Educar ha de consistir en acompanyar processos d'aprenentatge per ajudar l'educand a desenvolupar l'autonomia i l'esperit crític
dimarts, 17 de desembre del 2013
PAUSA
De nou a Nadal. Una pausa en les nostres obligacions professionals i, per a
moltes persones, un temps pels ritus de trobada amb la família i, cada cop més,
pel retorn dels que són treballant fora, fent real l'encertat eslògan
"vuelve a casa por Navidad". Aquestes festes estan plenes de
contradiccions però som molts els que, tot i així, esperem aquests dies per a
retrobades, per a viure quelcom diferent a allò que ens és més habitual i, a la
vegada, quelcom reviscut any darrera any, per a gaudir de moments tranquils
combinats amb altres d'autèntica bogeria (àpats, compres...), per a viure, amb
el ple sentit d'aquesta paraula, el Nadal... tot i que soni a tòpic. Molt bones
festes i fins el proper any.
Etiquetes de comentaris:
Hi ha vida més enllà de l'educació
dimarts, 10 de desembre del 2013
ALGUNA COSA ESTEM FENT MALAMENT
Acostumo a fer una entrada setmanal en aquest blog. Quan repassava notícies
recents per decidir sobre de què tractaria aquesta setmana, em semblava
interessant reflexionar sobre què està passant que augmenten les denúncies de
noies respecte d'agressions per part de les seves parelles però també creia
d'interès comentar que Espanya hagi estat catalogada com el segon país, després
de Síria, on ha augmentat més la percepció de corrupció generalitzada. Són dues
notícies bastant depriments per la imatge que ens proporcionen de la nostra
realitat més propera.
Ara que ens acostem a les festes nadalenques amb la seva càrrega emotiva i el seu missatge de pau i convivència (tot i que la comercialització extrema hagi modificat en part aquest sentit tradicional), notícies com les anteriors i altres que de tan habituals han deixat d'aparèixer als mitjans de comunicació tot i la seva gravetat, ens tornen a una realitat dura que sembla incomprensible en un país que s'anomena desenvolupat. Com a societat, alguna cosa estem fent malament.
L'educació és un recurs clau per millorar aquest context però no sembla que col·lectivament ho tinguem realment assumit.
Per cert, d'una altra de les notícies que, com sempre, ha tingut un gran ressò mediàtic ja tindrem oportunitat de parlar-ne amb calma i amb una anàlisi crítica que vagi més enllà del que, en ocasiones, se sent. Deixar-ho per més endavant és una manera d'intentar visualitzar que a l'educació i a la nostra societat hi ha coses més importants que l'informe PISA, tot i que sembli impossible.
Ara que ens acostem a les festes nadalenques amb la seva càrrega emotiva i el seu missatge de pau i convivència (tot i que la comercialització extrema hagi modificat en part aquest sentit tradicional), notícies com les anteriors i altres que de tan habituals han deixat d'aparèixer als mitjans de comunicació tot i la seva gravetat, ens tornen a una realitat dura que sembla incomprensible en un país que s'anomena desenvolupat. Com a societat, alguna cosa estem fent malament.
L'educació és un recurs clau per millorar aquest context però no sembla que col·lectivament ho tinguem realment assumit.
Per cert, d'una altra de les notícies que, com sempre, ha tingut un gran ressò mediàtic ja tindrem oportunitat de parlar-ne amb calma i amb una anàlisi crítica que vagi més enllà del que, en ocasiones, se sent. Deixar-ho per més endavant és una manera d'intentar visualitzar que a l'educació i a la nostra societat hi ha coses més importants que l'informe PISA, tot i que sembli impossible.
diumenge, 1 de desembre del 2013
LA NOVA LLEI D'EDUCACIÓ, UNA PEÇA MÉS EN UNA POLÍTICA REGRESSIVA RESPECTE DELS DRETS FONAMENTALS
Ja està, ja la tenim: una nova llei d'educació, i van... A més, aprovada
quasi bé contra tothom (els governs de Catalunya, el País Basc i Andalusia sembla
ser que aniran al Tribunal Constitucional). I, el pitjor de tot: s'ha aprovat
una llei centralista, segregadora i que sembla decantar-se més per afavorir
l'ensenyament privat que no pas el públic.
S'ha dit i s'ha repetit: el que dicta la llei suposa un retrocés important pel nostre sistema educatiu, un retrocés de molts anys. I ningú s'ha d'enganyar: si el ministre Wert s'ha sortir amb la seva és perquè la ideologia en que es fonamenta la nova llei és la mateixa que sustenta altres decisions del govern, en àmbits com el de la sanitat o el dels drets democràtics bàsics, per exemple. La política educativa és essencial en aquests plantejaments ideològics d'allò més ranci. És molt preocupant.
Etiquetes de comentaris:
Política educativa
diumenge, 24 de novembre del 2013
TOTS ESTAN EQUIVOCATS (Recull de premsa)
EL PERIÓDICO DIGITAL:
Wert, als passadissos del Congrés: "Això és una jungla, i jo sense
matxet"
Les paraules del ministre han
estat captades per una càmera de televisió quan s'ha vist envoltat de
periodistes
Dimecres, 20 de
novembre del 2013
EFE / Madrid
El ministre
d'Educació, José Ignacio Wert, ha afirmat aquest dimecres quan
abandonava el Congrés després de participar en la sessió de
control al Govern: "Això és una jungla, i jo sense matxet".
El comentari de Wert ha estat captat pels
micròfons d'una de les càmeres que graven imatges al passadís del Congrés i
s'ha produït quan un gran nombre de periodistes li preguntaven al ministre
sobre la vaga d'estudiants convocada per a aquest dimecres.
Uns minuts abans, en la sessió de control,
Wert havia acusat el PSOE de "falta d'ambició, confiança i patriotisme"
i de sobrar-los "autocomplaença i resignació" per oposar-se al
projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE).
El Senat aprovarà aquesta
tarda la reforma educativa, previsiblement només amb el suport del PP, el vot
en contra de tota l'oposició i el malestar de bona part de la comunitat
escolar, que torna a sortir al carrer per protestar contra les polítiques del
Ministeri d'Educació.
Aquesta notícia em recorda l'acudit d'aquell conductor que circulava per
l'autopista en sentit contrari i es queixava: tots van a l'inrevés!
Etiquetes de comentaris:
Política educativa
dimarts, 19 de novembre del 2013
DECROLY
Fa poc llegia aquest llibre de Decroly. Fins ara no havia llegit
directament aquest autor que, per altra part, va ser de poques publicacions.
Decroly (1871-1932) és considerat un dels grans referents del moviment de
l'Escola Nova, tot i que em dóna la sensació de que en el meu entorn ha estat
una mica relegat.
La seva aportació crec que pot considerar-se rellevant en tres dimensions, relacionades entre si: comparteix amb la resta de participants en el sorgiment i desenvolupament de l'Escola Nova unes idees transversals que, en el seu moment, van suposar un canvi important en la concepció dels processos educatius en el sistema escolar, i més enllà d'aquest sistema; és un dels educadors que, a partir de les seves experiències en l'escola per alumnat amb dificultats, va traspassar el que havia aprés i experimentat en aquesta escola a l'ensenyament adreçat a l'alumnat en general; i constitueix un dels grans impulsors dels mètodes globalitzadors i, en el seu cas específic, dels centres d'interès.
dilluns, 11 de novembre del 2013
QUAN MENYS T'HO ESPERES...
Quan d'imprevist et sents dèbil i se't trastoquen tots els plans, te n'adones de la importància de la salut i de com estem venuts davant del seu trencament. Sovint no som prou conscients del gaudi de sentir-nos físicament i mentalment bé. Ens costa aturar-nos per valorar allò que tenim i potser no ens adonem prou bé de les dificultats d'altres persones.
I totes aquestes reflexions per un simple -dolorós, això sí- atac de ronyó.
dimarts, 5 de novembre del 2013
APARENCES I REALITATS ARREL D'UNA SITUACIÓ PREOCUPANT
Fa pocs dies, es va fer públic un estudi de la Conselleria de Salut de la
Generalitat de Catalunya sobre l'increment d'embarassos de nenes menors de 15
anys. Durant l'any 2012 es van quedar embarassades 128 nenes de 10 a 14 anys,
de les quals 99 van sol·licitar un avortament (el doble que en l'any anterior)
i 29 van tenir un fill.
Aquestes dades palesen que tot i la sensació de viure en una societat
hiperinformada, a l'hora de la veritat persisteixen greus problemes per falta
d'assimilació d'aquesta informació o perquè no n'hi ha prou amb informació
sense processos d'aprenentatge. La quantitat d'informació no garanteix
l'adquisició de coneixement. De vegades passa just el contrari perquè l'allau
informatiu dificulta la selecció i l'anàlisi crítica. Així mateix, la
informació per si mateixa tampoc garanteix l'aprenentatge de competències
socials.
Quan ens arriben dades com les de l'increment d'embarassos en nenes, hom
s'adona que hi ha problemes preocupants que persisteixen tot i que pugui semblar
contradictori en una societat aparentment tant informada. Hem de ser conscients
d'aquestes contradiccions i cercar com anar al fons de les qüestions.
dimecres, 30 d’octubre del 2013
MÒBIL PERMANENTMENT PRESENT (Recull de premsa)
EL PERIÓDICO
DIGITAL 26 d’octubre de 2013
l'impacte social de les noves tecnologies
Esclaus del mòbil
Els especialistes alerten de l'abús de l
''smartphone' per part de nens i adolescents
Les advertències contra l'addicció ja proliferen
tot i la falta d'estudis fiables
TONI
SUST / Barcelona
Només sis anys
després que Steve Jobs presentés l'iPhone i donés peu amb això a la popularització de l''smartphone', n'hi ha prou
amb una simple mirada –al carrer, en un restaurant, en una oficina, en un
concert, en un partit de futbol– per comprovar que l'èxit ha estat total, fins
i tot aclaparador. Que la vida de les persones ha canviat, per bé i per mal,
amb aquests ordinadors a la mà. Encara que més enllà del que és visible, només el
sentit comú, ara com ara, ens parla dels efectes indesitjables de l'ús inconvenient del mòbil
i de les xarxes socials. Perquè no hi ha encara a Espanya estudis que parlin
sobre aquests efectes. Sí que hi ha preocupació evident perquè els adolescents
no es converteixin en addictes, però, menys casos flagrants, l'abús dels adults
es considera tolerable.
“Estem en una fase
inicial, acceptem que hi ha un problema, però encara no pensem en quines
conseqüències tindrà", afirma Jordi Romañach, llicenciat en Ciències de la Informació i autor de
'Dieta digital', un llibre sobre l'ús de la tecnologia i la conveniència de
mantenir-la dins de marges raonables. No és qüestió de caure en l'anatemització
de la tecnologia, però sí que no és necessari ni normal estar permanentment
pendent del mòbil. Romañach està convençut que aviat part de la societat serà
més bel·ligerant amb el fet d'interrompre una conversa per comprovar si s'ha
rebut un missatge a 'whatsapp', i que aquesta i altres conductes abusives seran
criticades.
dimecres, 23 d’octubre del 2013
L'ESPORT COM A RECURS SOCIOEDUCATIU
Fa uns dies (El Periódico de 17 d'octubre de 2013) la
premsa es feia ressò de que "nens indígenes mexicans que juguen descalços
a basquet fan història" al guanyar un campionat infantil amb la
participació d'equips de set països. El conjunt mexicà el constitueixen nens
indígenes d'Oaxaca, una de les zones més pobre de Mèxic.
El torneig, celebrat a l'Argentina, era el Festival
Mundial de Minibàsquet, que des de l'any 2010 impulsa la Federació Internacional
de Bàsquet "per donar oportunitats de desenvolupament a la població
infantil de zones pobres de la regió".
Un dels entrenadors ha comentat que els nens d'aquest
equip (coneguts com "los ratones descalzos de México") tot i que
reben unes sabatilles esportives quan ingressen a l'equip molts juguen
descalços perquè, per a ells, és normal no tenir sabates. També subratlla que,
des dels seus impulsors, el bàsquet es veu com una oportunitat: "els
petits (actualment 35 nens i 5 nenes) han de tenir bones notes i parlar la seva
llengua nadiua".
La notícia ens recorda el potencial de les activitats
esportives pel treball i l'educació social amb infància desfavorida i en
situació de risc social. En el nostre entorn es desenvolupen experiències
diverses en aquesta línia que ajuden a millorar la situació de la part més
desfavorida de la població. Aprofitar el ressò social i mediàtic de l'esport
-en les nostres latituds especialment el futbol- per a la intervenció
socioeducativa s'ha mostrar com un recurs educatiu potent i és una manera molt
diferent de concebre el joc esportiu en equip, amb valors i potencialitats
profundament allunyats dels que sovint veiem en certs esports professionals
molt mediàtics.
Etiquetes de comentaris:
Entorns i recursos eeducatius
dimarts, 15 d’octubre del 2013
MALS RESULTATS EN COMPETÈNCIES BÀSIQUES
En el Periódico del passat 9
d'octubre es podia llegir:
«La
formació real que reben els titulats espanyols dista molt del que es podria
esperar dels seus títols», admet l'analista de l'OCDE per a temes educatius
Marta Encinas-Martín. El problema no és la universitat en si mateixa, «és que
tot el sistema educatiu espanyol, des de l'etapa infantil fins als estudis
superiors, no assegura les competències bàsiques, com sí que fan altres
sistemes analitzats», afegeix Óscar Valiente, investigador a la Universitat de
Glasgow i excol·laborador de l'OCDE en estudis educatius.
Aquests dies la premsa s'ha
fet ressò dels mals resultats de la població adulta espanyola en l'enquesta del
Programa internacional per a l'Avaluació de les Competències dels Adults.
Les conclusions fetes
públiques demanen una reflexió assossegada i profunda que tingui en compte
aspectes diversos. Ara, però, em vull centrar en el tema de les competències.
En el nostre país crec que encara estem entrant en aquest -per a nosaltres- nou
concepte. De competències i sobre les competències se n'ha escrit molt, en els
darrers anys, però tinc molts dubtes sobre si la profunditat del concepte ha
calat en el nostre sistema educatiu. No és fàcil, perquè suposa un canvi de
fons i els canvis no es produeixen només perquè des de l'Administració es digui
que cal canviar.
Entendre les competències com
a fites assolir; els continguts com a recursos al servei d'aquestes
competències; la necessitat de practicar la integració de coneixements, procediments
i actituds en la resolució de situacions problemàtiques; o què significa
avaluar el desenvolupament de competències, suposa canvis de xip que trenquen
amb maneres de fer molt arrelades en el nostre sistema educatiu.
És clar que plantejar-se una
educació basada en competències no és suficient per resoldre els problemes que
tenim a l'educació, però aprofundir en les implicacions d'aquesta nova
concepció ens pot ajudar perquè suposa un replantejament profund de les
finalitats i els mitjans de l'educació.
dimarts, 8 d’octubre del 2013
NO N'HI HA PROU AMB L'EDUCACIÓ
Fa alguns dies la xarxa es va
fer ressò de l'impacte del missatge que reprodueixo a continuació. Amb tota
seguretat no és un cas únic, ni molt menys.
