Aquests dies imparteixo
un taller dins del Màster en Docència
Universitària per a professorat novell. Aquest Màster, que es desenvolupa
al llarg de dos cursos, ja té una llarga tradició a la Universitat de Barcelona.
El professorat que el cursa ha d’anar elaborant una carpeta o portafoli docent que haurà de presentar
per escrit i defensar oralment com a treball final. El taller en el que participo
forma part del mòdul Planificació i
organització docent. En aquest mòdul, s’ha de presentar un treball (per al
conjunt del mòdul) consistent en analitzar un pla docent i un programa d’una assignatura
i proposar com millorar-los.
Al llarg dels anys,
aquest màster ha format docentment un bon nombre de professorat tot i que l’actual
inestabilitat laboral a les universitats ha portat a que molts dels que l’han
cursat hagin deixat la Universitat de Barcelona. L’altra cara de la moneda són
els projectes i els grups d’innovació docent que han sorgit a iniciativa de
professorat que ha cursat el Màster. Tenint en compte que la carrera
professional universitària depèn molt més de la trajectòria en recerca que en
docència, és admirable que hi hagi tant professorat interessat per formar-se en
temes docents. És clar que mentre ens haguem d’admirar perquè hi hagi
professores i professors preocupats per formar-se com a docents, voldrà dir que
les polítiques no acaben d’afavorir suficientment la millora docent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada