Avui és el dia internacional de la
dona, una jornada festiva en alguns països (com Rússia) però que es viu com un
dia reivindicatiu en molts altres llocs. Quan cal un dia d’alguna cosa,
malament, i aquest cas no és pas l’excepció. No ho és perquè la violència
masclista sembla no tenir aturador, perquè en països que regeixen el món
arriben al més alt poder homes que menyspreen les dones, perquè moltes dones
segueixen tenint dificultats per aconseguir la seva independència econòmica, perquè
la bretxa salarial entre homes i dones no millora... L’informe que ha publicat
la Comissió Europea amb motiu del dia d’avui alerta d’aquests retrocessos en el
camí cap a la igualtat: les dones cobren de mitjana un 16% menys que els homes;
la presència femenina en càrrecs directius a les empreses ha avançat molt poc (no
arriba al 24%, excepte en alguns països que puja al 30%). La societat segueix sent
patriarcal i, tot i que evidentment s’ha avançat, encara queda massa camí per
recórrer.
Un dia internacional com el d’avui
hauria de servir per alguna cosa més que per tornar a evidenciar que hem
avançat massa poc o per manifestar bones intencions. Pot servir per
recordar-nos que l’equiparació, el respecte i la valoració de la dona han de
ser qüestions permanents, transversals, visibles. I en això l’educació hi té un
paper molt rellevant. Cal parlar del tema, reflexionar-hi, exemplificar-lo. Cal
també que els models que proporcionem les educadores i els educadors siguin coherents
i que no ens traeixi el currículum ocult.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada