dimarts, 28 d’octubre de 2014

ANALFABETISME, ESPECIALMENT FEMENÍ

En el darrer número de la revista Aula de innovación educativa (número 235, octubre 2014) es recull un estudi de l'Atlas de l'Alfabetització de la UNESCO que posa de manifest que 781 milions de persones adultes són analfabetes i que el 64% d'elles són dones. Entre l'analfabetisme juvenil (15 a 24 anys), el percentatge arriba al 77%. El Diario de la educación, per la seva part, recull que a Espanya hi ha 724.000 persones analfabetes, de les que un 69% són dones.

Aquestes dades són preocupants perquè la situació no sembla millorar massa, al llarg del temps. L'UNESCO considera que l'educació de les nenes és fonamental per a la millora laboral i per sortir de la pobresa. També ho és per millorar les condicions de salut, de les pròpies dones i la dels seus fills i filles.

Sovint ens tanquem massa en el nostre microcontext i no som suficientment conscients de problemes greus, com el de l'analfabetisme i la seva especial incidència en la població femenina. Fer visibles aquests fets és també una tasca educativa.  

dimarts, 21 d’octubre de 2014

QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT ÉS EL PROPI DE LA INSTITUCIÓ EDUCATIVA?

El coneixement quotidià o vulgar (sense cap sentit pejoratiu) és el que tenim les persones com a fruit de les nostres experiències en la vida de cada dia. Aquest no és el coneixement que s'hauria d'aprendre en les institucions educatives. Tampoc podem pretendre que s'adquireixi coneixement científic. Ja fa bastants anys, el professor Ángel Pérez Gómez etiquetava el coneixement que s'ensenya en el sistema educatiu com coneixement acadèmic.

Aquest tipus de coneixement és sistemàtic i complex, no anecdòtic. És el coneixement que ens ajuda a analitzar els fets, a elaborar conceptes, a emetre judicis argumentats i fonamentats. A les meves classes a la Universitat, constato que no és fàcil adquirir-lo. No ho és, entre altres raons, perquè sovint els i les estudiants - també nosaltres, sens dubte- tenen tendència a emetre judicis i a establir conclusions a partir de prejudicis i preconcepcions. Vivim en una societat on ràpidament etiquetem i classifiquem.

Per adquirir coneixement acadèmic es requereix una mentalitat oberta i, fins i tot, un esforç conscient per trobar l'imprevist. Com deia el presocràtic Heràclit, si no esperes l'inesperat, no ho trobaràs. El coneixement acadèmic demanda estar predisposat a buscar informació, intentant que els nostres preconceptes no ens facin interpretar-la malament o ens portin a conclusions precipitades; saber escoltar; analitzar amb rigor i amb la consciència de que la realitat és complexa i no és acceptable forçar la seva simplificació. És a partir d'aquest procés obert, sistemàtic i rigorós, que hauríem d'elaborar els nostres judicis. No és gens fàcil, però construir coneixement en la institució escolar no crec que pugui entendre's d'una altra manera.  

dimarts, 14 d’octubre de 2014

LA VEU DEL POBLE

A Catalunya estem vivint moments convulsos. Ens trobem en una cruïlla en la que topa la demanda popular i de la majoria del parlament català de que ciutadans i ciutadanes puguem opinar sobre el futur de Catalunya contra la resistència del govern espanyol i d'una part minoritària de la població catalana a que es pugui manifestar aquesta opinió a les urnes.

La situació actual, altament complexa, pot evolucionar de maneres diverses però no sembla que pugui resoldre's sense que, finalment, la ciutadania catalana pugui expressar-se a les urnes. Som molts els que creiem que el govern espanyol està demostrant miopia amb un tancament absolut que està afavorint l'increment del sentiment independentista.

Entenc, tot i que no ho comparteixo, que consultar al poble sobre determinades qüestions pot resultar per alguns poc -o gens- agradable. La meva opinió és clara: no puc admetre que aquest procés no acabi amb la manifestació de l'opinió a les urnes. Crec que a Catalunya som una majoria àmplia els que no ho podem acceptar.

dimarts, 7 d’octubre de 2014

NO PER HABITUAL...

L'altre dia vàrem recollir aquesta publicitat davant de la Facultat de Psicologia:


Les acadèmies que ofereixen a l'estudiantat aprendre a aprovar, seguint estrictament el temari de determinada assignatura que s'imparteix en un centre universitari, és quelcom molt habitual en els estudis de ciències. Es tracta d'un ensenyament paral·lel que probablement resulti molt lucratiu per a les acadèmies que s'hi dediquen. Per a un nombre important d'estudiants són una bona oportunitat per "treure's" una assignatura.

 Els estudiants han de buscar fora per aprendre o, almenys, per aprendre a aprovar. Si aquestes acadèmies es mantenen és, potser, perquè la Universitat no és capaç de preocupar-se realment per l'aprenentatge del seu estudiantat. El fet que aquesta pràctica vingui de lluny no hauria de ser un obstacle perquè el professorat i els gestors universitaris pensem en el que està passant i en com podríem contribuir a millorar un problema del qual les acadèmies en són el símptoma.