Les causes del fracàs escolar són múltiples. Abans
de la crisi actual, s’explicava que molt alumnat que no trobava suficient
satisfacció en la institució escolar, optava – així que l’edat ho permetia- per
posar-se a treballar, abandonant els estudis. La retribució immediata que li
proporcionava la feina era molt més gratificant que l’escola. Ara les coses han
canviat perquè no és fàcil trobar feina, però això no significa que l’opció de
perllongar els estudis estigui motivant suficientment als majors de 16 anys.
Actualment trobem estudiants cada cop més formats
(avui dia, cursar un o dos màsters després de la formació de grau ha esdevingut
quasi una necessitat) però, a la vegada, es percep a l’ambient un cert desànim:
els estudis i els títols ja no semblen garantir una opció de futur. Com a mal
menor, caldrà anar a cercar possibilitats en altres països. De vegades, dóna la
sensació que alguns estudiants són en el sistema educatiu perquè no tenen una
opció millor, una mica per inèrcia. L’altre dia comentava amb una professora
que pots trobar-te estudiants que no es presenten a un examen o a una activitat
important pel curs perquè aquell dia estan treballant i no volen arriscar-se a
perdre la feina. Abans, probablement, els hauries dit: has de prendre una opció.
Però tal com estan les coses, potser haurem de fer alguns replantejaments sobre
la manera d’ensenyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada