El passat 20 de novembre, 25è
aniversari de la Convenció sobre els Drets de la Infància, es va constituir el
Consell Nacional de la Infància i l'Adolescència de Catalunya (CNIAC). Es
tracta d'un òrgan consultiu i participatiu que haurà de fer propostes i opinar
sobre polítiques que afecten a infants i a adolescents. Impulsat pel
Departament de Benestar i Família de la Generalitat, amb el suport de grups de
recerca de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, el CNIAC està
constituït per 43 membres, entre 8 i 17 anys. La iniciativa suposa un pas més
respecte dels consells d'infància que tenen 23 municipis catalans.
La participació que es pretén és una
idea més que lloable que entronca amb la filosofia de moviments com la ciutat dels nens que té en l'italià
Tonucci un dels seus referents. Es pretén considerar aquesta part de la
població i donar-li la paraula, a la vegada que es desenvolupa un model de
participació ciutadana. Només hi veig un risc: que a l'hora de la veritat el
CNIAC esdevingui més una política d'imatge que una veritable participació. Em
sembla un risc gens menyspreable perquè s'estaria manipulant aquests nens i
adolescents. El pas donat és rellevant però cal acompanyar-lo d'un esforç per anar
construint el canvi de mentalitat que comporta la iniciativa; per creure de
veritat que cal escoltar les seves veus i tenir-les en compte. S'ha donat el
pas formal, a veure si també es dóna el pas de fons.