dilluns, 25 de març del 2013

UNS DIES PER AGAFAR FORCES

Aquesta setmana el país s'agafa uns dies de pausa en el remolí del dia a dia. Desconecteu una mica.
Després ja tornarem a bregar amb els reptes quotidians, a ser obstinats com el "canto rodado" del que ens parla José Agustín Goytisolo en Palabras para Julia (Lumen, 2011).

EL CANTO RODADO

Como la piedra amigos
como el canto rodado
en perpetuo combate
con el agua y los años.

Sí sed como la piedra
como el canto rodado:
puros y resistentes
terribles y obstinados.

dimarts, 19 de març del 2013

HE LLEGIT...

Aquest bloc es titula Acompanyar processos d’aprenentatge. Potser un dels millors llibres sobre acompanyament educatiu sigui Frankenstein Educador, de Philippe Meirieu (Laertes, 2007).

El monstre del doctor Frankenstein li serveix a l’autor per qüestionar el mite de l’educació com a fabricació:

“Lo normal es que la persona que se construye frente a nosotros no se deje llevar, o incluso se nos oponga, a veces, simplemente, para recordarnos que no es un objeto en construcción sino un sujeto que se construye” (pàg. 73).

El text presenta idees claus sobre el procés educatiu com acompanyament i ho fa posant el dit a la nafra que es genera en moltes situacions educatives. Per exemple, quan es tracta de la reacció de l’educador o educadora davant conductes disruptives:

“La tentación de la exclusión es, claro está, muy fuerte: echando a los “bárbaros”, quizá podamos ejercer correctamente el oficio de enseñante: si nos librásemos de los que no conocen “el oficio de alumno” (Perrenoud, 1994), de los que salen de clase, sin permiso, para beber y vuelven al cabo de media hora después de despachurrar dos carteras y romper tres cristales, o incluso, más banalmente, de los que no saben que tienen que traer el material de trabajo a la escuela y que no hay que interrumpir al profesor mientras habla… entonces podríamos enseñar tranquilamente, ¡y quizás, incluso, practicar la didáctica o aplicar una pedagogía diferenciada! Pero los propios enseñantes saben muy bien que aquí, como en todas partes, la exclusión es siempre un signo de fracaso, y que sella un abandono: los alumnos más desfavorecidos, los que no han tenido la suerte de aprender, gracias al entorno familiar, las claves del éxito escolar, son los que pagan el pato; su exclusión de la escuela se suma a sus desventajas sociales y los devuelve a la calle, donde su futuro puede ser negro. Por eso ningún educador digno de ese nombre puede aceptar la exclusión como solución a sus dificultades” (p. 73-74).

Acompanyar educativament és ajudar a crear un espai de seguretat en el que l’educand o educanda pugui aprendre amb la  “garantía de poder tantear sin caer en el ridículo, de poder equivocarse y reempezar sin que su error se le gire durante largo tiempo en contra” (pàg. 81).

Un llibre per llegir… i reelegir.

dimarts, 12 de març del 2013

PERCEPCIÓ PÚBLICA DE LA PROFESSIÓ DOCENT (Recull de premsa)

EL PERIÓDICO DIGITAL
BARÒMETRE DEL FEBRER
La meitat dels espanyols creuen que el mestre ha de ser autoritat pública
Les retallades i la falta de respecte dels alumnes desmotiven els professors, segons el CIS
La professió docent és la més ben valorada després de la mèdica

Dimecres, 6 de març del 2013
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona

El 73,8% dels espanyols creuen que els professors no tenen tota l'autoritat que necessiten i el 51,8% opina que haurien de ser considerats com a autoritat pública, segons es desprèn del baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) corresponent al mes de febrer i fet públic aquest dimecres. Els principals problemes del col·lectiu són, segons recull el CIS, la falta de disciplina dels alumnes (32,5%), el nombre d'estudiants per aula (28,9%) i la falta d'interès dels alumnes (28,8%). Per solucionar-ho, prossegueix el baròmetre, la ciutadania opina que fan falta més recursos materials i tècnics (22,3%) i dotar el professor de més autoritat (21,4%).
A més, el 62,4% dels enquestats veuen poc o gens motivats els professors espanyols, una situació que atribueixen principalment a la crisi econòmica i a les retallades (19,8%), encara que també la consideren atribuïble a la falta de respecte que els mostren els alumnes (13,6%) i al poc prestigi social que té la professió (12,8%).
Millorar la formació
També hi ha qui opina, en un 11,3%, que convindria proporcionar més recursos de formació contínua al professorat i, en un 10,9%, millorar els criteris de selecció per accedir a carreres i càrrecs docents.
La meitat dels entrevistats (53,2%) opinen que la imatge del professorat ha empitjorat en els últims deu anys, i això tot i que és la segona professió més valorada pels espanyols després dels metges (81,58%). El 41% dels pares i el 39% dels alumnes tenen una imatge regular del col·lectiu docent. Només un 3,2% dels pares i un 1,2% dels alumnes la tenen molt bona.

dimarts, 5 de març del 2013

UTE

En una de les assignatures que imparteixo a Educació Social, analitzem el cas de la UTE, una Unitat Terapéutica i Educativa que representa un model alternatiu a la presó tradicional. Es troba en el centre penitenciari de Villabona, a Astúries: http://www.utevillabona.es/

Amb les i els estudiants, per analitzar el cas ens basem en un reportatge realitzat per TV3: http://www.tv3.cat/videos/1227129/UTE-laltra-preso

El cas de la UTE et porta a plantejar-te dilemes i a reflexionar sobre algunes qüestions relacionades amb les possibilitats educatives dins d’una presó. En tot cas, és una alternativa molt interessant que, ara, potser estigui en perill. Així sembla indicar-ho un moviment que ha sorgit per a recollir signatures que sol·licitin la seva pervivència: https://secure.avaaz.org/es/petition/Una_carcel_mas_humana/?aVbVmeb

Innovar en el medi penitenciari per tal que la presó pugui complir una funció de reinserció social no és fàcil. Seria trist –una vegada més- que una experiència com la UTE sigui avortada quan ha aconseguit desenvolupar un model que podria servir de referència.