dimarts, 25 de novembre del 2014

UNA INCIATIVA QUE PODRIA SER MOLT INTERESSANT



El passat 20 de novembre, 25è aniversari de la Convenció sobre els Drets de la Infància, es va constituir el Consell Nacional de la Infància i l'Adolescència de Catalunya (CNIAC). Es tracta d'un òrgan consultiu i participatiu que haurà de fer propostes i opinar sobre polítiques que afecten a infants i a adolescents. Impulsat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat, amb el suport de grups de recerca de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, el CNIAC està constituït per 43 membres, entre 8 i 17 anys. La iniciativa suposa un pas més respecte dels consells d'infància que tenen 23 municipis catalans.

La participació que es pretén és una idea més que lloable que entronca amb la filosofia de moviments com la ciutat dels nens que té en l'italià Tonucci un dels seus referents. Es pretén considerar aquesta part de la població i donar-li la paraula, a la vegada que es desenvolupa un model de participació ciutadana. Només hi veig un risc: que a l'hora de la veritat el CNIAC esdevingui més una política d'imatge que una veritable participació. Em sembla un risc gens menyspreable perquè s'estaria manipulant aquests nens i adolescents. El pas donat és rellevant però cal acompanyar-lo d'un esforç per anar construint el canvi de mentalitat que comporta la iniciativa; per creure de veritat que cal escoltar les seves veus i tenir-les en compte. S'ha donat el pas formal, a veure si també es dóna el pas de fons.  

dimarts, 18 de novembre del 2014

PER UNA VEGADA...

Comparteixo la preocupació manifestada en alguns articles apareguts recentment a la premsa per una evolució social que ens està portant als pitjors auguris de 1984, la famosa i visionària novel·la de George Orwell. La privacitat i la intimitat cada cop són menors i les tecnologies de la informació i la comunicació, que sens dubte han suposat moltes coses positives, han contribuït molt notablement a aguditzar aquesta situació. Al meu entendre, el més greu és que dóna la sensació que una part molt significativa de la població no només es resigna a perdre un espai propi allunyat de les mirades alienes, sinó que hi contribueix, més o menys conscientment.

El que està succeint no és un fenomen menor. És per això, que m'ha semblat rellevant que s'hagi produït un moviment social que ha portat a WhatsApp a fer marxa endarrere en el control de lectura instal·lat en la seva darrera versió, que fa que els usuaris sàpiguen quan un missatge ha estat llegit. Aquesta reacció que, per una vegada, disminueix el control social sobre les nostres accions més personals, és important perquè estem parlant d'una eina utilitzada per 450 milions de persones (23 milions a l'Estat Espanyol). Em sembla difícil que la tendència a la "socialització extrema" a la que estem assistint tingui tornada endarrere però, en tot cas, el que ha passat aporta un bri d'esperança.

dimarts, 11 de novembre del 2014

WERT "EL REBUTJAT"



El passat 7 de novembre vam saber que Colita renunciava al premi Nacional de Fotografia per la política desenvolupada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, que com és sabut té al front el ministre Wert. En la seva carta de renúncia, la fotògrafa deia que “La situación de la cultura y la educación en España, cómo expresarlo, es de pena, vergüenza y dolor de corazón” i que “Así, pues, de momento, sr. Wert, no me apetece salir con vd. en la foto”.

Pocs dies abans, el 30 d’octubre, vam conèixer que Jordi Savall no acceptava el premi Nacional de Música, en la modalitat d’interpretació, concedit pel mateix ministeri, donat que la distinció procedeix d’una institució que és responsable del “dramático desinterés y de la grave incompetencia en la defensa y la promoción del arte y de sus creadores”. 

No recordo on vaig llegir que, a aquest pas, el ministre serà recordat com Wert el rebutjat. Potser Wert pugui pensar que alguna cosa està passant amb la seva política tot i que, pel que sabem d’ell, no sembla probable. Aparenta molta seguretat en les seves decisions i no dóna la sensació d’importar-li gaire el que pensin els que no pensen com ell… almenys, mentre al Partit Popular no se li acabi la majoria absoluta, el que sembla estar a la volta de la cantonada.

dimarts, 4 de novembre del 2014

DIVERSITAT I EQUITAT

Arrel d'una conferència sobre educació social i discapacitat, a classe vam estar parlant sobre diversitat, normalitat i equitat. No és una qüestió només teòrica, donat que té moltes implicacions en el moment de dissenyar i portar a terme accions educatives. Conceptualitzar i posicionar-nos sobre aquestes qüestions és clau per a la intervenció educativa. Per la seva transversalitat, afecta el conjunt de les decisions educatives.

Sovint, quan es parla de diversitat es fa un reduccionisme al referir aquest concepte només al tema de la discapacitat o de les necessitats educatives especials. La diversitat de les persones (i de les situacions) és una qüestió general, que ens afecta a tots i a totes. Per tant, atendre la diversitat no significa només atendre una part d'aquesta diversitat. Per exemple, es conegut que l'alumnat amb determinats estils cognitius o el que viu en determinats contextos té més facilitats en la institució escolar que altres alumnes. Per altra part, atendre la diversitat pot tenir un risc: generar situacions no equitatives en oferir possibilitats d'aprenentatge diferents de manera que algunes persones puguin progressar més que altres.

És una qüestió molt complexa però, a la vegada, de gran transcendència. Al voltant de l'atenció a la diversitat hi ha aspectes tècnics però la tècnica sempre ha d'estar al servei d'unes intencions que, al seu torn, necessàriament es fonamenten en concepcions de fons. El que no seria de rebut és no reflexionar sobre això i no fer un esforç per construir criteris sobre com afrontar-ho educativament, donat que correríem el risc de deixar-nos portar per concepcions culturalment predominants però que no per això significa que ens hagin de semblar correctes, si reflexionem sobre elles.