L'ESPORT COM A RECURS SOCIOEDUCATIU

Fa uns dies (El Periódico de 17 d'octubre de 2013) la premsa es feia ressò de que "nens indígenes mexicans que juguen descalços a basquet fan història" al guanyar un campionat infantil amb la participació d'equips de set països. El conjunt mexicà el constitueixen nens indígenes d'Oaxaca, una de les zones més pobre de Mèxic.

El torneig, celebrat a l'Argentina, era el Festival Mundial de Minibàsquet, que des de l'any 2010 impulsa la Federació Internacional de Bàsquet "per donar oportunitats de desenvolupament a la població infantil de zones pobres de la regió".

 

 

Un dels entrenadors ha comentat que els nens d'aquest equip (coneguts com "los ratones descalzos de México") tot i que reben unes sabatilles esportives quan ingressen a l'equip molts juguen descalços perquè, per a ells, és normal no tenir sabates. També subratlla que, des dels seus impulsors, el bàsquet es veu com una oportunitat: "els petits (actualment 35 nens i 5 nenes) han de tenir bones notes i parlar la seva llengua nadiua".

 

 

La notícia ens recorda el potencial de les activitats esportives pel treball i l'educació social amb infància desfavorida i en situació de risc social. En el nostre entorn es desenvolupen experiències diverses en aquesta línia que ajuden a millorar la situació de la part més desfavorida de la població. Aprofitar el ressò social i mediàtic de l'esport -en les nostres latituds especialment el futbol- per a la intervenció socioeducativa s'ha mostrar com un recurs educatiu potent i és una manera molt diferent de concebre el joc esportiu en equip, amb valors i potencialitats profundament allunyats dels que sovint veiem en certs esports professionals molt mediàtics.