LA BRETXA ENTRE RICS I POBRES CADA VEGADA ÉS MÉS GRAN

Un informe internacional ha posat de manifest que Espanya és el país de l’OCDE on més ha augmentat la desigualtat econòmica amb la crisi, degut especialment als alts índexs d’atur i de que el sistema de protecció social ha proporcionat pitjors cobertures als menys protegits. Entre 2007 i 2010 els ingressos de la població espanyola més pobre van caure un 14% de mitjana anual, mentre que en cap altre país de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la caiguda va superar el 10% i només en cinc d’ells va ser superior al 5%. Al contrari, les pèrdues d’ingressos de la població més rica (només d’un 1%) són les mateixes que la mitjana de l’OCDE. Aquests dades quantifiquen una realitat social que podem veure als nostres carrers i complementen les denúncies formulades per diverses ONG.

 

El que succeeix a la societat no és per atzar ni per causes desconegudes; és fruit de decisions humanes i de valors i d’un sistema cultural i social determinats. El que succeirà en la societat d’aquí uns anys també dependrà de les decisions de persones i dels valors i els paràmetres culturals predominants. Els que ens dediquem a l’educació sabem que la seva influència és rellevant per tal que les coses, en un futur, siguin d’una o d’una altra manera. Aquesta influència és precisament la que explica les polítiques educatives i la dificultat per arribar a consensos sobre el sistema educatiu.

 

Cada equip docent té també una quota de responsabilitat i una influència en el tipus d’educació d’educands i educandes. Com que no pot existir l’educació neutra (el que és molt diferent de que l’educació tingui que adoctrinar) i com en les decisions que prenem els i les docents i en el currículum ocult que transmetem estem influint en les capacitats, els valors i les actituds d’educandes i educands, és molt important que la institució i els seus equips docents reflexionin respecte de per a quins models de persona i de societat estem educant.  De no fer-ho, correm el risc d’estar servint de corretja de transmissió dels models que interessen als qui tenen el poder real en la nostra societat.