dimecres, 11 d’octubre de 2017

GENT COMPROMESA PER AJUDAR ALS ALTRES



Fa uns mesos (El Periódico, 26 de maig de 2017) vaig llegir un reportatge d'Helena López sobre nois i noies que havien passat per moments personals difícils i que ara volien ajudar-ne a altres que es trobaven en situacions semblants a la que ells havien viscut. Explicava el cas d'Imad (marroquí, 26 anys, músic, productor i monitor, amb 10 anys residint a Barcelona) que mira d'ajudar a nois que es troben en una situació semblant a la que ell va viure quan va arribar a aquesta ciutat; diu que a ell el va ajudar la música i que algú confies en ell i ara vol fer el mateix, com si fos "un germà gran". Per a Imad, un dels punts d'inflexió va ser la coincidència amb el músic Manu Chao, quan aquell dormia a un alberg. Manu el veia sovint i el va saludar i van començar a fer coses junts. Imad explica que la majoria de nouvinguts que comencen a robar i a drogar-se ho fan perquè no veueu que puguin fer res més, fan el que veuen fer als altres i "aquests sí que són fàcilment recuperables".

En l'article també s'explica el cas de la Sara (marroquina, 18 anys, amb experiència d'entrades i sortides d'un centre de menors i experiència amb "la cola, el disolvent i les pastilles"). Com en el cas de l'Imad, en va sortir perquè algú va confiar en ella. Ara vol estudiar educació social "per ajudar els nois, com algú em va ajudar a mi".  Entre els estudiants d'educació social es dóna aquest perfil. En general, és una carrera per a gent que es vol comprometre. Probablement per això em resulta tan satisfactori contribuir a la formació dels futurs educadors i educadores socials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada