El passat 4 de setembre es va saber que la Universitat de
Barcelona havia estat condemnada per no pagar els drets d’autoria en el seu
campus virtual. Es tracta de la segona
resolució judicial (que encara es pot recórrer) que es dicta a l’Estat espanyol
per vulneració dels drets de propietat intel·lectual en un campus virtual
universitari. El cas anterior és el de la Universitat Autònoma
de Barcelona.
Què implica aquesta resolució? El professorat hem rebut un escrit de la
direcció de la Universitat
donant instruccions en el sentit que no es pot penjar al campus ni fragments de
llibres ni articles sotmesos a drets d’autoria (que també inclouen els drets de
les editorials). Aquesta situació és preocupant (no es poden penjar ni els
propis textos publicats si estant subjectes a drets d’autoria) perquè dificulta
molt proporcionar materials a l’estudiantat.
Així doncs, ha arribat a la
Universitat la polèmica sobre l’accés a material publicat. Si
ja de per si és un tema complex, en aquest cas és especialment preocupant
perquè estem parlant de recursos per a la formació dels estudiants
universitaris. Pensar, avui en dia, que l’única alternativa es remetre
l’alumnat a l’adquisició o la consulta a la biblioteca dels textos no resulta
gaire viable, especialment quan estem parlant de fragments diversos
d’extensions curtes.
El problema que ara afecta directament a dues universitats molt
probablement aviat serà una problemàtica del conjunt del sistema universitari.
Què hem de fer?
Sembla ser que hi ha una alternativa: que la Universitat pagui a
CEDRO (l’entitat que gestiona drets d’autoria) una quota anual per estudiant.
És l’única opció? I, si ho és, l’afrontarà el sistema universitari en la
situació econòmica actual. En tot cas, en aquest moment estem entre l’espasa i
la paret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada