del retrobament periòdic amb vivències que troben el seu ple sentit en el fet que es repeteixen. Les festes nadalenques són una d'elles. La seva repetició anual ens permet esperar-les, uns amb millors expectatives que altres. Amb Nadal tanquem un cicle y potser ens adonem de que, en la majoria d'ocasions, la nostra vida avança de cercle en cercle.

Ni tot el món viu aquestes festes positivament ni, lamentablement, tots les podem gaudir amb igual intensitat. M'agradaria ser capaç de transmetre el meu desig de felicitat als lectors i lectores d'aquest blog. M'agradaria que no fossin paraules buides. M'agradaria que aquest desig fos compartit per moltes persones i que això ens proporcionés energia que conduís a anar construint una societat millor. No és fàcil, però m'agradaria.

Bones festes i a veure si tenim sort amb el proper any.

dilluns, 8 de desembre del 2014

CAL•LIGRAFIA


L'educació a Finlàndia s'ha convertit en una referència habitual quan es parla de millorar l'educació a Espanya i a Catalunya. Ara sembla ser que aquell país ha decidit abandonar l'ensenyament de la cal·ligrafia tradicional i substituir-la per la cal·ligrafia amb lletra de pal i per l'escriptura amb l'ordinador, tot i que el professorat tindrà potestat per mantenir l'ensenyament de la cal·ligrafia tradicional. El temps escolar és limitat i s'opta per substituir el dedicat a l'aprenentatge de l'escriptura amb lletra lligada per un tipus d'escriptura més fàcil d'aprendre i per l'adequació a uns temps on majoritàriament es fa servir l'ordinador, la tauleta o el mòbil per comunicar-se per escrit.

La decisió suposa adaptar-se a una societat en la qual les tecnologies són preeminents però, al meu entendre, escriure a mà proporciona una sensació diferent que fer-ho a màquina (tenint en compte la relació entre pensament i llenguatge això no és anecdòtic) i afavoreix una escriptura més reflexiva, més íntima, menys mecànica. El ritme més lent ens permet fer més propi allò que escrivim, anar-ho construint pas a pas. Evidentment, pels correus i per tasques més o menys burocràtiques l'ordinador suposa un gran avenç. Per a les  notes més personals i per observacions i reflexions segueixo fent servir la ploma estilogràfica o el llapis, segons els casos.

El debat està servit perquè si alguna cosa es mou en l'educació finesa, quelcom es mourà en els nostres debats educatius.

dimarts, 2 de desembre del 2014

ESTUDIANTS EN EL CONTEXT LABORAL ACTUAL



Les causes del fracàs escolar són múltiples. Abans de la crisi actual, s’explicava que molt alumnat que no trobava suficient satisfacció en la institució escolar, optava – així que l’edat ho permetia- per posar-se a treballar, abandonant els estudis. La retribució immediata que li proporcionava la feina era molt més gratificant que l’escola. Ara les coses han canviat perquè no és fàcil trobar feina, però això no significa que l’opció de perllongar els estudis estigui motivant suficientment als majors de 16 anys.

Actualment trobem estudiants cada cop més formats (avui dia, cursar un o dos màsters després de la formació de grau ha esdevingut quasi una necessitat) però, a la vegada, es percep a l’ambient un cert desànim: els estudis i els títols ja no semblen garantir una opció de futur. Com a mal menor, caldrà anar a cercar possibilitats en altres països. De vegades, dóna la sensació que alguns estudiants són en el sistema educatiu perquè no tenen una opció millor, una mica per inèrcia. L’altre dia comentava amb una professora que pots trobar-te estudiants que no es presenten a un examen o a una activitat important pel curs perquè aquell dia estan treballant i no volen arriscar-se a perdre la feina. Abans, probablement, els hauries dit: has de prendre una opció. Però tal com estan les coses, potser haurem de fer alguns replantejaments sobre la manera d’ensenyar.