En la societat actual la
formació és molt important però no n'hi ha prou. Potser un dels seus principals
valors hauria de ser que ens ajudés a reflexionar i a no restar indiferents
davant del que està succeint en la societat. Per tal que una situació pugui
canviar es necessita que passin coses diverses, però una d'elles és ser
conscient del problema i de la seva gravetat. La situació actual és molt
preocupant i ho és també de cara al futur perquè recollirem els fruits del que
estem sembrant.
dimarts, 1 d’octubre del 2013
MALTRACTE AL PROFESSORAT (reflexions arrel d'una publicació)
Fa poc ha aparegut el llibre Ensenyar
i aprendre a la Universitat, escrit per professorat del grup de recerca del
qual formo part, l'EMA (Entorns i materials per a l'aprenentatge). Crec que els
seus capítols aborden qüestions nuclears respecte dels nous reptes dels
processos d'ensenyament - aprenentatge a la Universitat, com la innovació,
l'aprenentatge col·laboratiu, la relació entre investigació i aprenentatge,
l'avaluació per a l'aprenentatge (capítol del qual m'he encarregat conjuntament
amb la Núria Giné), el paper i les possibilitats de les tecnologies de la
informació i la comunicació, el treball en xarxa i la diversitat d'estratègies
metodològiques.
Em sembla que, en conjunt, és una aportació interessant però quan el llegia
no podia evitar pensar en el desànim que, aquests dies, capto en el meu entorn
professional i en les dificultats de tot tipus per avançar cap una Universitat
que formi millor el seus estudiants. En moltes ocasions dóna la sensació de que
només la força de voluntat del professorat -d'una part del professorat- i la
seva tossuderia per no renunciar al repte d'ajudar l'alumnat, de revisar la
pròpia pràctica per a millorar-la, de col·laborar amb altres docents... és la
que fa possible seguir avançant o, com a mínim, no retrocedir excessivament.
dimarts, 24 de setembre del 2013
UNA COMDENNA DE LA UNIVERSITAT AMB CONSEQÜÈNCIES PREOCUPANTS
El passat 4 de setembre es va saber que la Universitat de
Barcelona havia estat condemnada per no pagar els drets d’autoria en el seu
campus virtual. Es tracta de la segona
resolució judicial (que encara es pot recórrer) que es dicta a l’Estat espanyol
per vulneració dels drets de propietat intel·lectual en un campus virtual
universitari. El cas anterior és el de la Universitat Autònoma
de Barcelona.
Què implica aquesta resolució? El professorat hem rebut un escrit de la
direcció de la Universitat
donant instruccions en el sentit que no es pot penjar al campus ni fragments de
llibres ni articles sotmesos a drets d’autoria (que també inclouen els drets de
les editorials). Aquesta situació és preocupant (no es poden penjar ni els
propis textos publicats si estant subjectes a drets d’autoria) perquè dificulta
molt proporcionar materials a l’estudiantat.
Així doncs, ha arribat a la
Universitat la polèmica sobre l’accés a material publicat. Si
ja de per si és un tema complex, en aquest cas és especialment preocupant
perquè estem parlant de recursos per a la formació dels estudiants
universitaris. Pensar, avui en dia, que l’única alternativa es remetre
l’alumnat a l’adquisició o la consulta a la biblioteca dels textos no resulta
gaire viable, especialment quan estem parlant de fragments diversos
d’extensions curtes.
El problema que ara afecta directament a dues universitats molt
probablement aviat serà una problemàtica del conjunt del sistema universitari.
Què hem de fer?
Sembla ser que hi ha una alternativa: que la Universitat pagui a
CEDRO (l’entitat que gestiona drets d’autoria) una quota anual per estudiant.
És l’única opció? I, si ho és, l’afrontarà el sistema universitari en la
situació econòmica actual. En tot cas, en aquest moment estem entre l’espasa i
la paret.
Etiquetes de comentaris:
Materials/Universitat
dijous, 19 de setembre del 2013
MANIFEST
Manifest de suport a la Vaga Indefinida del professorat de les Illes
Balears
Les organitzacions sotasignades volem manifestar el nostre suport al
professorat, a l'Assemblea de Docents i als sindicats de les Illes Balears
davant la vaga Indefinida convocada contra la política educativa i lingüística
del govern Bauzà.
La
convocatòria de la vaga indefinida ha estat caracteritzada per un procés intens
de debat i decisió assembleària i horitzontal, amb una important participació
del professorat i de nombroses xarxes, plataformes i entitats illenques per
decidir quines eren les mesures més adients per plantar cara a les polítiques
del govern balear, un govern que està aprovant, de manera unilateral, nombroses
mesures que afecten negativament l'escola, el professorat i l'alumnat. Entre
aquestes mesures hi ha totes aquelles que afecten salaris, jornada, plantilles,
ràtios, jubilacions, acomiadaments... També les que afecten la concessió de
beques o prestacions a l'alumnat o a les seus famílies. I, evidentment, el TIL,
un programa que pretén impedir que el català siga la llengua vehicular del
sistema educatiu. La dignitat d'uns docents –directors de centre amb el suport
dels seus consells escolars– que s'han negat a aplicar aquest desficaci, ha
comportat que hagen estat expedientats per Conselleria. Cal destacar que aquest
programa, el TIL, ha estat suspés cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia
de les Illes Balears que el govern Bauzà ha ignorat completament amb l'aprovació
d'un decret-llei per la via d'urgència.
Davant d'aquestes mesures que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i
de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i el genocidi
lingüístic de la nostra llengua, volem mostrar el nostre suport total i
incondicional a les companyes i companys de les Illes Balears i a les seues
organtizacions. La persecució i els atacs a la llengua i cultura catalanes no
s'ha produït únicament a les Illes, sinó que s'han repetit arreu dels territoris
que comparteixen una mateixa llengua. Al País Valencià fa anys que milers
d'alumnes no poden estudiar en valencià, i ara volen empitjorar-ho amb els
programes plurilingües. Al Principat s'intenta per la via judicial tombar la
immersió lingüística. I a la Franja de Ponent, volen frenar els xicotets avanços
que s'hi han produït amb la derogació de la llei de llengües d'Aragó, única
referència legal que hi ha al català en aquella zona, i l'invent del “LAPAO”.
Diferents tàctiques, la mateixa estratègia: entrebancar els processos de
normalització lingüística als diferents territoris, afeblir el català i avançar
en la seua desaparació.
Per això, fem una crida a la solidaritat activa amb la seua lluita, que
també és la nostra, per una escola pública de qualitat i en català. En eixe
sentit acordem: Constituir una Comissió de Suport a la Vaga Indefinida,
organitzar actes de suport amb les companyes i companys de les Illes Balears que
servesquen per informar de la lluita i recaptar fons per a la seua continuïtat i
animar a tots els claustres, consells escolars, entitats i plataformes a enviar
escrits de suport i convocar accions de solidaritat als seus àmbits respectius
d'intervenció.
Relacion signats a data 19 de setembre de 2013
Acció Cultural del País
Valencià,
Acció Cultural Països Catalans,
ACL El Tempir Elx,
Alternativa per València-CUP,
Amics de la Bressola-La
Bressola
Associació d’Escriptors en
Llengua Catalana,
BEA,
Benimaclet Viu,
Bloc Jove,
Ca Revolta,
Casal Obrer i Popular -
Francesc Santacatalina,
CEDSALA,
Centre Social Terra,
CIEMEN
CGT-PV,
Col.lectiu Contra la
Corrupció,
Col·lectiu Ensenyants de la
Ribera,
Col·lectius de Joves
Comunistes,
Col·lectiu Sud Cacarica,
Construyendo la
Izquierda-Alternativa Socialista,
Compromís,
Coordinadora Professorat
Interí,
Coordinadora de Plataformes
en Defensa de Persones Desocupades,
COS,
CUP,
Escola Valenciana,
Endavant,
Esquerra Anticapitalista,
Esquerra Republicana del País
Valencià,
Esquerra Unida del País
Valencià,
FAPA-València, FOLC,
Fundació Randa – Lluís M.
Xirinacs,
Iniciativa Animalista,
Intersindical-CSC
Intersindical Alternativa de
Catalunya,
Lacasacalba.org
Lluerna Teatre,
MDT,
Moviment Franjolí per la Llengua,
Plataforma en defensa de l'ensenyament
públic de l'Horta Sud,
Plataforma Meliana,
Plataforma pel Dret a Decidir,
PCPE-PV,
PSAN,
Sindicat d'Estudiants,
SEPC,
Solidaritat per la
Independència – País Valencià,
Societat Coral El Micalet,
Som Països Catalans, STEPV –
Intersindical Valenciana,
USTEC-STES
(IAC)
Per adhesions al manifest:
Etiquetes de comentaris:
Política educativa
dimarts, 17 de setembre del 2013
LA INVASIÓ DE LA INFORMACIÓ
El Periódico del passat 21
d'agost publicava aquesta noticia: Cada
segon s'envien a tot el món més d' 1,67 milions d'"e-mails".
La pàgina web "Every second on the internet" ha creat una infografia que mostra, a escala real, els milers de tuits, fotografies, correus electrònics i arxius que es pengen. El gràfic mostra que destaquen els correus electrònics, amb la quantitat aproximada d'1,67 milions per segon.
Ja fa anys que hem passat de la relació 1-1 (per cada missatge que enviava una persona en rebia un altre, de promig) i ja fa un cert temps que no llegeixo o sento quina podria ser aquesta relació actualment, probablement perquè ja s'ha fet incalculable.
Rebem un allau d'informacions i els correus electrònics que ens envaeixen cada dia en són una bona mostra. He escrit envaeixen i crec que aquest és un bon terme. Hem arribat a una situació on ens sentim desbordats i sense possibilitat real de processar -i molt menys d'analitzar a fons - tota aquesta informació.
Paradoxalment, en la societat
de la informació ens podem trobar desinformats per un excés de missatges. No
sembla que ens estigui resultant fàcil adaptar-nos a aquesta nova realitat, més
enllà d'acceptar-la passivament. És evident que tot això té molta incidència en
la formació: si més no, els educadors i educadores ens hauríem d'aturar per
pensar una mica com afrontar aquesta situació. No és fàcil, perquè la invasió
de la informació genera una dinàmica en la que costa aturar-se i reflexionar i
no ho és perquè ens enfrontem a una realitat nova, amb poques eines
contrastades per gestionar-la.
dimarts, 10 de setembre del 2013
UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA
Durant les vacances d'estiu, mentre
aquest bloc romania inactiu sense l'entrada setmanal que li és pròpia, passaven
coses, algunes bones i altres dolentes. Entre les primeres, vull destacar el
lliurament del XXV Premi Internacional Catalunya a Malala Yusafzai, a la noia
pakistanesa de 16 anys, víctima d'un atemptat talibà l'octubre de 2012 per
defensar el dret de les nenes a assistir a l'escola del seu país. En el seu
discurs en rebre el premi, es va adreçar als nens i les nenes del món:
"aixequeu la veu, la vostra veu pot canviar el món".
Prefereixo quedar-me amb el record positiu... però és que en Wert està fent molt mal.
dilluns, 2 de setembre del 2013
I TORNAR A COMENÇAR...
El curs es presenta complicat, com el passat, però crec
que hem de buscar el que hi ha de positiu, que hi és.
Les vacances les he passat en un petit poble de l'oest de
Catalunya, gaudint de petits plaers com els cels nocturns curulls d'estels que
ens fan pensar en com d'insignificants arribem a ser en el conjunt de
l'Univers. Vam fer una escapada de deu dies a la Bretanya, en el país veí: un
paisatge amb racons encantadors, tradicions, històries i llegendes.
Us desitjo un feliç retorn i... molts ànims.
divendres, 12 de juliol del 2013
VACANCES
S'acosten les vacances. Hi ha qui ja les gaudeix. Suposo que les ganes que
tenim d'arribar-hi es deuen a factors diversos, entre ells el climatològic: la
calor no és un bon aliat per a la feina intensa.
També les esperem, probablement, per l'hàbit, pel cicle al que ens hem
acostumat i per l'oportunitat de fer coses diferents. Segurament -i això no és
tan bo- l'estrès que acumulen al llarg del curs també explica l'avidesa amb que
esperem els dies de descans. Aquesta tensió que vivim durant el curs pot ser
estimulant però sempre que es doni en dosis mesurades. El problema és que la
situació que estem vivint a la societat en general, i a l'educació en
particular, no ajuda gaire a aquesta moderació. Quan les vacances es
converteixen en una oportunitat per fugir, alguna cosa no acaba d'anar bé.
En fi... com deia Ortega som el jo i la nostra circumstància. En la mida
que ens sigui possible, focalitzem la mirada durant les vacances en les
oportunitats per recuperar plaers com la conversa tranquil·la, el passeig
assossegat o la descoberta de noves realitats. Aquesta desconnexió ens ajudarà
a afrontar el nou curs amb una visió més positiva... però això encara està
lluny, ara tenim pel davant moments plens de plaer, segur.
Molt bones vacances i fins la tornada.
divendres, 5 de juliol del 2013
NO HI HA UN SOL CONCEPTE D'AVALUACIÓ
(Fragment de l'editorial que apareixerà en el proper
número de la revista Dotze-18).
Acaba un altre curs escolar, un curs ple de dificultats
en el context d'una greu crisi social, econòmica i política. Una vegada
finalitzades les classes, disposem de quelcom que sol ser escàs quan estem
immersos en la voràgine dels dies lectius: temps, més o menys assossegat, per
analitzar i reflexionar sobre el que ha passat durant el curs escolar. En
definitiva, temps per fer una avaluació del curs.
Tot i que hi ha qui sembla obstinat en convertir
l'avaluació en una carrera d'obstacles i
en un sistema de mesura per controlar la situació, aquest és un concepte
restrictiu. Un concepte que, per altra part, s'imposa fàcilment en l'ideari
social, caient en el risc d'ensenyar al nostre alumnat que s'ha d'estudiar per
aprovar (oblidant que estudiar serveix per aprendre) o en el risc de
condicionar la nostra docència a proves estandarditzades que ens arriben de
fora, potser oblidant que l'avaluació podria ser una cosa molt diferent.
Avaluar és fonamental per ajudar l'alumnat en el seu
procés d'aprenentatge i ho és també per millorar la nostra docència però no
tota avaluació comporta ni una cosa ni l'altra.
Aquest concepte d'avaluació no és fàcil d'integrar en la
pràctica diària i el context no sembla afavorir-ho però l'equip docent d'un
centre pot avançar en aquesta línia. Es requereixen espais i temps per parlar,
posar en comú punts de vista, reflexionar col·lectivament, formar-nos de manera
continuada i avançar, pas a pas, en consensos... probablement en petits
consensos però cada acord ens dóna impuls i ens permet millorar.
Ara, al final del curs, podem disposar d'aquests espais i
temps. Les coses no són blanques ni negres sinó que són plenes de matisos. És
per això que és important compartir llenguatges i criteris i, sent
possibilistes, veure com compaginem -en aquesta gamma de matisos- les
exigències externes amb el model de societat, de persona i d'aprenentatge que emmarca la nostra acció professional. Les
vacances, tot i que probablement molt merescudes, són suficientment llargues
per permetre'ns dedicar unes hores a pensar i posar en comú les nostres visions
i experiències. És probable que, de cara a setembre, ens resulti gratificant.
dimarts, 25 de juny del 2013
LA POLÍTICA DE BEQUES DE WERT (Recull de premsa)
Etiquetes de comentaris:
Política educativa
divendres, 21 de juny del 2013
NO PODEM EVITAR QUALIFICAR
A la Universitat hem acabat les classes. Ara, professors i professores ens
hem de dedicar a corregir: tinc una pila de treballs. Aquesta és una tasca
laboriosa i feixuga perquè l'avaluació acreditativa no és gens fàcil. Tot i
tenint indicadors -que l'estudiantat coneix- qualificar em submergeix en un mar
de dubtes.
Es poden fer plantejaments d'avaluació continuada i d'acompanyament a
l'estudiant però l'avaluació comporta, també, acreditar. Aquesta és una de les
nostres responsabilitats com a docents: certifiquem els resultats de
l'aprenentatge tant de cara al propi estudiant com a la societat. Mirar de ser
coherents amb aquesta responsabilitat demana un esforç.
Els professors i les professores desenvolupem rols diversos. El de jutge és
dels menys agraïts, segons el meu parer. Només queda l'opció de prendre
paciència i de mirar de ser el més honestos possibles.
dijous, 13 de juny del 2013
TDAH (Recull de premsa)
Según 'Der Spìegel'
El déficit de atención en niños es ficticio, confiesa su descubridor
El famoso psiquiatra estadounidense Leon Eisenberg lo confesó poco antes de fallecer en 2009
Barcelona (Redacción).- Leon Eisenberg, el famoso psiquiatra estadounidense que descubrió el llamado trastorno de déficit de atención e hiperactividad (TDAH), aseguró siete meses antes de fallecer en 2009 que es "una enfermedad ficticia", según el semanario alemán Der Spiegel, que ha recogido esta frase del prestigioso facultativo.
Desde los años 30 la medicina intenta explicar este trastorno. En aquella época los médicos diagnosticaban a los niños nerviosos síndrome posencefálico, aunque no hubieran tenido encefalitis.
Eisenberg, en los 60, retomó la investigación sobre este trastorno. Su mayor logro fue conseguir que se extendiera la idea de que el TDAH tiene causas genéticas. Ello lleva a que desaparezca el sentimiento de culpa de los padres al pensar que los niños nacen de ese determinado modo, lo que provoca que sea menos cuestionable el tratamiento con medicamentos.
En febrero de 2009 confesó que los psiquiatras deberían buscar las razones psicosociales que llevan a determinadas conductas, un proceso mucho más largo que "prescribir una pastilla contra el TDAH", aseguró Eisenberg.
dimarts, 4 de juny del 2013
REVISIÓ DE LA FORMACIÓ DE MESTRES (Recull de premsa)
Nova revisió
dels estudis de Magisteri per fer baixar el fracàs escolar
Ensenyament
i Universitats pacten mesures per millorar la formació dels mestres
La
reforma s'aborda abans que es graduï la primera promoció del pla Bolonya
Dilluns, 3 de juny del 2013
MARÍA
JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona
Alguna cosa està fallant quan, abans fins i
tot que es graduï la primera promoció de mestres formats dins del marc
de Bolonya, la Generalitat i els degans de les facultats
catalanes d'Educació decideixen millorar --o "reformular",
com diuen ells-- aquests estudis. La formació universitària que
reben els futurs docents d'educació infantil i primària, figures clau
per combatre el fracàs escolar, segueix qüestionada, malgrat els bons
propòsits fets fa quatre anys, quan les universitats van aprovar els plans
d'estudis dels graus actuals.
L'acord per a la revisió i l'impuls de la carrera, que presentaran
d'aquí unes setmanes, en una compareixença conjunta, els consellers
d'Ensenyament, Irene Rigau, i d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell,
inclou des de millores metodològiques fins a convenis amb escoles perquè els
estudiants ampliïn les seves possibilitats de realitzar pràctiques.
dimarts, 28 de maig del 2013
UN GRUP "NO INSTITUCIONAL"
Portàvem ja alguns mesos comentant la possibilitat d'impulsar un grup de
treball amb el professorat del nostre departament que imparteix docència en el
grau universitari d'educació social. I ho hem fet. Hem tingut clar que volem
que el grup sigui "no institucional", en el sentit de que sigui un
grup de participació lliure i voluntària, amb autonomia per decidir què l'interessa
tractar i sense cap funció amb relació a la presa de decisions institucionals.
dimarts, 21 de maig del 2013
CADA DIA MÉS POSSIBILITATS TECNOLÒGIQUES
La tecnologia cada dia ens ofereix més possibilitats (tot i que el suport, el sofware, serà poc útil si no és acompanyat d'uns bons continguts). Com a mostra del que podrà arribar a fer-se amb la tecnologia, visitem el blog de Francesc Balagué, un company del grup de recerca EMA (Entorns i materials per a l'aprenentatge):
https://plus.google.com/109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu?cfem=1#109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu
https://plus.google.com/109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu?cfem=1#109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu
dimarts, 14 de maig del 2013
UNA PAUSA EN LA VORÀGINE
En l’entrada del bloc d’aquesta setmana he optat per quelcom diferent. Crec que ens convé relaxar-nos una mica i no perdre el sentit de l’humor, ni que sigui per subsistir millor en el panorama educatiu (i no educatiu) actual. Un company, el professor Ernest Abadal, m’ha enviat el que ell denomina “una explotació del tòpic de parlar baix a les biblioteques”:
Etiquetes de comentaris:
Hi ha vida més enllà de l'educació
dijous, 9 de maig del 2013
DIA DE VAGA A L'ENSENYAMENT
Escric aquestes línies el dia que s’ha convocat una jornada de vaga a l’ensenyament, des de l’Escola Bressol a la Universitat , en protesta pels retalls i per l’avantprojecte de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), impulsada pel ministre Wert. No sé la resposta que es produirà perquè s’hi barregen moltes circumstàncies però hi ha un descontentament ampli.
En tot cas, la proposta del ministre Wert suposa un canvi de fons en l’actual model de sistema educatiu. Aquest ministre, i en general l’actual govern espanyol, estan impulsant una política on es reflecteix el més ranci de la dreta tradicional. En l’àmbit educatiu s’aposta per la segregació, per la centralització, per l’academicisme… Si arriba a implantar-se pot suposar un retrocés en el temps inimaginable fins fa poc. Bona part de la comunitat educativa no se’n sap avenir, haurem d’esperar a veure fins on arriba la seva força. El moment és molt preocupant.
Etiquetes de comentaris:
Política educativa
dimecres, 1 de maig del 2013
TRES IDEES PER A UNA ESCOLA QUE AVANCI CAP EL FUTUR
La Fundació Jaume Bofill ha engegat, conjuntament amb la Universitat Oberta
de Catalunya, una nova iniciativa a la xarxa: els "Debats d'Educació: les
tres coses que he après", on s'ha demanat a diverses persones del món de
l'educació que manifestin, molt breument, tres coses que hagin aprés
relacionades amb l'educació:
http://les3coses.debats.cat/ca/comunitat?page=1
En el meu cas, se'm va demanar tres coses que he après de cara a com
avançar cap a l'escola del futur. Aquestes són les tres idees meves:
Cal dedicar temps i espais per
pensar en els per què
L’escola és una
institució per on hi ha de passar tothom i és una comunitat educativa on
l’alumnat aprèn del que hi viu. Atenent a aquests dos fets, per seguir complint
la seva funció social, a l’escola li cal més reflexió sobre les finalitats,
tenir més clar cap on volem que porti el que s’hi fa, plantejar-se què vol dir
ensenyar a ser autònom i a inserir-se críticament en la societat. L’escola del
demà requereix pensar en els perquè i en què hi ha darrera del que l’alumnat
viu dia a dia.
La força del treball en equip, peça clau de l’escola
La realitat educativa
és complexa. Definir les necessitats i les prioritats no és fàcil i, a més, no
tots coincidim en aquesta definició. Perquè l’escola pugui seguir complint el
seu paper de comunitat educativa, és imprescindible la comunicació i el treball
en equip docent. L’equip facilita la reflexió i afavoreix la innovació i la
coherència. Necessitem de cada membre de l’equip perquè el sistema –l’escola-
sigui coherent. El treball en equip és imprescindible pel futur de l’escola.
L’escola s’ha d’integrar en l’entorn, superant les limitacions de
l’excessiva fragmentació disciplinar
Pensar en una escola
pel demà suposa reflexionar sobre el concepte de medi cultural i ubicar la
institució escolar com un dels seus components. Suposa també la necessitat de
plantejar-se la integració dels coneixements, superant l’excessiva
especialització disciplinar que dificulta aprendre sobre les realitats
sistèmiques, globalitzades i complexes del nostre món. Trencar amb la rigidesa
disciplinar i integrar l’escola amb l’entorn són grans reptes per repensar
l’escola actual.
dimarts, 23 d’abril del 2013
AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT DOCENT A LA UNIVERSITAT
El passat 16 d'abril l'Agència per a
la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va organitzar una
Jornada per reflexionar sobre el funcionament i l'impacte dels manuals
d'avaluació docent a les universitats catalanes. Vicerectors, responsables
acadèmics, estudiants i els membres de la Comissió d'AQU per aquest tema (jo hi
vaig assistir amb aquest rol) vam estar tractant d'una qüestió que, al meu
parer, és important: l'avaluació de l'activitat docent del professorat.
dimarts, 16 d’abril del 2013
MÉS DE LA MEITAT DE LA JOVENTUT A L'ATUR (Recull de premsa)
El Periódico
La taxa
d'atur juvenil es multiplica per tres amb la crisi
Alemanya,
amb el 8,1%, té el menor nivell de desocupació entre els joves, mentre que a
Espanya si situa en el 53,2%
Dijous, 11 d'abril del 2013
EUROPA
PRESS / Madrid
La taxa d'atur juvenil a Espanya es va situar en
el 53,2%, la segona més alta de la UE-27, només per darrere de
Grècia, que té una desocupació juvenil que arriba al 55,4%, segons dades
d'Eurostat recollides per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE).
En els dos casos, la taxa d'atur entre els joves està molt per
sobre de la mitjana de la UE-27, que es va situar l'any passat en el 22,8%,
davant el 15,7% del 2007, abans del començament de la crisi econòmica.
dilluns, 8 d’abril del 2013
PRIMAVERA NOMÉS METEREOLÒGICA
La primavera ha arribat. El jardins del nostre campus universitari resplendeixen amb els seus colors. Aquesta època de l’any simbolitza el ressorgiment, l’esclat de la vida, la il·lusió per les possibilitats que se’ns presenten de cara al bon temps.
Aquesta primavera, però, els ànims estan baixos. No anem bé. No anem bé com a societat i, alguns i algunes, ho estan passant malament. Potser el més preocupant és que no hi veiem el futur o, si l’albirem, se’ns presenta com una gran taca negra. Una societat desanimada, disposada a claudicar, és el pitjor panorama possible. Sovint, no sembla que això preocupi als polítics que tenen la responsabilitat de governar el país. Potser no és així, però ho sembla i els ànims i els desànims es generen a partir de percepcions.
Estic parlant de Universitat? Sí. D’educació? També. Del conjunt de la nostra societat? És clar.
Sempre ens quedarà… la primavera.
dimarts, 2 d’abril del 2013
"DELATA EL TEU MESTRE"
El Periódico del
passat 25 de març publicava que les Noves Generacions del Partit Popular de
Castelló han posat en marxa a les xarxes socials una campanya "contra l'adoctrinament ideològic en els
col·legis" en la que conviden l'alumnat a "delatar de manera anònima,
a través d'una direcció de correu, qualsevol professor que creguin que els
vulgui imposar idees i ideologies".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)