dimecres, 28 de novembre del 2018

L’ART COM A TERÀPIA


Llegeixo a La Vanguardia (12 de novembre del 2018) que metges del Canadà "han començat a receptar visites a museus per tractar diverses malalties físiques i mentals". Aquests metges es basen en investigacions que conclouen que "visionar obres d'art incrementa els nivells d'hormones responsables del benestar". És el mateix que ja se sabia sobre les virtuts de l'exercici físic. L'Associació de Metges Francòfons del Canadà ha signat un acord amb el Museu de Belles Arts de Montreal que permet a cada metge prescriure fins a 50 receptes d'entrada gratuïta al museu. Cadascuna d'aquestes entrades serà per a dos adults i dos nens, per tal que els pacients puguin compartir l'experiència (el tractament) i així sigui més gratificant i terapèutica.

Tot i que la iniciativa dels metges canadencs és pionera, en altres països hi ha experiències que reconeixen el paper de l'art pel bemestar físic i mental de les persones.

dimecres, 21 de novembre del 2018

UNA NOVA REFORMA EDUCATIVA EN L'HORITZÓ


El govern socialista espanyol ha anunciat que vol posar en marxa una nova reforma educativa. En aquest mateix bloc, el 28 de juny del 2016, escrivia: ... el Partit Popular va aprovar i va posar en marxa una nova reforma del sistema educatiu, la LOMCE. Des del primer moment, la llei va suscitar una àmplia oposició, tant al Parlament com en el sector professional de la docència. Un cop més, sorgia una nova llei educativa sense consens i que responia a interessos partidistes. El professorat, en primer lloc, i les famílies a continuació, tornaven a viure la situació amb desassossec. Entre els docents és un clam la necessitat d'un període d'estabilitat legislativa que permeti treballar amb tranquil·litat i coherència (...). En el cas de la LOMCE cal afegir que es va legislar una llei que respon a un model de societat i de persona molt determinat, tal com s'ha denunciat en múltiples fòrums. No cal aprofundir en això. Ara la situació ha canviat: nous partits en l'escenari polític i noves correlacions de forces en moltes comunitats autònomes han incrementat el rebuig a la LOMCE (...). L'evidència de la necessitat d'un pacte educatiu ha portat els partits que han concorregut a les recents eleccions a explicitar aquesta necessitat. No és la primera vegada que això passa però, després de constatar tantes vegades com evoluciona el tema quan s'han acabat les eleccions, sorgeixen molts dubtes sobre si pot existir realment una alternativa a aquesta situació tan repetida i cada vegada més accentuada (... ). Cal insistir, repetint les vegades que faci falta, en que l'educació és massa important per a un país com perquè no hi hagi un mínim consens".

En la nova reforma que s'anuncia, se suprimirà el més criticat de la LOMCE (la coneguda com a llei Wert, pel ministre que la va posar en marxa sense cap consens): la religió deixarà de ser una assignatura obligatòria i computable, les comunitats autònomes recuperaran competències sobre continguts escolars i sobre el tracte de les llengües cooficials, s'eliminaran els estàndards d'aprenentatge i les revàlides, es reforçarà el principi de no discriminació per gènere ... es tracta d'una reforma que pretén ser de fons i que , des del meu punt de vista, fa plantejaments interessants. Llàstima que la necessitat i la dificultat del pacte educatiu a què em referia el juny del 2016 segueixin plenament vigents.
 

dimecres, 14 de novembre del 2018

ULLADA AL DIARI


El mateix dia (el passat 6 de novembre) llegeixo a La Vanguardia un reportatge sobre la legalització de l’ús recreatiu de la marihuana al Canadà, la noticia sobre el pas endarrere del Tribunal Suprem espanyol sobre qui ha de pagar els impostos de les hipoteques i la noticia sobre certa recuperació de la capa d’ozó. La decisió del Canadà és polèmica, pot tenir una important repercussió i segueix la d’alguns estats d’Estats Units, de l’Uruguai i dels Països Baixos, tot i que en aquest darrer país s’està produint una regulació cada vegada més restrictiva. La decisió del Tribunal Suprem d’aturar una decisió ferma segons la qual els impostos de les hipoteques els havien de pagar els bancs i el posterior canvi de criteri decidint que ho havien de fer els clients, va causar estupor: el Tribunal Suprem es va desdir d’una decisió que acabava de fer pública i que perjudicava els bancs. Segons un estudi de la ONU i de l’Organització Meteorològica Mundial, la capa d’ozó que protegeix la vida dels efectes cancerígens dels rajos del sol, es recupera entre un 1 i un 3% cada deu anys, com a resultat dels acords adoptats en l’anomenat protocol de Montreal.

En un sol dia tres temes de gran impacte, entre un munt d’altres notícies, articles i reportatges. Educar per a la vida, evitar que les escoles visquin al marge del que està succeint, ajudar a formar persones que puguin col·laborar a construir un món millor…
Quants d’aquests temes es tracten a les aules ?  

dimecres, 7 de novembre del 2018

EL QUE ÉS IMPORTANT SÓN LES PERSONES


Porto un mes jubilat. Estic dirigint dues tesis doctorals, he acceptat codirigir un projecte molt interessant d'una Fundació (ja en parlaré més endavant), he de preparar una ponència per finals de novembre... però ara treballo d'una altra manera: el temps em condeix i això fa que hagi constatat quant de temps invertia cada dia en traslladar-me de casa a la feina i de la feina a casa i quants imprevistos sorgien quan em volia dedicar a avançar una tasca. La perspectiva ajuda a veure coses i a reafirmar-ne d'altres.

Pensant en la meva trajectòria professional, una de les coses en que em reafirmo és en que l'important són les persones: les relacions que estableixes, el treball compartit, l'ajuda mútua... L'educació la fan persones i els seus efectes depenen fonamentalment de com són i què fan les persones amb que un es troba. Sovint ho oblidem. Ho obliden les Administracions quan no cuiden suficientment el seu personal però també ho oblidem nosaltres quan no som prou empàtics, tenim poca sensibilitat o ens falta una mica més de paciència amb els altres. El que al final quedarà (i ens quedarà) serà el fruit de les relacions entre persones.