UNA LLEI D’EDUCACIÓ NOVA DARRERA D’UNA ALTRA, SENSE PARAR

Ja tenim en marxa un nou projecte de llei d’educació per a l’Estat espanyol. L’any 1970, en la darrera etapa del franquisme, es va posar en marxa la denominada Llei General d’Educació (LGE). El 1980 es va aprovar la Llei Orgànica d’Estatuts de Centres Escolars, la LOECE, elaborada pel govern del primer president de la recuperada democràcia, Adolfo Suárez (UCD), però el PSOE la va recórrer per no respectar l’esperit de la recent aprovada Constitució espanyola i el Tribunal Constitucional li va donar la raó; la UCD havia de revisar profundament la llei però el cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 i la posterior victòria electoral del PSOE ho va impedir i la llei no va arribar a entrar en vigència. El 1985 tenim una nova llei: la Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE), del PSOE, que incorpora el sistema d’escola concertada. El1990 arriba una nova llei del PSOE que, en aquest cas, suposa un canvi de fons: és la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE) que posa fi al que quedava de la LGE franquista, estableix l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys i l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i, entre altres moltes coses, dona un paper important a les comunitats autònomes en la concreció del currículum. Cinc anys més tard, el 1995, també el PSOE posa en marxa la Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern de Centres Docents (LOPEG), una llei molt polèmica que va ser rebutjada pels sindicats de professorat perquè consideraven que obria la porta a la privatització de l’ensenyament públic. El 2002 és el PP, el gran partit de la dreta espanyola, que aprova la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació (LOCE) però la victòria electoral del PSOE impedeix que s’apliqui. El 2006, és aquest partit que posa en marxa la Llei Orgànica d’Educació (LOE) que va ser aprovada amb una àmplia majoria al Congrés; aquesta llei incloïa la nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans que va suscitar força polèmica. El 2013,amb una amplíssima oposició en el món educatiu, s’aprova la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, una reforma en profunditat  impulsada pel ministre Wert del PP que ha estat qualificada de retrògrada, discriminatòria, sectària i centralitzadora i que va desencadenar manifestacions, concentracions i vagues (una de general) de professorat i alumnat.

Ara la ministra socialista Isabel Celaá impulsa una nova llei que ha superat el primer tràmit parlamentari, amb l’oposició dels partits de la dreta espanyola. No es tracta tant de que hi hagi un suport al redactat de la nova llei per part de tots els grups que votaran a favor sinó acord en la necessitat de derogar amb urgència la llei Wert. Sense entrar ara en el text de la proposta –ja hi haurà oportunitat de fer-ho- i estant d’acord que és bo derogar la nefasta llei del PP, el cert és que no es pot obviar que es tracta de la vuitena llei des del 1970, el que vol dir una nova llei cada sis anys i tres mesos. En entrades anteriors d’aquest blog he escrit que “entre els docents és un clamor la necessitat d’un període d’estabilitat legislativa que permeti treballar amb tranquil·litat i coherència” i “que l’educació és massa important per a un país com perquè no existeixi un mínim consens sobre ella”.  Doncs, això: una llei nova cada sis anys i tres mesos.