Ahir, alguns estudiants universitaris van fer vaga. En el campus Mundet de
la Universitat de Barcelona, potser pel tipus de titulacions que s'hi
imparteixen (mestre, educació social, treball social, pedagogia...) sempre hi
ha una gran resposta en aquest tipus de convocatòries. Encara recordem el final
del passat curs, amb una vaga indefinida i amb tancaments, que van arribar a
produir situacions molt tenses i una sensació de desànim de gran part del
professorat i de molts estudiants.
En els moments que estem vivint, els i les estudiants poden i han d'estar
preocupats per moltes coses, i entre elles pel rumb cap el que s'està conduint
la Universitat.
Al professorat - que estem vivint la situació amb la mateixa preocupació-
les vagues estudiantils ens posen davant d'un dilema: per un costat, entenem que no es resignin, però,
per un altre, ens preocupa com pot arribar a repercutir la no impartició de
classes en la seva formació.
Potser la vaga -o, millor dit, una vaga perllongada com la que es va
plantejar l'anterior curs- no sigui l'opció més adient ni pels interessos
formatius dels propis estudiants ni per a les seves reivindicacions. Optar per
dificultar el procés formatiu que correspon a l'ensenyament universitari no sol
comportar adhesions i complicitats que, amb tota seguretat, afavoririen els
seus objectius.
En tot cas, no és fàcil trobar com compaginar objectius diferents, tot i
que aquests siguin en si mateixos molt lloables. Probablement es requereix un
esforç especial d'imaginació, i això no és fàcil quan sovint existeixen concepcions
i motivacions, per part d'alguns, que no sempre s'expliciten.
Coneixem molt bé, especialment els que ho vam viure en altres moments històrics,
el difícil que resulta compaginar bones intencions en moviments d'aquestes
característiques amb la realitat que, sovint, acaba donant-se. Un exemple en són
els moviments assemblearis, on hi sol conviure la potencialitat de les
assemblees per a construir acords en comú amb dinàmiques de grup que dificulten
la construcció de consensos reals.
Tot i que no sigui fàcil, s'ha d'afrontar el repte de trobar estratègies
que permetin compaginar la protesta contra unes polítiques que posen en greu
perill el concepte d'Universitat pública amb la necessitat de potenciar que
aquesta Universitat pugui complir amb una de les seves principals funcions
socials: la de contribuir a la formació d'una ciutadania crítica i activa amb
una alta preparació professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada