Hem estat confinats i això ha produït en poques setmanes una transformació
digital que, en situacions normals, hagués necessitat anys. Tant si vols com si
no vols, molta gent ha hagut de canviar la mentalitat i els comportaments sobre
l'ús de les tecnologies actuals. Una part important de la població ha treballat
-i, tot i que en menor proporció, encara ho fa- on line, s'ha
incrementat el consum de productes d'entreteniment oferts per les plataformes
digitals, han augmentat molt les videotrucades amb familiars i amics, s'han fet
moltes consultes mèdiques per telèfon i s'han incrementat les compres per Internet,
destacant les de menjar que, fins ara, eren molt minoritàries. Ara es comença a
parlar de que creixerà la tecnologia no tàctil (sistemes de reconeixement
biomètric, claus sense contacte...) per evitar el risc de contagi.
El món educatiu no ha quedat pas al marge d'aquesta revolució
forçada per les circumstàncies. El tancament de les escoles de tots els nivells
educatius ha obligat al professorat a posar en marxa recursos digitals. Professores
i professors s'han esforçat molt perquè s'han trobat amb una realitat nova que,
sovint, els ha obligat a treballar des de zero, començant pel coneixement del funcionament
dels recursos tecnològics, seguint per la planificació i preparació de
materials i acabant amb classes i tutories força complexes. Tot i aquest
esforç, una part de la població ha quedat marginada per no poder comptar amb
les eines necessàries per poder seguir un curs a distància. Amb tot tancat
(aules, biblioteques, centres cívics), hi ha hagut alumnat expulsat del
sistema. El que ha passat molt probablement tindrà repercussions i, d'entrada,
porta a plantejar preguntes sobre el model d'escola, el paper del professorat,
la combinació de la presencialitat amb la virtualitat i sobre com evitar la fractura
digital que, en aquest cas, és més que mai discriminació formativa. Haurem
d'estar atents per veure com evoluciona tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada