dissabte, 21 d’octubre del 2017

COMUNICAT DE LA CONFERÈNCIA DE DEGANS D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA EN DEFENSA DEL MODEL D'ESCOLA CATALANA



La Conferència de Degans d'Educació de Catalunya condemna de forma contundent l'atac que està patint el col·lectiu de mestres de Catalunya en relació amb la tasca pedagògica que està realitzant a les nostres escoles; aquest atac, amb finalitat clarament política i partidista, pretén malmetre la bona feina desenvolupada fins ara. Si alguna cosa caracteritza el nostre sistema educatiu és la consideració que ha estat capaç, a partir de la diversitat lingüística i cultural del nostre país, d’assolir en les darreres dècades un alt nivell d‘integració i cohesió social.

La Conferència dona suport als comunicats emesos pel Consell Escolar de Catalunya, el Departament d’Ensenyament, la FaPaC i altres i institucions que s'han pronunciat en aquesta direcció:


Comunicat del Departament d’Ensenyament, dilluns 16 d’octubre. Defensa amb contundència que l'escola catalana "és un exemple de llibertat, convivència, democràcia i plurilingüisme.




Comunicat del Consell Escolar de Catalunya, dimarts 17 d'octubre. A Catalunya la democràcia s'ha après a l'escola.




Comunicat de la FaPaCdilluns 16 d'octubre. En defensa del model d'escola catalana davant de l'escalada de declaracions que tracten de desestabilitzar un sistema que funciona des de fa anys.




18 d'octubre de 2017

dimecres, 18 d’octubre del 2017

MONEDES LOCALS



Amb l'oposició del Banc d'Espanya, a Catalunya comencen a desenvolupar-se projectes de monedes locals que pretenen afavorir als comerços petits i mitjans  i que el diner es quedi a la ciutat. No es tracta pas d'una novetat al món: Toulouse, el 2011, va posar en marxa la primera experiència; van seguir-la Nantes, Estramburg, Lyon, Bristol...  L'Ajuntament de Barcelona està treballant en el disseny d'una moneda local per aquesta ciutat. Probablement serà una  moneda digital, amb un valor equiparable al de l'euro i que es podrà canviar de nou a la moneda oficial en qualsevol moment. Amb aquesta moneda es podran pagar les compres en els comerços associats i, naturalment, els comerços hauran de rebre alguns avantatges amb el seu ús. També s'està estudiant la possibilitat de que serveixi per pagar determinats impostos i el transport públic. El cas de Barcelona és rellevant per la dimensió de la ciutat i pel seu paper en el món però el tema està més avançat a Santa Coloma de Gramenet.

Que la moneda local, en la que no intervenen entitats bancàries, tingui èxit no és fàcil perquè suposa un canvi important respecte del funcionament actual del sistema monetari. En tot cas, ha de ser un projecte de ciuat on el voluntarisme hi ha de tenir un paper rellevant. És difícil però ja se sap que de voluntarisme i sensibilitat per les coses pròpies a Catalunya n'hi ha força. Veurem com evoluciona el tema.

PS. Aquest tema no té cap relació amb la situació política actual a Catalunya.

dimecres, 11 d’octubre del 2017

GENT COMPROMESA PER AJUDAR ALS ALTRES



Fa uns mesos (El Periódico, 26 de maig de 2017) vaig llegir un reportatge d'Helena López sobre nois i noies que havien passat per moments personals difícils i que ara volien ajudar-ne a altres que es trobaven en situacions semblants a la que ells havien viscut. Explicava el cas d'Imad (marroquí, 26 anys, músic, productor i monitor, amb 10 anys residint a Barcelona) que mira d'ajudar a nois que es troben en una situació semblant a la que ell va viure quan va arribar a aquesta ciutat; diu que a ell el va ajudar la música i que algú confies en ell i ara vol fer el mateix, com si fos "un germà gran". Per a Imad, un dels punts d'inflexió va ser la coincidència amb el músic Manu Chao, quan aquell dormia a un alberg. Manu el veia sovint i el va saludar i van començar a fer coses junts. Imad explica que la majoria de nouvinguts que comencen a robar i a drogar-se ho fan perquè no veueu que puguin fer res més, fan el que veuen fer als altres i "aquests sí que són fàcilment recuperables".

En l'article també s'explica el cas de la Sara (marroquina, 18 anys, amb experiència d'entrades i sortides d'un centre de menors i experiència amb "la cola, el disolvent i les pastilles"). Com en el cas de l'Imad, en va sortir perquè algú va confiar en ella. Ara vol estudiar educació social "per ajudar els nois, com algú em va ajudar a mi".  Entre els estudiants d'educació social es dóna aquest perfil. En general, és una carrera per a gent que es vol comprometre. Probablement per això em resulta tan satisfactori contribuir a la formació dels futurs educadors i educadores socials.