Porto un mes jubilat. Estic dirigint dues tesis doctorals, he acceptat
codirigir un projecte molt interessant d'una Fundació (ja en parlaré més
endavant), he de preparar una ponència per finals de novembre... però ara
treballo d'una altra manera: el temps em condeix i això fa que hagi constatat
quant de temps invertia cada dia en traslladar-me de casa a la feina i de la
feina a casa i quants imprevistos sorgien quan em volia dedicar a avançar una
tasca. La perspectiva ajuda a veure coses i a reafirmar-ne d'altres.
Pensant en la meva trajectòria professional, una de les coses en que em
reafirmo és en que l'important són les persones: les relacions que estableixes,
el treball compartit, l'ajuda mútua... L'educació la fan persones i els seus
efectes depenen fonamentalment de com són i què fan les persones amb que un es
troba. Sovint ho oblidem. Ho obliden les Administracions quan no cuiden
suficientment el seu personal però també ho oblidem nosaltres quan no som prou
empàtics, tenim poca sensibilitat o ens falta una mica més de paciència amb els
altres. El que al final quedarà (i ens quedarà) serà el fruit de les relacions
entre persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada