dimecres, 29 de març del 2017

TENEN INTEL·LIGÈNCIA LES PLANTES?



En el suplement “Cultura/s” de La Vanguardia (18 de març de 2017) llegeixo un reportatge sobre “Els vint sentits del regne vegetal”, arrel de la publicació del llibre Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal, escrit per Stefano Mancuso i Alessandra Viola (Galaxia Gutemberg). M’ha cridat l’atenció. Es veu que en el llibre esmentat expliquen que l’estructura reticular de les plantes permet que actuïn “amb intel·ligència, resolent els problemes que la natura i els éssers humans els van plantejant”. Gràcies a la seva disposició per mòduls poden gestionar “informació visual, auditiva, tàctil, gustativa i olfactiva” i de quinze tipus més. “Per exemple, senten i calculen la gravetat, els camps electromagnètics, la humitat i són capaces d’analitzar nombrosos gradients químics”. Encara s’afegeix que les plantes són “éssers conscients i socials. Perceben tant el seu propi ésser com tot allò que les envolta. No només comparteixen dades o creen aliances amb altres organismes vegetals, també ho fan amb animals. Emeten molècules anomenades COVB, uns compostos volàtils d’origen biogènic, que utilitzen com a forma de comunicació”.

A l’article es diu també que les “plantes aromàtiques, per exemple, produeixen olors concretes que molt probablement siguin paraules d’una ‘autèntica llengua vegetal, de la qual encara en sabem molt poc’; i les plantes amb flor, d’altres que els permeten comunicar-se amb insectes pol·linitzadors, mitjançant missatges privats”. Darrerament, “la comunitat científica està acceptant com a disciplina la neurobiologia vegetal”. Es diu que probablement “ha començat el lent camí que condueix a que les plantes adquireixin identitat. No és casual que tot això es produeixi amb un teló de fons apocalíptic: el canvi climàtic” que ha posat el vint per cent de les plantes en perill d’extinció. No sé què en penses però potser val la pena pensar-hi una mica, en tot això.

dimecres, 22 de març del 2017

RELACIÓ ENTRE CONCENTRACIÓ I FRACÀS ESCOLAR



Ara que som a les portes d’un nou procés d’assignació i d’elecció de centre escolar pel proper curs, ve a tomb recordar que, segons el darrer Informe PISA, la concentració d’alumnes pobres (la majoria de vegades, també immigrants) en una mateixa escola perjudica el rendiment acadèmic d’aquest alumnat. Els estudiants de famílies amb un baix nivell social i cultural obtenen 441 punts en la prova PISA de Matemàtiques si estan escolaritzats en centres amb un alt percentatge d’alumnat vulnerable mentre que obtenen 471 punts si ho estan en centres amb un percentatge inferior.

Aquestes dades corroboren que la concentració de nens pobres en unes determinades escoles (de les quals fugen els que tenen més recursos) és un fet preocupant. És d’admirar la feina i la dedicació de molt professorat que treballa en aquests centres però des de l’Administració educativa caldria treballar més intensament per evitar les escoles gueto, unes escoles a les quals només hi van els fills i les filles de famílies sense suficients recursos econòmics per buscar una altra escola. No és una qüestió gens fàcil de resoldre però abordar-la més intensament hauria de ser una prioritat. És de justícia que es faci així.

dimecres, 15 de març del 2017

VAGA A L'ENSENYAMENT



Pel passat dijous, just per a una setmana després d'una vaga d'estudiants universitaris convocada a Catalunya contra l'alt import de les taxes, la Plataforma Estatal per a la Defensa de l'Escola Pública va convocar una vaga i manifestacions per demanar la derogació de la Llei Orgànica per a la Millora de la qualitat Educativa (LOMCE) i la fi de les retallades educatius.


La repercussió va ser desigual potser perquè hi va haver qui tenia present que s'està parlant d'un acord entre partits que hauria de comportar la derogació de la LOMCE. De tota manera, la vaga i les manifestacions són un toc d'alerta a la necessitat d'arribar a un pacte per a un model educatiu més inclusiu i comprensiu que el que es desprèn de la LOMCE i que ha de revertir la situació de les dures retallades: des de 2010 les administracions públiques han reduït en més d'un 18% la despesa en educació, mentre augmentava el nombre d'estudiants en més d'un 6%. Espanya només destina una mica més del 4% del Producte Interior Brut (PIB) a educació (la UNESCO recomana el 6%). La situació no per quotidiana deixa de ser greu.

dimecres, 8 de març del 2017

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA



Avui és el dia internacional de la dona, una jornada festiva en alguns països (com Rússia) però que es viu com un dia reivindicatiu en molts altres llocs. Quan cal un dia d’alguna cosa, malament, i aquest cas no és pas l’excepció. No ho és perquè la violència masclista sembla no tenir aturador, perquè en països que regeixen el món arriben al més alt poder homes que menyspreen les dones, perquè moltes dones segueixen tenint dificultats per aconseguir la seva independència econòmica, perquè la bretxa salarial entre homes i dones no millora... L’informe que ha publicat la Comissió Europea amb motiu del dia d’avui alerta d’aquests retrocessos en el camí cap a la igualtat: les dones cobren de mitjana un 16% menys que els homes; la presència femenina en càrrecs directius a les empreses ha avançat molt poc (no arriba al 24%, excepte en alguns països que puja al 30%). La societat segueix sent patriarcal i, tot i que evidentment s’ha avançat, encara queda massa camí per recórrer. 

Un dia internacional com el d’avui hauria de servir per alguna cosa més que per tornar a evidenciar que hem avançat massa poc o per manifestar bones intencions. Pot servir per recordar-nos que l’equiparació, el respecte i la valoració de la dona han de ser qüestions permanents, transversals, visibles. I en això l’educació hi té un paper molt rellevant. Cal parlar del tema, reflexionar-hi, exemplificar-lo. Cal també que els models que proporcionem les educadores i els educadors siguin coherents i que no ens traeixi el currículum ocult.