dimarts, 17 de desembre del 2013

PAUSA

De nou a Nadal. Una pausa en les nostres obligacions professionals i, per a moltes persones, un temps pels ritus de trobada amb la família i, cada cop més, pel retorn dels que són treballant fora, fent real l'encertat eslògan "vuelve a casa por Navidad". Aquestes festes estan plenes de contradiccions però som molts els que, tot i així, esperem aquests dies per a retrobades, per a viure quelcom diferent a allò que ens és més habitual i, a la vegada, quelcom reviscut any darrera any, per a gaudir de moments tranquils combinats amb altres d'autèntica bogeria (àpats, compres...), per a viure, amb el ple sentit d'aquesta paraula, el Nadal... tot i que soni a tòpic. Molt bones festes i fins el proper any.

dimarts, 10 de desembre del 2013

ALGUNA COSA ESTEM FENT MALAMENT

Acostumo a fer una entrada setmanal en aquest blog. Quan repassava notícies recents per decidir sobre de què tractaria aquesta setmana, em semblava interessant reflexionar sobre què està passant que augmenten les denúncies de noies respecte d'agressions per part de les seves parelles però també creia d'interès comentar que Espanya hagi estat catalogada com el segon país, després de Síria, on ha augmentat més la percepció de corrupció generalitzada. Són dues notícies bastant depriments per la imatge que ens proporcionen de la nostra realitat més propera.

Ara que ens acostem a les festes nadalenques amb la seva càrrega emotiva i el seu missatge de pau i convivència (tot i que la comercialització extrema hagi modificat en part aquest sentit tradicional), notícies com les anteriors i altres que de tan habituals han deixat d'aparèixer als mitjans de comunicació tot i la seva gravetat, ens tornen a una realitat dura que sembla incomprensible en un país que s'anomena desenvolupat. Com a societat, alguna cosa estem fent malament.

L'educació és un recurs clau per millorar aquest context però no sembla que col·lectivament ho tinguem realment assumit.

Per cert, d'una altra de les notícies que, com sempre, ha tingut un gran ressò mediàtic ja tindrem oportunitat de parlar-ne amb calma i amb una anàlisi crítica que vagi més enllà del que, en ocasiones, se sent. Deixar-ho per més endavant és una manera d'intentar visualitzar que a l'educació i a la nostra societat hi ha coses més importants que l'informe PISA, tot i que sembli impossible.

diumenge, 1 de desembre del 2013

LA NOVA LLEI D'EDUCACIÓ, UNA PEÇA MÉS EN UNA POLÍTICA REGRESSIVA RESPECTE DELS DRETS FONAMENTALS


Ja està, ja la tenim: una nova llei d'educació, i van... A més, aprovada quasi bé contra tothom (els governs de Catalunya, el País Basc i Andalusia sembla ser que aniran al Tribunal Constitucional). I, el pitjor de tot: s'ha aprovat una llei centralista, segregadora i que sembla decantar-se més per afavorir l'ensenyament privat que no pas el públic.
 
S'ha dit i s'ha repetit: el que dicta la llei suposa un retrocés important pel nostre sistema educatiu, un retrocés de molts anys. I ningú s'ha d'enganyar: si el ministre Wert s'ha sortir amb la seva és perquè la ideologia en que es fonamenta la nova llei és la mateixa que sustenta altres decisions del govern, en àmbits com el de la sanitat o el dels drets democràtics bàsics, per exemple. La política educativa és essencial en aquests plantejaments ideològics d'allò més ranci. És molt preocupant.

diumenge, 24 de novembre del 2013

TOTS ESTAN EQUIVOCATS (Recull de premsa)


EL PERIÓDICO DIGITAL:

Wert, als passadissos del Congrés: "Això és una jungla, i jo sense matxet"

Les paraules del ministre han estat captades per una càmera de televisió quan s'ha vist envoltat de periodistes



Dimecres, 20 de novembre del 2013

EFE / Madrid

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha afirmat aquest dimecres quan abandonava el Congrés després de participar en la sessió de control al Govern: "Això és una jungla, i jo sense matxet".

El comentari de Wert ha estat captat pels micròfons d'una de les càmeres que graven imatges al passadís del Congrés i s'ha produït quan un gran nombre de periodistes li preguntaven al ministre sobre la vaga d'estudiants convocada per a aquest dimecres.

Uns minuts abans, en la sessió de control, Wert havia acusat el PSOE de "falta d'ambició, confiança i patriotisme" i de sobrar-los "autocomplaença i resignació" per oposar-se al projecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE).

El Senat aprovarà aquesta tarda la reforma educativa, previsiblement només amb el suport del PP, el vot en contra de tota l'oposició i el malestar de bona part de la comunitat escolar, que torna a sortir al carrer per protestar contra les polítiques del Ministeri d'Educació.

 

Aquesta notícia em recorda l'acudit d'aquell conductor que circulava per l'autopista en sentit contrari i es queixava: tots van a l'inrevés!

dimarts, 19 de novembre del 2013

DECROLY


 
Fa poc llegia aquest llibre de Decroly. Fins ara no havia llegit directament aquest autor que, per altra part, va ser de poques publicacions. Decroly (1871-1932) és considerat un dels grans referents del moviment de l'Escola Nova, tot i que em dóna la sensació de que en el meu entorn ha estat una mica relegat.

La seva aportació crec que pot considerar-se rellevant en tres dimensions, relacionades entre si: comparteix amb la resta de participants en el sorgiment i desenvolupament de l'Escola Nova unes idees transversals que, en el seu moment, van suposar un canvi important en la concepció dels processos educatius en el sistema escolar, i més enllà d'aquest sistema; és un dels educadors que, a partir de les seves experiències en l'escola per alumnat amb dificultats, va traspassar el que havia aprés i experimentat en aquesta escola a l'ensenyament adreçat a l'alumnat en general; i constitueix un dels grans impulsors dels mètodes globalitzadors i, en el seu cas específic, dels centres d'interès.

 
La lectura o relectura dels clàssics de l'Escola Nova serveix per constatar que gran part del que va suposar aquest moviment pot seguir plenament vigent, tot i que sigui amb uns tocs crítics i de contextualització a la societat actual. Val la pena tornar a aquests autors i autores per recordar la potencia educativa de les seves idees de fons, i evitar així perdre'ns en algunes suposades novetats i en superficialitats o aparences, oblidant les qüestions fonamentals. Massa sovint la superfície no es sustenta en arrels prou profundes, especialment en una societat on prima la imatge i l'aparença.  

 

dilluns, 11 de novembre del 2013

QUAN MENYS T'HO ESPERES...

Aquesta matinada, un atac de ronyó per una pedra que hi ha crescut i que ha decidit moure's m'ha impedit complir amb l'agenda d'avui: he hagut de deixar plantats els i les estudiants que m'esperaven a la classe de dos quarts de nou del matí i al claustre i a un grup de treball d'un institut del sud de Catalunya on havia d'anar a fer una sessió d'assessorament. A banda de que la meva muller ha hagut d'anar a buscar una farmàcia de guàrdia i atendre'm en les meves manifestacions de dolor en comptes de gaudir del merescut descans. Quan passa això, no puc evitar sentir-me culpable, tot i que sigui un sentiment poc racional... com molts sentiments, per altra banda.

Quan d'imprevist et sents dèbil i se't trastoquen tots els plans, te n'adones de la importància de la salut i de com estem venuts davant del seu trencament. Sovint no som prou conscients del gaudi de sentir-nos físicament i mentalment bé. Ens costa aturar-nos per valorar allò que tenim i potser no ens adonem prou bé de les dificultats d'altres persones.

I totes aquestes reflexions per un simple -dolorós, això sí- atac de ronyó.
 

dimarts, 5 de novembre del 2013

APARENCES I REALITATS ARREL D'UNA SITUACIÓ PREOCUPANT

Fa pocs dies, es va fer públic un estudi de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre l'increment d'embarassos de nenes menors de 15 anys. Durant l'any 2012 es van quedar embarassades 128 nenes de 10 a 14 anys, de les quals 99 van sol·licitar un avortament (el doble que en l'any anterior) i 29 van tenir un fill.

Aquestes dades palesen que tot i la sensació de viure en una societat hiperinformada, a l'hora de la veritat persisteixen greus problemes per falta d'assimilació d'aquesta informació o perquè no n'hi ha prou amb informació sense processos d'aprenentatge. La quantitat d'informació no garanteix l'adquisició de coneixement. De vegades passa just el contrari perquè l'allau informatiu dificulta la selecció i l'anàlisi crítica. Així mateix, la informació per si mateixa tampoc garanteix l'aprenentatge de competències socials.

Quan ens arriben dades com les de l'increment d'embarassos en nenes, hom s'adona que hi ha problemes preocupants que persisteixen tot i que pugui semblar contradictori en una societat aparentment tant informada. Hem de ser conscients d'aquestes contradiccions i cercar com anar al fons de les qüestions.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

MÒBIL PERMANENTMENT PRESENT (Recull de premsa)


EL PERIÓDICO DIGITAL 26 d’octubre de 2013

l'impacte social de les noves tecnologies



Esclaus del mòbil


Els especialistes alerten de l'abús de l ''smartphone' per part de nens i adolescents
Les advertències contra l'addicció ja proliferen tot i la falta d'estudis fiables

TONI SUST / Barcelona
Només sis anys després que Steve Jobs presentés l'iPhone i donés peu amb això a la popularització de l''smartphone', n'hi ha prou amb una simple mirada –al carrer, en un restaurant, en una oficina, en un concert, en un partit de futbol– per comprovar que l'èxit ha estat total, fins i tot aclaparador. Que la vida de les persones ha canviat, per bé i per mal, amb aquests ordinadors a la mà. Encara que més enllà del que és visible, només el sentit comú, ara com ara, ens parla dels efectes indesitjables de l'ús inconvenient del mòbil i de les xarxes socials. Perquè no hi ha encara a Espanya estudis que parlin sobre aquests efectes. Sí que hi ha preocupació evident perquè els adolescents no es converteixin en addictes, però, menys casos flagrants, l'abús dels adults es considera tolerable.
“Estem en una fase inicial, acceptem que hi ha un problema, però encara no pensem en quines conseqüències tindrà", afirma Jordi Romañach, llicenciat en Ciències de la Informació i autor de 'Dieta digital', un llibre sobre l'ús de la tecnologia i la conveniència de mantenir-la dins de marges raonables. No és qüestió de caure en l'anatemització de la tecnologia, però sí que no és necessari ni normal estar permanentment pendent del mòbil. Romañach està convençut que aviat part de la societat serà més bel·ligerant amb el fet d'interrompre una conversa per comprovar si s'ha rebut un missatge a 'whatsapp', i que aquesta i altres conductes abusives seran criticades.

dimecres, 23 d’octubre del 2013

L'ESPORT COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

Fa uns dies (El Periódico de 17 d'octubre de 2013) la premsa es feia ressò de que "nens indígenes mexicans que juguen descalços a basquet fan història" al guanyar un campionat infantil amb la participació d'equips de set països. El conjunt mexicà el constitueixen nens indígenes d'Oaxaca, una de les zones més pobre de Mèxic.



El torneig, celebrat a l'Argentina, era el Festival Mundial de Minibàsquet, que des de l'any 2010 impulsa la Federació Internacional de Bàsquet "per donar oportunitats de desenvolupament a la població infantil de zones pobres de la regió".

 
 
Un dels entrenadors ha comentat que els nens d'aquest equip (coneguts com "los ratones descalzos de México") tot i que reben unes sabatilles esportives quan ingressen a l'equip molts juguen descalços perquè, per a ells, és normal no tenir sabates. També subratlla que, des dels seus impulsors, el bàsquet es veu com una oportunitat: "els petits (actualment 35 nens i 5 nenes) han de tenir bones notes i parlar la seva llengua nadiua".
 
 
La notícia ens recorda el potencial de les activitats esportives pel treball i l'educació social amb infància desfavorida i en situació de risc social. En el nostre entorn es desenvolupen experiències diverses en aquesta línia que ajuden a millorar la situació de la part més desfavorida de la població. Aprofitar el ressò social i mediàtic de l'esport -en les nostres latituds especialment el futbol- per a la intervenció socioeducativa s'ha mostrar com un recurs educatiu potent i és una manera molt diferent de concebre el joc esportiu en equip, amb valors i potencialitats profundament allunyats dels que sovint veiem en certs esports professionals molt mediàtics.
 
 
 

 

dimarts, 15 d’octubre del 2013

MALS RESULTATS EN COMPETÈNCIES BÀSIQUES


En el Periódico del passat 9 d'octubre es podia llegir:

«La formació real que reben els titulats espanyols dista molt del que es podria esperar dels seus títols», admet l'analista de l'OCDE per a temes educatius Marta Encinas-Martín. El problema no és la universitat en si mateixa, «és que tot el sistema educatiu espanyol, des de l'etapa infantil fins als estudis superiors, no assegura les competències bàsiques, com sí que fan altres sistemes analitzats», afegeix Óscar Valiente, investigador a la Universitat de Glasgow i excol·laborador de l'OCDE en estudis educatius.

Aquests dies la premsa s'ha fet ressò dels mals resultats de la població adulta espanyola en l'enquesta del Programa internacional per a l'Avaluació de les Competències dels Adults.  

Les conclusions fetes públiques demanen una reflexió assossegada i profunda que tingui en compte aspectes diversos. Ara, però, em vull centrar en el tema de les competències. En el nostre país crec que encara estem entrant en aquest -per a nosaltres- nou concepte. De competències i sobre les competències se n'ha escrit molt, en els darrers anys, però tinc molts dubtes sobre si la profunditat del concepte ha calat en el nostre sistema educatiu. No és fàcil, perquè suposa un canvi de fons i els canvis no es produeixen només perquè des de l'Administració es digui que cal canviar.

Entendre les competències com a fites assolir; els continguts com a recursos al servei d'aquestes competències; la necessitat de practicar la integració de coneixements, procediments i actituds en la resolució de situacions problemàtiques; o què significa avaluar el desenvolupament de competències, suposa canvis de xip que trenquen amb maneres de fer molt arrelades en el nostre sistema educatiu.

És clar que plantejar-se una educació basada en competències no és suficient per resoldre els problemes que tenim a l'educació, però aprofundir en les implicacions d'aquesta nova concepció ens pot ajudar perquè suposa un replantejament profund de les finalitats i els mitjans de l'educació.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

NO N'HI HA PROU AMB L'EDUCACIÓ

Fa alguns dies la xarxa es va fer ressò de l'impacte del missatge que reprodueixo a continuació. Amb tota seguretat no és un cas únic, ni molt menys.



En la societat actual la formació és molt important però no n'hi ha prou. Potser un dels seus principals valors hauria de ser que ens ajudés a reflexionar i a no restar indiferents davant del que està succeint en la societat. Per tal que una situació pugui canviar es necessita que passin coses diverses, però una d'elles és ser conscient del problema i de la seva gravetat. La situació actual és molt preocupant i ho és també de cara al futur perquè recollirem els fruits del que estem sembrant.

dimarts, 1 d’octubre del 2013

MALTRACTE AL PROFESSORAT (reflexions arrel d'una publicació)


Fa poc ha aparegut el llibre Ensenyar i aprendre a la Universitat, escrit per professorat del grup de recerca del qual formo part, l'EMA (Entorns i materials per a l'aprenentatge). Crec que els seus capítols aborden qüestions nuclears respecte dels nous reptes dels processos d'ensenyament - aprenentatge a la Universitat, com la innovació, l'aprenentatge col·laboratiu, la relació entre investigació i aprenentatge, l'avaluació per a l'aprenentatge (capítol del qual m'he encarregat conjuntament amb la Núria Giné), el paper i les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació, el treball en xarxa i la diversitat d'estratègies metodològiques.
 
 
Em sembla que, en conjunt, és una aportació interessant però quan el llegia no podia evitar pensar en el desànim que, aquests dies, capto en el meu entorn professional i en les dificultats de tot tipus per avançar cap una Universitat que formi millor el seus estudiants. En moltes ocasions dóna la sensació de que només la força de voluntat del professorat -d'una part del professorat- i la seva tossuderia per no renunciar al repte d'ajudar l'alumnat, de revisar la pròpia pràctica per a millorar-la, de col·laborar amb altres docents... és la que fa possible seguir avançant o, com a mínim, no retrocedir excessivament.  

 El professorat és una peça essencial i és per això que m'entristeix i m'irrita -que les dues coses són compaginables- com se l'està tractant en el context de la crisi actual. Els discursos grandiloqüents sobre la importància de les persones a la Universitat sovint xoquen frontalment amb les polítiques reals que s'apliquen. Si el professorat, cada cop més maltractat, abandona, aleshores estem perduts. I no és només un problema de l'ensenyament superior.

 

dimarts, 24 de setembre del 2013

UNA COMDENNA DE LA UNIVERSITAT AMB CONSEQÜÈNCIES PREOCUPANTS

El passat 4 de setembre es va saber que la Universitat de Barcelona havia estat condemnada per no pagar els drets d’autoria en el seu campus virtual.  Es tracta de la segona resolució judicial (que encara es pot recórrer) que es dicta a l’Estat espanyol per vulneració dels drets de propietat intel·lectual en un campus virtual universitari. El cas anterior és el de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Què implica aquesta resolució? El professorat hem rebut un escrit de la direcció de la Universitat donant instruccions en el sentit que no es pot penjar al campus ni fragments de llibres ni articles sotmesos a drets d’autoria (que també inclouen els drets de les editorials). Aquesta situació és preocupant (no es poden penjar ni els propis textos publicats si estant subjectes a drets d’autoria) perquè dificulta molt proporcionar materials a l’estudiantat.

Així doncs, ha arribat a la Universitat la polèmica sobre l’accés a material publicat. Si ja de per si és un tema complex, en aquest cas és especialment preocupant perquè estem parlant de recursos per a la formació dels estudiants universitaris. Pensar, avui en dia, que l’única alternativa es remetre l’alumnat a l’adquisició o la consulta a la biblioteca dels textos no resulta gaire viable, especialment quan estem parlant de fragments diversos d’extensions curtes.

El problema que ara afecta directament a dues universitats molt probablement aviat serà una problemàtica del conjunt del sistema universitari. Què hem de fer?

Sembla ser que hi ha una alternativa: que la Universitat pagui a CEDRO (l’entitat que gestiona drets d’autoria) una quota anual per estudiant. És l’única opció? I, si ho és, l’afrontarà el sistema universitari en la situació econòmica actual. En tot cas, en aquest moment estem entre l’espasa i la paret.

dijous, 19 de setembre del 2013

MANIFEST

Manifest de suport a la Vaga Indefinida del professorat de les Illes Balears

Les organitzacions sotasignades volem manifestar el nostre suport al professorat, a l'Assemblea de Docents i als sindicats de les Illes Balears davant la vaga Indefinida convocada contra la política educativa i lingüística del govern Bauzà.

La convocatòria de la vaga indefinida ha estat caracteritzada per un procés intens de debat i decisió assembleària i horitzontal, amb una important participació del professorat i de nombroses xarxes, plataformes i entitats illenques per decidir quines eren les mesures més adients per plantar cara a les polítiques del govern balear, un govern que està aprovant, de manera unilateral, nombroses mesures que afecten negativament l'escola, el professorat i l'alumnat. Entre aquestes mesures hi ha totes aquelles que afecten salaris, jornada, plantilles, ràtios, jubilacions, acomiadaments... També les que afecten la concessió de beques o prestacions a l'alumnat o a les seus famílies. I, evidentment, el TIL, un programa que pretén impedir que el català siga la llengua vehicular del sistema educatiu. La dignitat d'uns docents –directors de centre amb el suport dels seus consells escolars– que s'han negat a aplicar aquest desficaci, ha comportat que hagen estat expedientats per Conselleria. Cal destacar que aquest programa, el TIL, ha estat suspés cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que el govern Bauzà ha ignorat completament amb l'aprovació d'un decret-llei per la via d'urgència.

Davant d'aquestes mesures que pretenen acabar amb l'ensenyament públic i de qualitat, deteriorar les condicions laborals del professorat i el genocidi lingüístic de la nostra llengua, volem mostrar el nostre suport total i incondicional a les companyes i companys de les Illes Balears i a les seues organtizacions. La persecució i els atacs a la llengua i cultura catalanes no s'ha produït únicament a les Illes, sinó que s'han repetit arreu dels territoris que comparteixen una mateixa llengua. Al País Valencià fa anys que milers d'alumnes no poden estudiar en valencià, i ara volen empitjorar-ho amb els programes plurilingües. Al Principat s'intenta per la via judicial tombar la immersió lingüística. I a la Franja de Ponent, volen frenar els xicotets avanços que s'hi han produït amb la derogació de la llei de llengües d'Aragó, única referència legal que hi ha al català en aquella zona, i l'invent del “LAPAO”. Diferents tàctiques, la mateixa estratègia: entrebancar els processos de normalització lingüística als diferents territoris, afeblir el català i avançar en la seua desaparació.

Per això, fem una crida a la solidaritat activa amb la seua lluita, que també és la nostra, per una escola pública de qualitat i en català. En eixe sentit acordem: Constituir una Comissió de Suport a la Vaga Indefinida, organitzar actes de suport amb les companyes i companys de les Illes Balears que servesquen per informar de la lluita i recaptar fons per a la seua continuïtat i animar a tots els claustres, consells escolars, entitats i plataformes  a enviar escrits de suport i convocar accions de solidaritat als seus àmbits respectius d'intervenció.

Relacion signats a data 19 de setembre de 2013

Acció Cultural del País Valencià,
Acció Cultural Països Catalans,
ACL El Tempir Elx,
Alternativa per València-CUP,
Amics de la Bressola-La Bressola 
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana,
BEA,
Benimaclet Viu,
Bloc Jove,
Ca Revolta,
Casal Obrer i Popular - Francesc Santacatalina,
CEDSALA,
Centre Social Terra,
CIEMEN
CGT-PV,
Col.lectiu Contra la Corrupció,
Col·lectiu Ensenyants de la Ribera,
Col·lectius de Joves Comunistes,
Col·lectiu Sud Cacarica,
Construyendo la Izquierda-Alternativa Socialista,
Compromís,
Coordinadora Professorat Interí,
Coordinadora de Plataformes en Defensa de Persones Desocupades,
COS,
CUP,
Escola Valenciana,
Endavant,
Esquerra Anticapitalista,
Esquerra Republicana del País Valencià,
Esquerra Unida del País Valencià,
FAPA-València, FOLC,
Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs,
Iniciativa Animalista,
Intersindical-CSC
Intersindical Alternativa de Catalunya,
Lacasacalba.org
Lluerna Teatre,
MDT,
Moviment Franjolí per la Llengua,
Plataforma en defensa de l'ensenyament públic de l'Horta Sud,
Plataforma Meliana,
Plataforma pel Dret a Decidir,
PCPE-PV,
PSAN,
Sindicat d'Estudiants,
SEPC,
Solidaritat per la Independència – País Valencià,
Societat Coral El Micalet,
Som Països Catalans, STEPV – Intersindical Valenciana,
USTEC-STES (IAC)

Per adhesions al manifest:

dimarts, 17 de setembre del 2013

LA INVASIÓ DE LA INFORMACIÓ


El Periódico del passat 21 d'agost publicava aquesta noticia: Cada segon s'envien a tot el món més d' 1,67 milions d'"e-mails".

La pàgina web "Every second on the internet" ha creat una infografia que mostra, a escala real, els milers de tuits, fotografies, correus electrònics i arxius que es pengen. El gràfic mostra que destaquen els correus electrònics, amb la quantitat aproximada d'1,67 milions per segon.

Ja fa anys que hem passat de la relació 1-1 (per cada missatge que enviava una persona en rebia un altre, de promig) i ja fa un cert temps que no llegeixo o sento quina podria ser aquesta relació actualment, probablement perquè ja s'ha fet incalculable.

Rebem un allau d'informacions i els correus electrònics que ens envaeixen cada dia en són una bona mostra. He escrit envaeixen i crec que aquest és un bon terme. Hem arribat a una situació on ens sentim desbordats i sense possibilitat real de processar -i molt menys d'analitzar a fons - tota aquesta informació.

Paradoxalment, en la societat de la informació ens podem trobar desinformats per un excés de missatges. No sembla que ens estigui resultant fàcil adaptar-nos a aquesta nova realitat, més enllà d'acceptar-la passivament. És evident que tot això té molta incidència en la formació: si més no, els educadors i educadores ens hauríem d'aturar per pensar una mica com afrontar aquesta situació. No és fàcil, perquè la invasió de la informació genera una dinàmica en la que costa aturar-se i reflexionar i no ho és perquè ens enfrontem a una realitat nova, amb poques eines contrastades per gestionar-la.   

dimarts, 10 de setembre del 2013

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA


Durant les vacances d'estiu, mentre aquest bloc romania inactiu sense l'entrada setmanal que li és pròpia, passaven coses, algunes bones i altres dolentes. Entre les primeres, vull destacar el lliurament del XXV Premi Internacional Catalunya a Malala Yusafzai, a la noia pakistanesa de 16 anys, víctima d'un atemptat talibà l'octubre de 2012 per defensar el dret de les nenes a assistir a l'escola del seu país. En el seu discurs en rebre el premi, es va adreçar als nens i les nenes del món: "aixequeu la veu, la vostra veu pot canviar el món".  


Entre les notícies dolentes, una més originada pel ministre Wert: en ple agost vam saber que, a banda de la pujada de nota exigida per obtenir beca, les ajudes per canvi de residència es concediran en funció d'on visqui el pare, la mare o el tutor legal més pròxim, tot i que no sigui el domicili de l'estudiant que demana l'ajuda.

Prefereixo quedar-me amb el record positiu... però és que en Wert està fent molt mal.

dilluns, 2 de setembre del 2013

I TORNAR A COMENÇAR...


 
Ja està. S'han acabat les vacances estiuenques i anem tornant a la feina, en el meu cas a la Universitat. És un moment per mirar endarrere i gaudir recordant els bons moments i per encarar el nou curs amb l'esperit més positiu possible, per a la nostra tranquil·litat i per a la dels altres. Tot i que a alguns i a algunes això no els acabi de resultar fàcil.


El curs es presenta complicat, com el passat, però crec que hem de buscar el que hi ha de positiu, que hi és.


Les vacances les he passat en un petit poble de l'oest de Catalunya, gaudint de petits plaers com els cels nocturns curulls d'estels que ens fan pensar en com d'insignificants arribem a ser en el conjunt de l'Univers. Vam fer una escapada de deu dies a la Bretanya, en el país veí: un paisatge amb racons encantadors, tradicions, històries i llegendes.


Us desitjo un feliç retorn i... molts ànims.

divendres, 12 de juliol del 2013

VACANCES


S'acosten les vacances. Hi ha qui ja les gaudeix. Suposo que les ganes que tenim d'arribar-hi es deuen a factors diversos, entre ells el climatològic: la calor no és un bon aliat per a la feina intensa.


També les esperem, probablement, per l'hàbit, pel cicle al que ens hem acostumat i per l'oportunitat de fer coses diferents. Segurament -i això no és tan bo- l'estrès que acumulen al llarg del curs també explica l'avidesa amb que esperem els dies de descans. Aquesta tensió que vivim durant el curs pot ser estimulant però sempre que es doni en dosis mesurades. El problema és que la situació que estem vivint a la societat en general, i a l'educació en particular, no ajuda gaire a aquesta moderació. Quan les vacances es converteixen en una oportunitat per fugir, alguna cosa no acaba d'anar bé.


En fi... com deia Ortega som el jo i la nostra circumstància. En la mida que ens sigui possible, focalitzem la mirada durant les vacances en les oportunitats per recuperar plaers com la conversa tranquil·la, el passeig assossegat o la descoberta de noves realitats. Aquesta desconnexió ens ajudarà a afrontar el nou curs amb una visió més positiva... però això encara està lluny, ara tenim pel davant moments plens de plaer, segur.


Molt bones vacances i fins la tornada.

divendres, 5 de juliol del 2013

NO HI HA UN SOL CONCEPTE D'AVALUACIÓ


(Fragment de l'editorial que apareixerà en el proper número de la revista Dotze-18).

Acaba un altre curs escolar, un curs ple de dificultats en el context d'una greu crisi social, econòmica i política. Una vegada finalitzades les classes, disposem de quelcom que sol ser escàs quan estem immersos en la voràgine dels dies lectius: temps, més o menys assossegat, per analitzar i reflexionar sobre el que ha passat durant el curs escolar. En definitiva, temps per fer una avaluació del curs.

Tot i que hi ha qui sembla obstinat en convertir l'avaluació en una carrera d'obstacles  i en un sistema de mesura per controlar la situació, aquest és un concepte restrictiu. Un concepte que, per altra part, s'imposa fàcilment en l'ideari social, caient en el risc d'ensenyar al nostre alumnat que s'ha d'estudiar per aprovar (oblidant que estudiar serveix per aprendre) o en el risc de condicionar la nostra docència a proves estandarditzades que ens arriben de fora, potser oblidant que l'avaluació podria ser una cosa molt diferent.

Avaluar és fonamental per ajudar l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i ho és també per millorar la nostra docència però no tota avaluació comporta ni una cosa ni l'altra.

Aquest concepte d'avaluació no és fàcil d'integrar en la pràctica diària i el context no sembla afavorir-ho però l'equip docent d'un centre pot avançar en aquesta línia. Es requereixen espais i temps per parlar, posar en comú punts de vista, reflexionar col·lectivament, formar-nos de manera continuada i avançar, pas a pas, en consensos... probablement en petits consensos però cada acord ens dóna impuls i ens permet millorar.

Ara, al final del curs, podem disposar d'aquests espais i temps. Les coses no són blanques ni negres sinó que són plenes de matisos. És per això que és important compartir llenguatges i criteris i, sent possibilistes, veure com compaginem -en aquesta gamma de matisos- les exigències externes amb el model de societat, de persona i d'aprenentatge  que emmarca la nostra acció professional. Les vacances, tot i que probablement molt merescudes, són suficientment llargues per permetre'ns dedicar unes hores a pensar i posar en comú les nostres visions i experiències. És probable que, de cara a setembre, ens resulti gratificant.  

divendres, 21 de juny del 2013

NO PODEM EVITAR QUALIFICAR


A la Universitat hem acabat les classes. Ara, professors i professores ens hem de dedicar a corregir: tinc una pila de treballs. Aquesta és una tasca laboriosa i feixuga perquè l'avaluació acreditativa no és gens fàcil. Tot i tenint indicadors -que l'estudiantat coneix- qualificar em submergeix en un mar de dubtes.


Es poden fer plantejaments d'avaluació continuada i d'acompanyament a l'estudiant però l'avaluació comporta, també, acreditar. Aquesta és una de les nostres responsabilitats com a docents: certifiquem els resultats de l'aprenentatge tant de cara al propi estudiant com a la societat. Mirar de ser coherents amb aquesta responsabilitat demana un esforç.


Els professors i les professores desenvolupem rols diversos. El de jutge és dels menys agraïts, segons el meu parer. Només queda l'opció de prendre paciència i de mirar de ser el més honestos possibles.

dijous, 13 de juny del 2013

TDAH (Recull de premsa)

La Vanguardia 27-5-2013

Según 'Der Spìegel'

El déficit de atención en niños es ficticio, confiesa su descubridor

El famoso psiquiatra estadounidense Leon Eisenberg lo confesó poco antes de fallecer en 2009

Barcelona (Redacción).- Leon Eisenberg, el famoso psiquiatra estadounidense que descubrió el llamado trastorno de déficit de atención e hiperactividad (TDAH), aseguró siete meses antes de fallecer en 2009 que es "una enfermedad ficticia", según el semanario alemán Der Spiegel, que ha recogido esta frase del prestigioso facultativo.

Desde los años 30 la medicina intenta explicar este trastorno. En aquella época los médicos diagnosticaban a los niños nerviosos síndrome posencefálico, aunque no hubieran tenido encefalitis. 

Eisenberg, en los 60, retomó la investigación sobre este trastorno. Su mayor logro fue conseguir que se extendiera la idea de que el TDAH tiene causas genéticas. Ello lleva a que desaparezca el sentimiento de culpa de los padres al pensar que los niños nacen de ese determinado modo, lo que provoca que sea menos cuestionable el tratamiento con medicamentos.

En febrero de 2009 confesó que los psiquiatras deberían buscar las razones psicosociales que llevan a determinadas conductas, un proceso mucho más largo que "prescribir una pastilla contra el TDAH", aseguró Eisenberg.

dimarts, 4 de juny del 2013

REVISIÓ DE LA FORMACIÓ DE MESTRES (Recull de premsa)


Nova revisió dels estudis de Magisteri per fer baixar el fracàs escolar

Ensenyament i Universitats pacten mesures per millorar la formació dels mestres

La reforma s'aborda abans que es graduï la primera promoció del pla Bolonya

 
Dilluns, 3 de juny del 2013

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona


Alguna cosa està fallant quan, abans fins i tot que es graduï la primera promoció de mestres formats dins del marc de Bolonya, la Generalitat i els degans de les facultats catalanes d'Educació decideixen millorar --o "reformular", com diuen ells-- aquests estudis. La formació universitària que reben els futurs docents d'educació infantil i primària, figures clau per combatre el fracàs escolar, segueix qüestionada, malgrat els bons propòsits fets fa quatre anys, quan les universitats van aprovar els plans d'estudis dels graus actuals.

L'acord per a la revisió i l'impuls de la carrera, que presentaran d'aquí unes setmanes, en una compareixença conjunta, els consellers d'Ensenyament, Irene Rigau, i d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, inclou des de millores metodològiques fins a convenis amb escoles perquè els estudiants ampliïn les seves possibilitats de realitzar pràctiques. 

dimarts, 28 de maig del 2013

UN GRUP "NO INSTITUCIONAL"


Portàvem ja alguns mesos comentant la possibilitat d'impulsar un grup de treball amb el professorat del nostre departament que imparteix docència en el grau universitari d'educació social. I ho hem fet. Hem tingut clar que volem que el grup sigui "no institucional", en el sentit de que sigui un grup de participació lliure i voluntària, amb autonomia per decidir què l'interessa tractar i sense cap funció amb relació a la presa de decisions institucionals.

 
En un moment amb molta tensió a la Universitat, amb una gran inseguretat sobre el futur d'una part del professorat, on la cerca de l'acreditació i del reconeixement del que es fa s'ha convertit en un virus, un grup com el que s'ha plantejat suposa una nova manera de veure les coses. Ens reunim els que tenim ganes de compartir i de construir en comú, res més. Em sembla que hi ha professorat que deu ser una rara avis perquè, en un context molt difícil, la quinzena de professors i professores assistents a la primera reunió vam apostar per un grup d'aquestes característiques. Es va acordar tornar-nos a reunir abans d'acabar el curs.

dimarts, 21 de maig del 2013

CADA DIA MÉS POSSIBILITATS TECNOLÒGIQUES

La tecnologia cada dia ens ofereix més possibilitats (tot i que el suport, el sofware, serà poc útil si no és acompanyat d'uns bons continguts). Com a mostra del que podrà arribar a fer-se amb la tecnologia, visitem el blog de Francesc Balagué, un company del grup de recerca EMA (Entorns i materials per a l'aprenentatge):
https://plus.google.com/109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu?cfem=1#109018548498585760210/posts/1FHNsR5GXXu





dimarts, 14 de maig del 2013

UNA PAUSA EN LA VORÀGINE

En l’entrada del bloc d’aquesta setmana he optat per quelcom diferent. Crec que ens convé relaxar-nos una mica i no perdre el sentit de l’humor, ni que sigui per subsistir millor en el panorama educatiu (i no educatiu) actual. Un company, el professor Ernest Abadal, m’ha enviat el que ell denomina “una explotació del tòpic de parlar baix a les biblioteques”:

dijous, 9 de maig del 2013

DIA DE VAGA A L'ENSENYAMENT

Escric aquestes línies el dia que s’ha convocat una jornada de vaga a l’ensenyament, des de l’Escola Bressol a la Universitat, en protesta pels retalls i per l’avantprojecte de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE), impulsada pel ministre Wert. No sé la resposta que es produirà perquè s’hi barregen moltes circumstàncies però hi ha un descontentament ampli.

En tot cas, la proposta del ministre Wert suposa un canvi de fons en l’actual model de sistema educatiu. Aquest ministre, i en general l’actual govern espanyol, estan impulsant una política on es reflecteix el més ranci de la dreta tradicional. En l’àmbit educatiu s’aposta per la segregació, per la centralització, per l’academicisme… Si arriba a implantar-se pot suposar un retrocés en el temps inimaginable fins fa poc. Bona part de la comunitat educativa no se’n sap avenir, haurem d’esperar a veure fins on arriba la seva força. El moment és molt preocupant.

dimecres, 1 de maig del 2013

TRES IDEES PER A UNA ESCOLA QUE AVANCI CAP EL FUTUR


La Fundació Jaume Bofill ha engegat, conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya, una nova iniciativa a la xarxa: els "Debats d'Educació: les tres coses que he après", on s'ha demanat a diverses persones del món de l'educació que manifestin, molt breument, tres coses que hagin aprés relacionades amb l'educació:

http://les3coses.debats.cat/ca/comunitat?page=1

En el meu cas, se'm va demanar tres coses que he après de cara a com avançar cap a l'escola del futur. Aquestes són les tres idees meves:

Cal dedicar temps i espais per pensar en els per què


L’escola és una institució per on hi ha de passar tothom i és una comunitat educativa on l’alumnat aprèn del que hi viu. Atenent a aquests dos fets, per seguir complint la seva funció social, a l’escola li cal més reflexió sobre les finalitats, tenir més clar cap on volem que porti el que s’hi fa, plantejar-se què vol dir ensenyar a ser autònom i a inserir-se críticament en la societat. L’escola del demà requereix pensar en els perquè i en què hi ha darrera del que l’alumnat viu dia a dia.

La força del treball en equip, peça clau de l’escola


La realitat educativa és complexa. Definir les necessitats i les prioritats no és fàcil i, a més, no tots coincidim en aquesta definició. Perquè l’escola pugui seguir complint el seu paper de comunitat educativa, és imprescindible la comunicació i el treball en equip docent. L’equip facilita la reflexió i afavoreix la innovació i la coherència. Necessitem de cada membre de l’equip perquè el sistema –l’escola- sigui coherent. El treball en equip és imprescindible pel futur de l’escola.

L’escola s’ha d’integrar en l’entorn, superant les limitacions de l’excessiva fragmentació disciplinar


Pensar en una escola pel demà suposa reflexionar sobre el concepte de medi cultural i ubicar la institució escolar com un dels seus components. Suposa també la necessitat de plantejar-se la integració dels coneixements, superant l’excessiva especialització disciplinar que dificulta aprendre sobre les realitats sistèmiques, globalitzades i complexes del nostre món. Trencar amb la rigidesa disciplinar i integrar l’escola amb l’entorn són grans reptes per repensar l’escola actual.

dimarts, 23 d’abril del 2013

AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT DOCENT A LA UNIVERSITAT


El passat 16 d'abril l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va organitzar una Jornada per reflexionar sobre el funcionament i l'impacte dels manuals d'avaluació docent a les universitats catalanes. Vicerectors, responsables acadèmics, estudiants i els membres de la Comissió d'AQU per aquest tema (jo hi vaig assistir amb aquest rol) vam estar tractant d'una qüestió que, al meu parer, és important: l'avaluació de l'activitat docent del professorat.

 
En la reunió es van plantejar qüestions diverses i es van presentar experiències interessants. Entre altres, hi va haver dues qüestions que van planar durant tota la jornada: la necessitat de valorar la qualitat docent i la seva avaluació donant-li un valor similar al de la qualitat i l'avaluació de la recerca, i el fet de que més del 95% del professorat que es presenta a aquesta avaluació la supera però també el fet que hi ha més d'un 25% que no s'hi presenta.

 
Des que aquest procés va començar a les universitats públiques de Catalunya s'ha avançat molt... molt, i ho puc afirmar perquè recordo (com a Vicerector de docència de la Universitat de Barcelona que era en aquell moment), com va costar tirar endavant aquest procés i les protestes que va aixecar.

 
Avui dia, a les universitats catalanes l'avaluació de la docència s'ha convertit en una pràctica habitual (les privades estan iniciant el procés) i, precisament per això i per l'experiència acumulada, aquest pot ser un bon moment per donar un pas endavant. El context no afavoreix ni això ni res, però em sembla que estem en el bon camí. Hi ha coses a millorar, però cal aprofundir la línia encetada ja fa uns anys.

dimarts, 16 d’abril del 2013

MÉS DE LA MEITAT DE LA JOVENTUT A L'ATUR (Recull de premsa)



El Periódico

La taxa d'atur juvenil es multiplica per tres amb la crisi

Alemanya, amb el 8,1%, té el menor nivell de desocupació entre els joves, mentre que a Espanya si situa en el 53,2%

Dijous, 11 d'abril del 2013  


EUROPA PRESS / Madrid

La taxa d'atur juvenil a Espanya es va situar en el 53,2%, la segona més alta de la UE-27, només per darrere de Grècia, que té una desocupació juvenil que arriba al 55,4%, segons dades d'Eurostat recollides per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE).

En els dos casos, la taxa d'atur entre els joves està molt per sobre de la mitjana de la UE-27, que es va situar l'any passat en el 22,8%, davant el 15,7% del 2007, abans del començament de la crisi econòmica.

dilluns, 8 d’abril del 2013

PRIMAVERA NOMÉS METEREOLÒGICA


La primavera ha arribat. El jardins del nostre campus universitari resplendeixen amb els seus colors. Aquesta època de l’any simbolitza el ressorgiment, l’esclat de la vida, la il·lusió per les possibilitats que se’ns presenten de cara al bon temps.

Aquesta primavera, però, els ànims estan baixos. No anem bé. No anem bé com a societat i, alguns i algunes, ho estan passant malament. Potser el més preocupant és que no hi veiem el futur o, si l’albirem, se’ns presenta com una gran taca negra. Una societat desanimada, disposada a claudicar, és el pitjor panorama possible. Sovint, no sembla que això preocupi als polítics que tenen la responsabilitat de governar el país. Potser no és així, però ho sembla i els ànims i els desànims es generen a partir de percepcions.

Estic parlant de Universitat? Sí. D’educació? També. Del conjunt de la nostra societat? És clar.

Sempre ens quedarà… la primavera.

dimarts, 2 d’abril del 2013

"DELATA EL TEU MESTRE"


El Periódico del passat 25 de març publicava que les Noves Generacions del Partit Popular de Castelló han posat en marxa a les xarxes socials una campanya "contra l'adoctrinament ideològic en els col·legis" en la que conviden l'alumnat a "delatar de manera anònima, a través d'una direcció de correu, qualsevol professor que creguin que els vulgui imposar idees i ideologies".


Més enllà de l'anècdota, aquesta notícia palesa les tendències a convertir l'educació escolar en un focus de la lluita ideològica dels partits polítics i a posar en qüestió la professionalitat docent. Si com a societat no som capaços d'arbitrar mecanismes per revertir aquestes tendències no en sortirem ben parats, tot i que molts professors i professores s'hi deixin la pell.

 
L'escola ha de ser una talaia des de la qual analitzar i reflexionar sobre la societat, un espai de convivència per aprendre a pensar, a aprendre i a conviure. Per complir amb aquestes funcions l'escola necessita ser respectada i que se la deixi una mica tranquil·la. És clar que el que potser alguns no volen és que compleixi aquestes funcions.