dijous, 27 de març del 2014

PARES I MARES EN EL PUNT DE MIRA


Fa uns dies es va presentar l'estudi Adolescents 2013: cap a una correcta formació i autonomia en el consum realitzat per Keepunto i la Universitat Complutense de Madrid (UCM). En aquest informe s'assenyala que el 84% dels pares i mares "premien de manera irresponsable el comportament dels seus fills adolescents" amb la paga setmanal. També es destaca la falta d'una cultura de l'esforç "que els porti a aconseguir els seus objectius per mèrits propis". El 62,1% dels adolescents no reben cap tipus d'assignació sinó que van demanat diners als seus pares quan els necessiten.

En l'informe s'assenyalen altres dades interessants però vull destacar que no estudiar, no fer els deures o treure males notes és motiu pel 51% dels pares i mares per treure la paga però a l'hora de la veritat només ho fa realment un 30%. Aquestes dades palesen accions per part dels pares que es poden considerar poc coherents: entre el que es diu i el que es fa, entre la necessitat d'una motivació intrínseca i la realitat d'una pretesa motivació extrínseca, entre la cultura de la responsabilitat i la cultura de la pressió externa...

Resulta massa fàcil donar les culpes a les famílies i, en tot cas, aquesta culpabilització no ens porta enlloc. Per canviar aquest estat de coses, de les quals les dades que comento en són només una petita mostra, ens cal la construcció d'una nova cultura i mentre el sistema educatiu segueixi sent un camp de batalla per a les opcions polítiques difícilment podrem avançar en aquesta línia. Tot i així, el diàleg entre els educadors i les famílies pot ser un bon camí. No és fàcil, però l'objectiu s'ho val. És clar que primer cal que els educadors es posin d'acord entre ells, en el si de les institucions educatives.   

dimarts, 25 de març del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (5)


Dilluns comença amb la classe de primera hora. Per la tarda, aproximadament un cop al mes, tenim reunió del grup de treball i de recerca sobre el projecte casos en xarxa. Hem posat fil a l'agulla i el projecte comença a caminar. El nostre objectiu és penjar a la xarxa, en accés obert, casos reals per a la formació. Veurem com va evolucionant.

A mitja setmana arriba Sant Josep, el 19 de març, una d'aquestes festes que abans eren i que ara no són però que mantenen alguna cosa de la seva història, com la tradició de prendre crema catalana.


Divendres vàrem tenir reunió de la comissió coordinadora d'un Màster. Estem esperant que l'Agència de Qualitat contesti la nostra proposta d'un nou Máster pel proper curs. Sembla que és difícil poder tenir informació sobre una data aproximada en la que arribarà la resposta de l'Agència, mentre que ja ens arriben peticions de futurs estudiants per a cursar-lo. Aquestes situacions que em resulten inexplicables (per què no es pot conèixer el calendari?) i davant de les quals no sempre és fàcil saber que està fallant em produeix cert desassossec.

Dissabte vaig participar en una festa sorpresa amb motiu dels 70 anys d'una companya del Departament. Mentre esperàvem la seva arribada, vaig observar com en algunes converses apareixien temes de treball... cada cop és més difícil establir espais i moments diferenciats.

dimarts, 18 de març del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (4)


Dilluns i dijous, a les 8,30h., tinc classe de grau. M'agrada la docència: els resptes sempre presents per mirar de millorar dia a dia, l'esforç per anar enfortint el vincle amb els i les estudiants, l'intercanvi, la tutoria... l'únic que se'm fa dur és l'avaluació acreditativa. Probablement per això l'avaluació s'ha convertit en una de les meves línies prioritàries d'innovació i d'investigació.


Dimecres vam fer una reunió del professorat d'educació social. La cap d'estudis s'ha obstinat en la tasca de millorar la docència en aquesta titulació a partir del treball en equips docents i de la coordinació del conjunt del professorat. En aquest tipus de reunions se senten coses que em resulten sorprenents i que crec que evidencien que ens falta compartir significats. El tema de les competències o de l'avaluació continuada acostuma a propiciar afirmacions contundents i contraposades. Hi ha que buscar espais per parlar amb tranquil·litat de qüestions de fons però ens falta més cultura professional en aquest sentit.  

 


Divendres per la tarda, aprofitant que la meva filla arquitecta passava uns dies a Barcelona, vàrem visitar una interessant exposició sobre Le Corbusier (1887-1965), en el CaixaForum. Va ser un artista complet (pintor, dissenyador, arquitecte), amb idees innovadores i un discurs força interessant però que va tenir moltes dificultats per aconseguir encàrrecs.


El cap de setmana vam complir amb una de les nostres tradicions: vàrem celebrar la calçotada anual. En la nostra festa és tan important el que es menja (els calçots, aquesta ceba de tant èxit acompanyada d'una salsa excel·lent) com la seva preparació i el seu consum de peu, embrutant-nos les mans i els pitets, acompanyant-los d'un glop del vi del porró, i comentant les seves excel·lències. Després, carn a la graella i, per acabar, crema catalana i cava.

dimarts, 11 de març del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (3)


Dilluns, després de la classe que acabo a les 10,30h., em vaig desplaçar a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació on s’acostuma a reunir el Grup transversal d’innovació docent sobre aprenentatge autònom (TRANS.EDU),que coordino. És un grup molt interessant perquè està constituït per vuit professores i professors de vuit facultats diferents de la nostra Universitat (a més de Biblioteconomia i Documentació, Biologia, Dret, Economia i Empresa, Farmàcia, Física, Medicina i Pedagogia) que portem uns anys treballant sobre avaluació continuada. L’intercanvi és molt enriquidor per la diversitat de titulacions i per la qualitat professional i humana dels seus components. En la reunió vam decidir presentar conjuntament amb una part del grup de recerca sobre Entorns i Materials per a l’Aprenentatge (EMA), del que formo part, la sol·licitud d’un ajut per innovar i investigar sobre casos en xarxa per a la formació.



Dijous va ser un dia especial per a la nostra petita història: es van reunir conjuntament les juntes de la Facultat de Formació del Professorat i de la Facultat de Pedagogia per decidir el nom de la nova facultat que naixerà de la fusió de les dues. Ja tenim nom: Facultat d’Educació. Va estar bé però, essent la primera vegada que es reunien les dues juntes, ho vaig trobar excessivament formal. Em va faltar un moment per festejar aquesta primera reunió, per sentir alguns comentaris sobre el seu significat. Era una bona oportunitat per comunicar-nos, més enllà de votar un nom.


Divendres, després d’una titànica lluita amb l’aplicatiu informàtic corresponent, vaig aconseguir enviar la sol·licitud pel projecte sobre casos. Aquest mateix dia vaig trametre, per a la seva publicació, el llibre sobre bones pràctiques d’avaluació continuada que hem fet en el TRANS.EDU. Una jornada productiva.

 

dimarts, 4 de març del 2014

LA SETMANA D'UN PROFESSOR UNIVERSITARI (2)

Dimarts em vaig quedar tot el dia a casa. Sovint, en el campus es fa difícil avançar les tasques que exigeixen concentració donat que, a més de les classes i l'atenció als estudiants, les reunions proliferen com les flors a la primavera i no és estrany que algun que altre professor o professora tingui quelcom a comentar-te. Un dia a casa és una gran oportunitat per avançar en les tasques pendents, però no és fàcil poder-lo tenir. Tot i així, fins i tot a casa la comunicació per correu electrònic et roba una bona part de la jornada. La saturació de missatges electrònics és una de les cares fosques dels beneficis de les actuals tecnologies de la comunicació. Mentre treballava a casa, un grup d'estudiants impedia la celebració del claustre de la nostra universitat que havia de debatre sobre l'aprovació d'un nou Estatut. Sembla que s'està convertint en habitual tenir que suspendre reunions del Consell de Govern i ara del Claustre. Alguna cosa realment no funciona i els responsables son diversos.


                                Suspensió del Claustre. La Vanguardia.com, 25-2-14
 
Dimecres vaig rebre una estudiat del programa Sèneca, de mobilitat entre universitats espanyoles. Em va sol·licitar l'avaluació única de l'assignatura, en comptes de l'avaluació continuada que és l'habitual. El motiu: li és impossible evitar el solapament d'assignatures. Segons em va dir, situacions com la seva no s'havien previst quan es van fer els horaris. Com a mínim sorprèn que una estudiant de mobilitat no pugui assistir a classe.

Vaga d'estudiants contra la LOMCE i a favor de recursos per a la Universitat. Dijous vam tenir problemes per accedir al campus perquè un petit grup d'estudiants impedia el pas. De nou uns pocs estudiants impedeixen la lliure circulació a la Universitat. Sense entrar en les raons de fons del malestar, que comparteixo, crec que les formes també són importants en una societat democràtica.

Dissabte vam acompanyar el nostre fill a l'aeroport: se'n va a treballar a l'estranger. Un més.