BONES FESTES

Aquests dies acostumen a ser carregats en els centres: època d’avaluacions, actes relacionats amb les festes nadalenques i activitats mil. Ja es veu l’anhelat període festiu a tocar però encara queden moltes coses per acabar de gestionar. Aquest blog s’ho pren amb tota la calma que li és possible i ja s’acomiada fins el proper any, una vegada passats Nadal, Cap d’Any i Reis.

Les festes que s’acosten no tothom les viu igual, per motius diversos. En tot cas, des d’aquestes pàgines et vull desitjar que en gaudeixis tan com puguis, les celebris molt o poc, d’una o d’altra manera. Agafa forces i mira de desconnectar dels temes de feina, que això sempre és sa… tot i que hi ha a qui li costa una mica.

PREMI AL MILLOR PROJECTE EDUCATIU

A la Cimera Mundial per a la Innovació en Educació 2019, celebrada fa pocs dies a Qatar, es va lliurar el premi al millor projecte educatiu del món, un premi del qual s'han fet ressò els mitjans de comunicació. El premi va recaure en el projecte liderat pel professor Larry Rosenstock, fundador a manera experimental de l'escola High Tech High de San Diego (Estats Units), com una resposta a la preocupació del Departament d'Educació del Govern americà per combatre el fracàs escolar. Aquest centre privat, sufragat amb fons públics, s'ha convertit en un referent en innovació educativa.

El premiat ha manifestat que el reconeixement reafirma dues de les seves principals conviccions: la potencialitat de l'aprenentatge per projectes i la resposta positiva dels adolescents quan tenen l'oportunitat d'aportar un treball al que troben sentit. Res de nou en la literatura pedagògica i quelcom que suposa trencar amb maneres de fer que ja no resulten adequades en un segle on la informació és a tot arreu i en què es requereix el desenvolupament de competències per a resoldre problemes. Res de nou però un enfocament que segueix trobant moltes resistències.

PROFESSORAT QUE ES VOL FORMAR PER FER UNA MILLOR DOCÈNCIA

Aquests dies imparteixo un taller dins del Màster en Docència Universitària per a professorat novell. Aquest Màster, que es desenvolupa al llarg de dos cursos, ja té una llarga tradició a la Universitat de Barcelona. El professorat que el cursa ha d’anar elaborant una carpeta o portafoli docent que haurà de presentar per escrit i defensar oralment com a treball final. El taller en el que participo forma part del mòdul Planificació i organització docent. En aquest mòdul, s’ha de presentar un treball (per al conjunt del mòdul) consistent en analitzar un pla docent i un programa d’una assignatura i proposar com millorar-los.

Al llarg dels anys, aquest màster ha format docentment un bon nombre de professorat tot i que l’actual inestabilitat laboral a les universitats ha portat a que molts dels que l’han cursat hagin deixat la Universitat de Barcelona. L’altra cara de la moneda són els projectes i els grups d’innovació docent que han sorgit a iniciativa de professorat que ha cursat el Màster. Tenint en compte que la carrera professional universitària depèn molt més de la trajectòria en recerca que en docència, és admirable que hi hagi tant professorat interessat per formar-se en temes docents. És clar que mentre ens haguem d’admirar perquè hi hagi professores i professors preocupats per formar-se com a docents, voldrà dir que les polítiques no acaben d’afavorir suficientment la millora docent.

I ARA QUÈ?

El passat 10 de novembre vam tenir una nova jornada electoral a Espanya: el president del govern (PSOE) la va propiciar esperant que els resultats li proporcionessin una majoria més àmplia per poder constituir govern més fàcilment. Quins han estat els resultats més destacats? El PSOE ha estat el partit més votat però ha perdut quatre escons respecte de la situació anterior, l'extrema dreta (Vox) puja 28 escons i es converteix en la tercera força política (mentre Ciutadans baixa de 57 a 10 escons, el que provoca que el seu líder deixi la política) i han obtingut representació parlamentària molts partits, el que fa més difícils els acords.

Què ha passat perquè les previsions li hagin sortit tan malament al PSOE? Segurament hi ha dues grans causes: l'anunci d'una recessió econòmica i, sobretot, la resposta que s'ha produït a Catalunya davant de la sentència del judici a polítics i líders socials catalans. El tema català ha estat "el tema" d'aquestes eleccions. I a Catalunya, quins han estat els resultats? Ha tornat a guanyar un partit independentista (ERC), els socialistes han mantingut resultats i, el conjunt dels partits independentistes catalans, han millorat amb un escó més, mentre el País Basc també té aquest increment. I ara què? Després de quatre eleccions en quatre anys, la situació no ha millorat en res i el problema de Catalunya s'ha convertit en el principal problema d'Espanya. Sembla difícil que hi hagi una sortida sense predisposició a un diàleg obert.