Sovint ens trobem amb dilemes ètics.
Arrel de la noticia anterior hom es qüestiona quin ha de ser el comportament
correcte: denunciar o no denunciar. Tant més quan sembla que algunes
Administracions estan impulsant la cultura de la denúncia per part de
particulars a conductes d'altres particulars.
A mi, aquesta cultura em sembla
extremadament perillosa. Només cal donar una ullada a la història recent per
adonar-se de les greus i injustes situacions a què pot portar la denúncia. En
el nostre context, el que va passar després de la Guerra Civil en aquest sentit
fa venir calfreds.
Una societat on s'instauri la
denúncia entre particulars, on les càmeres de vídeo estan enregistrant imatges
teves sense que en siguis conscient, on t'has de sotmetre a controls humiliants
per a viatjar en avió o per entrar en certes dependències... és una societat
malalta, en la que s'ha instaurat la cultura de la por i de la desconfiança. També
la història ens ensenya que aquesta cultura pot portar a abusos per part de qui
té el poder i que pot posar en perill la fràgil democràcia que tenim.
El dilema llibertat o seguretat ens
obliga a pensar quina societat volem. Tot això afecta l'educació perquè estem educant tenint com a
referència un model de societat i un model de persona. Aquests models poden ser
més o menys reflexius, però darrera de l'acció educativa sempre hi són. Algú els
té clars. La nostra responsabilitat com educadors i educadores ens obliga a
pensar quins models prenem com a referència. El dilema esmentat ha de ser una
de les peces clau en aquesta reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada