dissabte, 29 de setembre de 2012

LES TECNOLOGIES I LA MANIPULACIÓ MEDIÀTICA

El 24 de juliol passat, vaig publicar en aquest bloc “Les estratègies de manipulació mediàtica”, un text de Chomsky que resulta molt interessant en els moments actuals.

En Lluís va penjar un comentari on es preguntava si “les noves tecnologies i, especialment, les xarxes socials, ajuden a disminuir els efectes d'algunes d'aquestes tècniques És a dir, ¿la distribució d'informació instantània (per exemple, via Twitter) és un element que redueix el punt 7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad, ja que la informació és compartida més lliurement i de manera més directa o que, altrament, que ajuda al punt: 1. La estrategia de la distracción, per tal com els punts cabdals poden diluir-se en aspectes més secundaris?”.

La reflexió em sembla interessant. Les tecnologies de la informació i la comunicació són una de les peces clau del món actual. Es diu que ens trobem en la societat del coneixement, en la qual aquest esdevé un dels factors més rellevants en l’actual configuració de la societat en capes o classes socials. A més de la incapacitat adquisitiva per accedir a certs recursos tecnològics, hi ha una part de la població que té moltes dificultats per discernir i analitzar críticament els continguts de les xarxes. És el que s’anomena la fractura digital.

Avui en dia la quantitat d’informació és tan gran que hem passat del “qui té la informació, té el poder” al “qui sap llegir i analitzar la informació té el poder”. L’excés d’informació –molta  no contrastada- ens embolcalla en un núvol on es fa molt difícil destriar, tant més si no es té la formació adequada per a fer-ho.

dilluns, 24 de setembre de 2012

A BARCELONA, ESTEM DE FESTA

A Barcelona estem de Festa Major... i ara no em refereixo pas a les repercussions de la manifestació del passat 11 de setembre, en la que un milió i mig de persones es van manifestar per demanar un Estat propi per a Catalunya. Això és una altra història, que les banderes catalanes que omplen com mai les façanes de la ciutat ens recorden constantment.

Parlo de la Festa Major pròpiament dita. Tot i les retallades, quatre dies de festa en les que una bona part dels barcelonins i barcelonines (de la pròpia ciutat i de part de l’àrea metropolitana) surten al carrer. Vam anar a veure un espectacle de so i llum a La Sagrada Família i dubtàvem de si podríem arribar-hi, però al final ho vam poder veure bastant bé.


La meva filla, que treballa a Oslo (les i els arquitectes han hagut de buscar-se la vida a d’altres països), em comentava que li semblava que això de la Festa Major era una celebració molt nostra, o molt mediterrània en tot cas... No ho sé, però el cert és que dóna goig que, almenys per uns dies, ens immergim en una sensació de comunitat, de viure en comú, de compartir sensacions, que sovint brilla per la seva absència en les grans ciutats. Potser és com un emmirallament, però dóna gust.

dijous, 13 de setembre de 2012

EL FRACÀS ESCOLAR DELS ADOLESCENTS, UN FET MOLT PREOCUPANT (Recull de premsa)

EL PERIÓDICO DIGITAL:

Un de cada quatre estudiants catalans abandona l'ESO sense aprovar-la
La crisi contribueix a rebaixar el fracàs escolar, que encara segueix en el 26%
L'Anuari de la Fundació Bofill constata que hi ha 140.000 'ni-nis'

Dimecres, 5 de setembre del 2012
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona
El fracàs escolar a Catalunya s'ha reduït en un 7% en els últims tres anys, pràcticament des que va començar la crisi, segons revela l'Anuari sobre l'Estat de l'Educació a Catalunya presentat aquest dimecres per la Fundació Jaume Bofill. Amb tot, adverteix l'informe, "la taxa d'abandonament escolar prematur seguia sent l'any passat del 26%, lluny encara del 15% que fixa l'Estratègia Europea per al 2020", ha advertit Miquel Martínez, codirector de l'estudi i catedràtic de Teoria de l'Educació a la Universitat de Barcelona (UB). El problema és que "la millora no és conseqüència de la qualitat del sistema educatiu, que encara no és capaç de retenir molts joves, sinó que és fruit de la mala conjuntura del mercat laboral", ha observat Ismael Palacín, director de la fundació que ha encarregat l'anuari.
La situació no és, en absolut, per ser optimista. "A Catalunya, el 2011, el 21,9% dels joves de 16 a 24 anys, gairebé 140.000, ni estudiaven ni treballaven", afegeix l'estudi. El fenomen 'ni-ni', que afecta més els nois que les noies i s'acarnissa amb els que tenen dèficits instructius, a penes ha millorat en els últims tres anys (ha disminuït tan sols 3 punts) en què l'atur juvenil ha passat del 37,1% al 51,6% de finals de juny.