L'educació a Finlàndia s'ha
convertit en una referència habitual quan es parla de millorar l'educació a
Espanya i a Catalunya. Ara sembla ser que aquell país ha decidit abandonar
l'ensenyament de la cal·ligrafia tradicional i substituir-la per la
cal·ligrafia amb lletra de pal i per l'escriptura amb l'ordinador, tot i que el
professorat tindrà potestat per mantenir l'ensenyament de la cal·ligrafia
tradicional. El temps escolar és limitat i s'opta per substituir el dedicat a
l'aprenentatge de l'escriptura amb lletra lligada per un tipus d'escriptura més
fàcil d'aprendre i per l'adequació a uns temps on majoritàriament es fa servir
l'ordinador, la tauleta o el mòbil per comunicar-se per escrit.
La decisió suposa adaptar-se a una societat en la qual les tecnologies són preeminents però, al meu entendre, escriure a mà proporciona una sensació diferent que fer-ho a màquina (tenint en compte la relació entre pensament i llenguatge això no és anecdòtic) i afavoreix una escriptura més reflexiva, més íntima, menys mecànica. El ritme més lent ens permet fer més propi allò que escrivim, anar-ho construint pas a pas. Evidentment, pels correus i per tasques més o menys burocràtiques l'ordinador suposa un gran avenç. Per a les notes més personals i per observacions i reflexions segueixo fent servir la ploma estilogràfica o el llapis, segons els casos.
El debat està servit perquè si alguna cosa es mou en l'educació finesa, quelcom es mourà en els nostres debats educatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada