A Barcelona estem de Festa Major... i ara no em refereixo pas a les repercussions de la manifestació del passat 11 de setembre, en la que un milió i mig de persones es van manifestar per demanar un Estat propi per a Catalunya. Això és una altra història, que les banderes catalanes que omplen com mai les façanes de la ciutat ens recorden constantment.
Parlo de la Festa Major pròpiament dita. Tot i les retallades, quatre dies de festa en les que una bona part dels barcelonins i barcelonines (de la pròpia ciutat i de part de l’àrea metropolitana) surten al carrer. Vam anar a veure un espectacle de so i llum a La Sagrada Família i dubtàvem de si podríem arribar-hi, però al final ho vam poder veure bastant bé.
La meva filla, que treballa a Oslo (les i els arquitectes han hagut de buscar-se la vida a d’altres països), em comentava que li semblava que això de la Festa Major era una celebració molt nostra, o molt mediterrània en tot cas... No ho sé, però el cert és que dóna goig que, almenys per uns dies, ens immergim en una sensació de comunitat, de viure en comú, de compartir sensacions, que sovint brilla per la seva absència en les grans ciutats. Potser és com un emmirallament, però dóna gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada